8/10/09

El 4rt pis


Hi ha un campanar que amaga molts secrets. Unes campanes que repiquen en els dies especials, que pugen fins el vuitè pis on hi ha una ràdio que porten quatre joves amb il·lusions de treballar per als altres; amb una escala de cargol feigua de pujar i un ascensor que abans espantava molt d'agafar.

Al 4rt pis s'hi amaga un petit tresor. Dues sales que fins fa poc eren plenes de color, de jocs i de riures. Desordenades a més no poder, amb taules guixades i cadires de fusta mig trencades. Amb uns armaris que gairebé no tancaven i unes portes que encara menys.

Un drac verd separava les portes i en un armari de fusta s'hi guarden el munt de fotografies de colònies, excursions, festes i jocs. Les finestres grogues gairebé no tancaven i la sortida al teulat de l'esglèsia continuava oberta com quan s'hi féien reunions clandestines i es vigilava que no vinguéssin els grisos.

Però sembla que tot aquest munt de records no importi gens. Els dies passen, i tot va molt ràpid, i el que és important per uns pocs no ho és gens per d'altres. I esclar, una sala dels que diuen que han tancat, és una sala que cal reprofitar.

A la sala del 4rt pis hi volen col·locar una biblioteca que fa nosa, per una reorganització d'altres. Potser ha de ser així, però almenys es podrien esperar. O si més no, podrien comptar amb els que encara estem per allà. I no fer mal.

Perquè potser aquesta sala desordenada i plena de trastos a qui no importen, però significa molt.
Molt perquè allí hi ha un munt d'hores, de records, de festes, de riures i algun plor. Una capsa plena de pols que va ser una disfressa de crispeta, o una de lupa ben curiosa; puzzles mig perduts, papers de colors i pintures seques. Vida, d'una vida a qui ho he donat tot durant molt de temps.
I hi ha coses, paraules, gestos d'indiferència, que fan mal.




ps. en un acte d'infantesa m'he enfadat tan que sols he demanat que fins que no recollim tot el que hi ha ningú hi entri i ens llençi res.
Sé que ha de ser així, però de vegades es podrien dir les coses sense fer mal, no? M'agradaria poder passar de tot, que res afectés, però em sembla que encara no ho he aprés a fer.

17 comentaris:

Striper ha dit...

Tot ens afecten i les coses a las qure li guarf
dem afecte ens sap greu que es perdin.

DooMMasteR ha dit...

Anims, bonica! Sempre hi ha gent dolenta que no vol saber res dels sentiments dels altres... Que hi farem!

Un petonet!

P-CFACSBC2V ha dit...

Sí, en aquests casos el valor sentimental de les coses hi compta ben poc :-(

Jesús M. Tibau ha dit...

agafem afecte als espais

estrip ha dit...

has fet bé, és comprensible.

Anònim ha dit...

Això és el resum de la reunió d'ahir, suposo... Ja m'explicaràs amb calma, tot i que m'imagino de qui parles... Això de "a rey muerto, rey puesto" es compleix encara que el "rey" encara estigui de cos present i ni s'hagi enterrat com Déu mana...
Jo em posaré a seleccionar les fotos... Espero no gastar tota la capsa de kleenex!!!
Petonets!!

Assumpta ha dit...

Oh, però és que el que demanes em sembla absolutament just, Rits.
És clar que heu de passar a recollir i mirar què voleu guardar i què no... i això ho han d'entendre, no és pot tirar pel dret!! :-)

M'ha fet gràcia això de la sortida de reunions clandestines per fugir dels grisos :-))

garbi24 ha dit...

Els records que per uns no valen res de res per d'altres valen un munt.
No s'ha de deixar perdre.

Cesc ha dit...

La gent que no té a veure amb el grup que comentes, no té el sentiment que tu pots tenir, hi ha persones que miren materialment al seu voltant oblidant els sentiments perquè pot ser s'enfonsarien, crec que has fet ben fet, hi ha records i coses que no es poden esborrar ni tirar ni treure com si no haguessin significat res...

òscar ha dit...

hi ha gent dolenta que tot i sabent que els espais són quelcom més que espais, que són persones i són vida, passa pe damunt d'ells sense cap escrúpol.

Cris ha dit...

Benvinguda al club, estimada rits.... aprendre a fer certes coses per lo vist costa un munt.... jo segueixo intentant-t'ho.... ànims :)

kweilan ha dit...

Sap greu tirar coses que et porten records i que són testimoni de bons moments encara que ja estiguin passats. Entenc que t'enfadessis.

Xitus ha dit...

Osti rits me sap greu llegir això. Molts ànims. Hi ha coses que ens afecten tinguem l'edat que tinguem!
Un petó.

Violette ha dit...

T'entenc... Amb el que em costa llençar coses i marxar dels llocs! Preneu-vos el vostre temps. Només faltaria!
:)

Josep ha dit...

De R.E.M. només m'agraden tres cançons, i aquesta n'és una.

rits ha dit...

Moltes gràcies per les vostres mostres de suport. La veritat és que no em vaig prendre gaire bé la reunió que vaig tenir. Suposo que pensava que ja havia passat tot el pitjor del tancament del centre, xò veig que no és així, que encara em queda una bona dosi de sentiments per cuidar.

No sé si era just o no, potser és el que ha de ser, simplement que hi ha coses que fan mal.

Una abraçada a tots i totes.

Núr ha dit...

I no ho aprenguis mai, Rits, a ser insensible! Has de ser forta i "tolerant" amb els intolerants. Amb aquest "tolerant" vull dir que has de ser conscient que hi són i que hi seran sempre, però són gent que no es mereixen ni la teva bondat, ni el teu temps, ni el teu respecte i encara menys el teu dolor per alguna cosa que ells han dit. D'aquesta gent a mi em sap greu que siguin incapaços d'entendre tota la bellesa que hi ha en els records que expliques; i demano que mai siguin capaços de viure una cosa tan meravellosa, perquè al cap i a la fi no la sabrien entendre. El més trist de tot? Que tampoc no cal que demani gaire, perquè quan una persona és així de rància, mai no podrà apreciar res de res!