2/10/09

Tornar


La primera sensació és la del canvi de temperatura. No fa fred, però si més fresqueta, ja no podria anar amb samarreta de tirants com els darrers dies. El sol escalfa diferent; diferent al que havia notat un parell d'hores abans, diferent al que vaig deixar quinze dies enrera. Però tot i així no cal exagerar, i els colls alts i alguna que altra bota semblen una mica desmesurades.

L'autobús és ple de gom a gom, però no necessàriament de viatgers amb maletes i bosses plenes de records dels llocs que han descobert, sinó de dones i homes que acaben una esgotadora jornada laboral, de nens i nenes amb uniformes que repassen el primer examen que han tingut de matemàtiques, d'adolescents que s'envien sms amb el noi que els agrada i que fa cinc segons que ha baixat a la parada.

Els diaris van plens de notícies que fa dies que circulen però que em semblen noves. La grip A ja no és tan ferotge com semblava, una trama sembla desemascarar els mafies del PP, el Sarkozy ja té una nova lluita apunt i Madrid es fa il·lusions. Tot és diferent, i alhora tot és el de sempre.

La feina és diferent a quan la vaig deixar que estava encara amb el síndrome post-vacacional. Ara ja gairebé ningú recorda el mes d'agost de desordre i disbauxa. Tot són coses a mitges, presses i com si s'acabés el món. Això si, arribes i trobes tantes mostres d'afecte que no pots deixar de somriure ni un segon, com si haguéssis marxat una eternitat.

I jo, encara em sento fora, de vacances. Encara sento l'estiu a prop, aquella anarquia horària sense ordre ni sentit, aquells dies llargs i nits curtes on no importa anar cansat, el no voler caure en la rutina més absoluta. Sortir a tot hora, sense pendre consciència de les obligacions del dia a dia. I alhora, la necessitat de descansar, de resposar. Sentir-se estrany dins d'un món que gira a una velocitat diferent a la que porto.




ps. El viatge ha anat molt bé. El Marroc m'ha sorprés de mil i una maneres diferents, amb coses bones i coses dolentes. Espero poder explicar el munt d'aventures i sensacions descobertes aquests darrers dies, però també necessito reposar, posar-ho tot a lloc.
Poc a poc em vaig posant al dia dels vostres blogs.
La foto, la sortida del sol a les dunes del desert del Sahara.

20 comentaris:

P-CFACSBC2V ha dit...

Bé, és el que passa quan s'està uns dies fora. Tot és el mateix, però sembla diferent. Me n'alegro que hagi anat bé el viatge!

(Bona, la cançó triada!)

Clidice ha dit...

Bon retorn :)

jordicine ha dit...

Ben tornada. Poc a poc recuperaràs la normalitat. Som animals de costums. Un petó, RITS.

Striper ha dit...

Bentornada noia et troba a faltar. Que la tornada et sigui lleu.

garbi24 ha dit...

Sempre queda ordenar els records...que ens fa allargar una mica més les vacances.
Bona tornada...........

McAbeu ha dit...

Benvinguda! I tranquil·la que l'adaptació ha de ser progressiva sinó pot provocar reaccions al·lèrgiques :-DD

Cris ha dit...

Ara amb la calma rits, que no t'ens estressésis pas, eh? :) Bona foto, que fa preveure un munt d'aventures.... les esperarem! Bon cap de setmana i un petó :)

Xitus ha dit...

M'encanta tornar-te a llegir!!! :)
Milers de petons per a fer més suau la tornada. :*!!

Rita ha dit...

Que maco que arriba a ser el desert! La foto preciosa!!!

Molt bentornada, maca! Espero amb ganes les teves aventures!
Petons!

Assumpta ha dit...

Bentornada, Rits!!!

Ara calma i tranquil·litat... poc a poc i anar fent :-)

M'alegro moltíssim que ho hagis passat tan bé!!

La cançó és preciosa, preciosa (eehh!! Pecé!! veus? aquesta la conec!! jeje)

Cesc ha dit...

es vulgui o no, sempre es torna a la realitat, però tens tot el què has aprés i tot el què has donat per ser més forta i més diferent al què erets, segur.

kweilan ha dit...

Benvinguda, Rits,ja et trobàvem a faltar. Espero els teus apunts sobre el Marroc! Una abraçada.

Ferran ha dit...

És estrany recomençar a casa després d'un temps fora, oi? Tan hi fa si són dos dies, un mes o sis; un sempre té la sensació que el temps s'ha aturat, per un mateix, mentre que la resta de la teva gent, de la teva rutina, ha continuat fent.

Torna a poc a poc, Rits.

XeXu ha dit...

El contrast ha de ser espectacular, i tornar-te a enfrontar amb la gran ciutat i el seu ritme ha de costar. Així que amb la calma, amb el cap de setmana per davant, que segur que t'anirà molt bé, i mica en mica tornar a la normalitat, a la teva manera de viure lluny de les aventures viscudes. Ja ens les aniràs ordenant i explicant. Bentornada.

Violette ha dit...

Tinc ganes de llegir-te, jo també...
Ben tornada!

zel ha dit...

Princesa, posa't les piles, jejejeje, que les VACANCES fa dies que s'han acabat! (ara, jo, al teu lloc, no sé si haguera tornat!)

Un petonàs!

- assumpta - ha dit...

Preciosa fotogràfia!

Els primers dies sempre són una mica dolents fins que ens tornem a situar. Deixa, no obstant que aquesta màgia que t'has endut t'envolti en els moments que ho necessitis. Serà com un oasi on anar a repostar sempre que et pugui convenir.

Bentornada, Rits!!!
Un petó.
;)

DooMMasteR ha dit...

Bentornada a la vida real :-)

rits ha dit...

moltes gràcies a tots pels vostres ànims. La rutina ja es va instal·lant, suposo que el fet de treballar ja ajuda.
Ja queden lluny les vacances. Ara, a pensar en les properes.

Un petó per a tots i totes!

Núr ha dit...

Ostres! Encara sort que has passat per casa, perquè el meu actualitzador de blocs no m'havia informat que havies escrit... dos cops! :S

Me n'alegro que tornis a ser aquí, bunika! I que el viatge fos tan genial —amb coses bones i dolentes, que, si no, no és genial, un viatge! ;)

Adonar-se de tot el que dius en aquest article fa com una mica de por... Tens la sensació de ser molt diferent als altres, oi? Tothom té el seu ritme agafat, una quotidianitat establerta, i tu encara arrossegues la ressaca de vacances... No sé si et sents bé o molt incòmoda per tot plegat, però si és la primera opció intenta allargar-ho tant com sigui possible!

Pitonets!