5/1/10

Aniversari la nit de Reis


Avui és l'aniversari d'una de les persones més importants del meu voltant. Una d'aquelles amigues que saps que sempre tindràs aprop.

Fa tants anys que ens coneixem, fa tants anys que caminem plegades, just des de la foto de fa dos posts. A temporades més aprop, a temporades més allunyades. Records d'infantesa en forma de tarda explicant-nos Los diez negritos, o d'excursions llençant el peix al gat. Joventut en forma de cigarretes d'amagat dos carrers enllà de l'escola o estius de càmping amb la caravana del seu pare. I anant-nos fent grans amb sortides, sopars, viatges, confessions al jacussi o tardes de sofà i peli romàntica.

No ens cal dir res i en canvi sempre sabem com estem. Podem estar més d'una setmana sense dir-nos res i en canvi passar cap de setmanes sense separar-nos. Sabem els nostres punts forts i les nostres febleses, de vegades ens enfadem, però sempre tot acaba tornant al seu lloc.

Potser per ser la més gran de la colla, potser per ser tan tossuda com és o potser per ser tan racional, sempre ens ha arrossegat i de vegades crec que quan ha necessitat que l'arrosseguéssim, doncs no ho hem sapigut fer del tot.

Diu que és freda i que té mal caràcter, però ens cuida com ningú (Mai oblidaré cm et vas presentar a l'hospital dient que et quedaves a dormir la primera nit de l'accident).De vegades té por de no ser dolça, però n'és un munt sense enfargagar i quan no es sent estimada es tanca sense dir res, sense deixar que veiem el seu dolor.

No ho ha tingut gens fàcil, però és que potser algú ho té? Cadascú portem la nostra motxil·la i la seva mai ha volgut que li pesés gaire i sempre mirant endavant.

Potser ara veiem les coses de manera diferent, busquem el mateix però per camins diferents. I això de vegades ens separa i ens fa mal, postser ara necessitem més distància, fer cada una allò que ha de fer, però sabent que sempre ens tindrem.

Avui celebrarem el seu aniversari, ja sense ganes de sortir, masses anys sortint de festa el dia 5 a la nit ballant al Panam's o al New York sense gairebé ningú. Farem pinya i bufarem les espelmes. Les d'un any més que arriba i que no sabem que ens portarà, però segur que molt bones estones plegades.

Moltes felicitats, Marta!



ps. des de que he perdut la por als postres no hi ha qui em pari. Avui, la meva primera Sacher (el seu pastís preferit). No sé si tindrà bon gust, però l'aparença, no està gens malament! El millor de cuinar xocolata, poder llepar-se els dits amb el sobrant de la cobertura i l'oloreta a xocolata que invaeix tota la casa. El pitjor, com embruta tota la cuina!!!
La cançó,...ja ho sé, ja, però és una debilitat que tenim. Era l'oreja o el David Bisbal per recordar els gorgoritos al sing star....

13 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Redéus, ahir la truita de patata, avui un Sacher! Tu vols amargar-me la vida, i no saps com fer-ho?? Entro al teu blog i... aitx, quines menges, quines imatges em vénen al cap... quina ganaaa!!

PS: Per molts anys, Marta amiga de la Rits!

rits ha dit...

je, je, je...ho sé Ferran, ho sé... no era la meva intenció però ha passat! aquests dies estic cuinant més de l'habitual!!! però aquesta tongada culinària s'acaba! després de demà, toca dieta pura i dura, a rebaixar els excessos d'aquests dies!!!!

de part teva!

Cris (V/N) ha dit...

Nena, jo també tinc una d'aquestes amigues de tota la vida, cuidala molt, que van escasses.... I passa la recepta, punyeteraaaaaaaaa :) Bona nit de reis mona, petons!!

Ah, i el tema musical, d'alló més encertat eh? :)

Assumpta ha dit...

Rits, jo no voldria que t'enfadessis... ja sé que l'has fet per la teva amiga... però... jo... és que... me l'he menjat!! :-DDD

Tinc gana!! Estic en permanent estat de ganaaaaa!!! vull menjaaaar ;-))

FELIÇ ANIVERSARI, MARTA!! i que ho passeu molt bé!! :-)

Striper ha dit...

Li fas un petom de part meva, i tigueu bona xocolata.

kweilan ha dit...

Felicitats a ella i a tu també per tenir una amistat tan valuosa!

Sergi ha dit...

Penso que no hi ha millor manera de definir una amistat que com tu ho has fet. Amb llums i foscors, amb distàncies i proximitats, però sempre juntes, i això és el que compta.

M'ha fet gràcia com la descrius, és capricorn, i la majoria de coses que dius d'ella és com si estiguessis parlant de mi. Això sí, em sembla que és més positiva i té més empenta que jo.

També m'ha fet moltíssima gràcia això de Panam's i New York. M'agradaven aquests llocs. A Panam's es van gestar moltes històries que condicionarien el futur de la meva promoció de bioquímica. Si aquelles parets parlessin...

Bé, que no m'enrotllo. Moltes felicitats per la Marta, i un petonet per les dues. Celebreu-ho plegades i amb aquest mateix sentiment que poses en parlar d'ella.

34, que viejunas! És bromaaaaaaa!!!

JJMiracle ha dit...

Mmmm… Sacher… :-P´´´´´ (això és la baba que cau).

assumpta ha dit...

Un preciós tresor el que teniu vosaltres dues i que cal que guardeu bé. Aquestes són aquelles coses de la vida que t'endús per sempre, com aquesta nit a l'hospital que expliques.
Felicitats a la Marta i també a tu, Rits!

Hahaha amb la baixa, jo també estic cuinant molt més. De moment no toco gairebé els dolços, m'hi hauré de posar.

Bona i dolça nit per a tu, bonica!
=)))

DooMMasteR ha dit...

Carammmmm!! Quina bona pinta!!
Felicitats a l'afortunada, i com no, a la cuinera! :-)

rits ha dit...

El sopar i la festa va anar la mar de bé. L'amfitriona contenta i il·lusionada amb el seu regal. Vam recuperar nits de karaoke que feia temps que no féiem i es veu que no vam desafinar tant, doncs avui ha sortit el sol. I el sacher està malament que ho digui, però que n'estava de bo!!! encara estic sorpresa i ben contenta!!!

CRIS, i tant que et passo la recepta. Fa temps la vaig trobar i després n'he vist de més complicades, però aquesta és ben fàcil i està boníssim. Et passo l'enllaç:http://www.ambcompte.net/cuina/postres/sacher/

ASSUMPTA, un bocinet era per tú!!! pots menjar tota la que vulguis!!! i no en dubtis que en tornaré a fer!

STRIPER, la xocolata es va acabar ben aviat!!!

Gràcies KWEILAN, és molt valuosa, i de vegades no li donem la importància que té.

I espero que per molts anys estiguem juntes, XEXU!! No et pensis que és super-positiva, tb és de les que es veu tots els defectes, però d'empemta si que en té una estona! Home, més que les parets qui ha d'explicar i molt era el terra, amb lo que botava quan sonaven els Rage Against de Machine i la versió que sempre cridàveu els nois!!! sempre pensàvem que en el moment menys donat acabariem esfondrats al pis de sota amb totes les noietes que s'hi trobavàven allà abaix! De viejunas res de res!!! amb molta marxa encara per endavant!

P-CFACSBC2V, doncs ja no en queda ni un bocinet!!! ja te'n faré un altre!

-ASSUMPTA-, si va ser un moment molt especial que no crec que li sàpiga agrair mai. Ja ens ensenyaràs els teus progressos amb la cuina!

DOOMMASTER, gràcies per la part que em toca!

Cris (V/N) ha dit...

rits, apuntada :) ets un amor! petons dolços preciosa !!!!!!!

Laia ha dit...

OOoh doncs molts felicitats!!!

saps que m'ha fet gràcia a mi?? los 10 negritos!!! hahah que guai aquell conte...