5/10/09

I què en podria dir?



Podria continuar perdent-me en els carrerons embolicats de Marraqueix, seguint el somriure còmplice d’un munt d’infants al carrer que ens enganyen per anar cap els curtidors en busca de vendre’ns alguna babutxa, segons diuen a bon preu.


Podria continuar mirant hores i hores embadalida damunt la plaça Jamma al Fna amb un suc de taronja ben dolçet veient com cau el sol i un munt de llocs de menjar es munten en un tres i no res per deleitar paladars afamats; amagant el somriure al dentista ocasional que mostra totes les peces extretes i dentadures completes que els avis de la contrada no es poden pagar; fugint dels micos macacos en busca de 10 dirhams dels turistes; fugint encara més de les tatuadores de henna que t’afalaguen i agafen de la ma per sense ni donar-te compte tatuar-te una flor negra; plorant les serps de boca cosida de mala manera sinuoses fent veure que ballen al so de les flautes sordes.


Podria continuar perdent-me en els carrerons de la medina de Fez, pujant i baixant carrers, torçant a l’esquerra i a la dreta sense sentit, corrent en la foscor d’un món desconegut, en el silenci més atordidor sols trencat per pregàries diferents i alhora semblants a les meves.


Podria continuar pintant els blaus de Chefchouen i cap d'ells s'acostaria a l'embruix que amaguen aquelles cases de carrers estrets enmig d'una muntanya que fumeja, de terrats que amaguen vespres de pipes i ànimes perdudes.

Podria continuar aixecant la vista per sentir-me ben petita davant la magnitud dels congosts del Todra i el Dades, muntanyes que s’aixequen entre un riu al davant del desert i a les faldes de l’Atles. Paisatges que canvien en un tres i no res, muntanyes que neixen i acaben, esplanades verdes, ocres, marrons, negres, de mil colors i textures diferents. O trobar la pau en l'oasi més gran, on el cor s'encongeix davant la senzillesa de la vida al camp.

Podria continuar somiant en el munt d’estrelles que sorgeixen d’un cel immens a la nit a les dunes, que no s’acaben a l’horitzó i imaginant una de pròpia, aquella que farà complir tots els somnis, aquella que farà somriure i tirar endavant.

Podria continuar recorrent els horts i senders que porten d’una kasbah bereber a una altra, amb les cases de fang, fosques i petites per fora, enormes i hospitalàries dins. Prendre un te rere un altre, quan mai m’ha agradat i somriure cada vegada que aprenc una nova paraula bereber.

Podria continuar intentant entendre el perquè d’aquesta pobresa, el perquè de la cultura àrab que no comprenc. El perquè fugen en patera del no res, de les carreteres sense asfaltar, els carrers bruts i deixats a la perdició; el perquè de les nenes es pinten com adultes, porten talons i bosses de mà, per ser princeses que després s’han d’amagar; el perquè necessitats o bones intencions com el mocador que protegeix de la sorra del desert, després es transforma en aspectes religiosos que limiten la llibertat, doncs si bé els homes vesteixen com volen, les dones van dos passos enrere i vestides amb kaftants i mocadors que gairebé les cobreixen totes.

Podria continuar olorant a mar, la sal i la boira espessa de la platja de Legzira on córrer llargues caminades, l’àuria de misteri de Sidi Infi, ambient angoixant i abrumador. Somriure als surfistes de Essaouira i als pescadors de tintoreres perilloses.

Podria continuar perdent-me al Marroc, als mil i un contrastos d’un país que podria ser molt més del que és. En totes les aventures i desventures d'aquest viatge. En tot allò que m'ha agradat, m'ha sorprés i m'ha inquietat.

Però torno a ser aquí, a casa, somrient al sol de la platja del costat de casa, assaborint els primers bolets que treuen el nas per les muntanyes més frondoses, l’olor d’herba humida dels parts i boscos i el gust del raïm acabat de collir de la verema. Retrobant-me amb els amics que encara es sorprenen del viatge, descobrint-me de nou un munt de coses meves amagades que ni sabia que tenia. Agafant novament unes rutines de tardor que es resisteixen una mica a deixar la disbauxa de l’estiu, recuperant llistats de coses pendents amagats en piles de paper sense fi, nous reptes i les petites coses del dia a dia per continuar caminant.


29 comentaris:

Clidice ha dit...

Marroc és una assignatura pendent per mi i ara, després del teu post, encara en tinc més ganes. Un text fantàstic, i unes fotos molt bones, gràcies :)

Sergi ha dit...

Un país de contrastos, ja veig. Espectacular per qui el veu, i ben dur per qui el viu. Sortosos els ulls que són capaços de veure les dues cares d'una mateixa moneda, i no només quedar-se amb una.

I la tornada... la nostra terra, les nostres coses. Ja t'ho coneixes, però no et deixarà mai de sorprendre. Ni tu et deixaràs mai de sorprendre. I això és bo.

JJMiracle ha dit...

I és que no hi ha res com a casa :-)

Xitus ha dit...

M'ha encantat llegir aquesta crònica de viatges...Ens hi has transportat! I m'ha fet il·lusió que fos ara jo l'espectador...Tornes més espiritual?
Un petó! ;)

kweilan ha dit...

Esplèndida crònica i unes fotos fantàstiques.

Ferran Porta ha dit...

El més a prop que he estat de l'Àfrica és Madrid (ho dic sense segones! ;) Al Marroc, doncs, mai encara; mon germà, en canvi, se'n va enamorar i hi va passar una temporada. Tu hi tornes encantada (seria aquesta, la paraula?), amb unes fotos que fan justícia al que sembla ser un país ben bonic i ple de contrastos... i a mi cada cop m'agafen més ganes de visitar-lo, això sí, sota dues condicions: a l'hivern (no suporto la calor, jo) i només per uns pocs dies.

Bon trànsit a la rutina.

estrip ha dit...

Caram, quines ganes d'anar al Marroc!
Quina olor d'espècies, quines fotografies més maqes!

Anònim ha dit...

Uau quina passada eh :) sembla que hagis viscut al peu de la lletra cada una de les fotos... me'n alegro, estic segur que t'ha anat bé... :)

Jesús M. Tibau ha dit...

has tornat impressionada, eh?

Assumpta ha dit...

Què maco, quans detalls ens expliques i de coses ben diverses, algunes admirables, altres no tant, totes molt interessants.

M'ha agradat molt, molt llegir-ho.

I, si em permets una broma, m'ha fet molta gràcia quan he llegit lo del te... Recordo que deies que havies intentat moltes vegades que t'agradés sense aconseguir-ho!! :-))
Ara ja t'agrada? ;-)

Striper ha dit...

Em donen gaes de sortir corrent capa el Marroc.

Jordicine ha dit...

Ben tornada. Veig que t'ho has passat molt bé. Jo no conec el Marroc, encara. Un petó.

DooMMasteR ha dit...

Molt bones les fotos! :-)
M'ha agradat molt la teva crònica. Queda clar que el viatge no t'ha deixat indiferent.

francesc ha dit...

ooooh! quin viatge!! jejeje me n'hi entornava ara mateix :)
M'alegro que ho hagis gaudit!!

Una abraçada!!

Núr ha dit...

M'has deixat de pedra! Un relat espectacular, Rits! :D Molt, molt bunik! Les serps amb la boca cosida??? És per això que les fan ballar així, sense perill???

El Marroc és un viatg pendent que tinc de fa poc temps, quan em va començar a picar el cuquet.

Les fotos són precioses, també! Crec que la que més m'ha agradat, i també l'he reconeguda de veure-la altres cops, és la de la plaça Jamma al Fna, amb les paradetes de menjar nocturnes.

Un viatge preciós! Ara no oblidis tot el que has viscut!

Garbí24 ha dit...

sens dupte un lloc per anar i gaudir

Cris (V/N) ha dit...

JO encara no hi he estat, però veient fotos com les que veig, i comentaris com els teus, em fan venir unes ganes grans d'anar-hi :) bon recull!!! Un petó :)

òscar ha dit...

primer de tot, digue'm despistat però fins avui no m'havia adonat que tens el common people de pulp al bloc. despistat que és un i més quan es tracta d'una de les seves cançons preferides.

fet aquest interessantíssim apunt :) dir que el marroc és un d'aquells destins pels que sempre trobo excussa per no anar-hi. potser aquesta manca de comprensió de certs aspectes de la cultura àrab són el fré més gran.

potser va sent hora d'anar-hi i mirar d'entendre certes coses veient-les un mateix.

Laia ha dit...

Un resum de les teves vacances deliciós. Les paraules que acompanyen cada fotografia són precioses i plenes de sentimentalisme, ostres... si és que ja m'hi veig dintre d'un temps, visitant marraqueix!!

:)

Laia ha dit...

Un resum de les teves vacances deliciós. Les paraules que acompanyen cada fotografia són precioses i plenes de sentimentalisme, ostres... si és que ja m'hi veig dintre d'un temps, visitant marraqueix!!

:)

Anònim ha dit...

Felicitats! Paraula rere paraula, record rere record m’ha desplaçat per totes les olors, sensacions, pensaments i il•lusions d’un viatge que ens ha marcat a tots d’alguna manera especial.

Gràcies.

Fàtima Tajin i Mohamed Cuscus

Rita ha dit...

Una crònica esplèndida i unes fotos precioses, rits, et felicito!

És evident que a més l'has viscut aquest viatge, com hauria de ser sempre amb tots els indrets que visitem...

Conec Tuníssia i Algèria, però no he estat mai al Marroc i me n'has fet venir moltes ganes... :P
Petons, maca!

Airun ha dit...

Quina enveja, guapa!! Ara bé, el teu post fa que ens hi hagis gairebé transportat.
Vull veure més fotos i rebre sentiments, sensacions i aventures viscudes en directe!!
Petonarro.

horabaixa ha dit...

Hola Rits,

Podria continuar llegin-te molta estona més i seguiria encantada i amb ganes d'anar-hi.

Una abraçada

Ferran Porta ha dit...

Aaahhrrgggg!!, tens el Common people, de Pulp, per aquí?? Ho acabo de llegir a l'Òscar; aquesta cançó és la canya!! Ara mateix la busco! On? on? on???

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Pels que no hi heu estat, un país de contrastos que us recomano molt, i els que hi heu estat, a veure si us animeu a tornar-hi. Segur que hi ha mil coses per veure!

Clidice, tard o d'hora arribarà, ja ho veuràs!

XeXu, la nostra terra mai ens deixa de sorprendre. Té de tot! i quan ets fora, ho valores molt més!

P-CFACSBC2V, res!

Xitus, no, no torni més espiritual. Hi ha moltes coses m'han impactat, a tots els nivells. Una terra ben diferent!

gràcies Kweilan, em queda molt per aprendre, però!

Ferran, jo tp sóc de calor, i n'he patit més aquí que allà; és ben diferent, molt més seca i suportable! au va, anima't! encara que sigui un cap de setmana a Marraqueix ja val la pena!

estrip, les olors de les espécies és espectacular!

Si, Cesc, l'he viscut molt intensament!

Molt, Jesús M!!!

Assumpta, te les permeto totes! i no, tot i que ho he provat, n'he begut i tot, el te no és lo meu!!!
I si, coses admirables i altres de molt esborrables!

Doncs, Striper, ves fent una mica de butxaca i ànims!!!

jordicine, aquest encara sembla molt premonitori! quan hi vagis, espero que t'agradi! canvi d'avatar, eh! jo encara el tinc pendent!

DooMMasteR, no. he flipat amb tantes coses!

francesc, doncs torna-hi ara mateix!!!!! sempre hi ha lloc per tornar-hi!

Núr, els cusen la boca perquè no mosseguin (encara que ja els hi treuen el verí abans) xò pobretes ho passen molt malament! a va, anima't a anar-hi! t'agradarà!

garbi24, gaudir, gaudir.... molt però tb pateixes pel que veus

Gràcies, Cris, segur que t'agradaria.

Óscar, fa poquet que la tinc. No és el vídeo perquè no la deixen inserir, xò és fantàstica (i molt millor que la versió de Manel, eh!) fa saltar i ballar de valent, eh!
si no ho tens clar, millor que el deixis en un racó dels destins amb menys probabilitats, perquè segur que li trobaries mil i un peròs

Doncs Laia, no ho dubtis, endavat!

RFàtima i Mohamed, moltes gràcies a vosaltres. Un viatge que recordarem sempre! tenim pendent un sopar eh!!!

Rita, doncs jo no hi he estat a cap dels dos! si que l'he viscut, molt intensament! ha estat fantàstic!

Airun, molt xulo! tinc una cosa teva!

horabaixa, moltes gràcies, i podria estar hores i hores parlant-ne!

Ferran, no fa massa que la tinc. I si, és la canya!!

Assumpta ha dit...

Ai!! Jajaja jo que ja pensava que ara t'especialitzaries en te :-))

_MeiA_ ha dit...

Ainssss!! Quin viatge més fantàstic que has fet!! Cuantes experiències que has viscut!

Partícula Elemental ha dit...

Alguns, d'aquest Marroc tan somniat, viscut i incomprès n'hem fet els nostres límits.

Costa d'arrelar a la duna volàtil, però poc a poc la sàbia puja, a gropades lentes i parsimonioses, com tot aquí al Marroc.

I llavors hi ha la llum, llum. L'àrab, l'esperit.

Les contriccions, les pressions, la submissió, la pobresa, la ignorància.

I la passió, l'espontaneitat, la solidaritat, l'humiltat, la necessitat de l'altre.

A les partícules ens agrada que t'agradi el Marroc, ens agrada que t'hi trobis l'altre, el desconegut, i que et faci preguntes que ara no entens.

Però tots som un mateix, sovint desconegut, ignorat o negat. Però un mateix. Tots.

Salut i dirhams!