El més content de casa

Aquest any els Reis han estat generosos, fins i tot amb el més petit de casa. El més content a hores d'ara. Des de que ha rebut el seu regal que no para. La rateta el torna boig: l'ha agafat, amanyagat, mossegat, xutat, l'ha portat per tots els seus racons, l'ha col·lat sota el sofà ja tres vegades. No la deixa ni un instant!

I és que aquest gat és com un nen petit, que té totes les gracietes del món dels de casa. El pare quan el ve a veure sempre li posa una llauneta -i així de gordinfló està-. Ma germana no em ve a veure a mi sinó a jugar amb ell i fins i tot ma mare ja no xiscla quan li acarícia les cames.

Mossega massa i de vegades fa mal, és de camp i un pèl salvatge. Mai es posa a la falda perquè li faci mimitos, és igual d'esquerp que la seva mastressa, però sempre està al costat i quan arribo a casa m'explica tot allò que ha fet durant el dia. Fa la croqueta, xuta ben fort les pilotes i no hi ha mosca que se li resisteixi. No li agrada massa la tele, però en canvi balla amb mi sense queixar-se qualsevol cançó dels Coldplay. Als vespres ho remena tot i després ve a dormir als meus peus, moment de pau de la casa i per intentar dormir.

Es fa estimar tant aquest bitxito..... És un més de la família.

ps. I això que ahir es va enfadar amb mi de valent! li vaig haver de tallar una rasta de pèl de darrera l'orella! com va ser de complicat!!!!