M'ha tornat a passar.
Cada any, per aquestes dates ja tinc un munt de plans. Un conte de la lletera aplicat al dia a dia.
Que si l'armari gran, les reixes perquè el Puck no intenti fer el triple salt mortal al buit, el rentaplats, un viatge de vacances amb el que no comptava, …. tots aquests plans per damunt del sentit comú que et diu, retorna alguns dels diners als pares, fes una bossa per imprevistos, rebaixa la tarja de crèdit que aquest any ha tret fum, pensa en els esdeveniments dels propers mesos,....
I és que arriba el gran moment de l'any. La devolució de l'IRPF.
Abans de cobrar-la, fins i tot abans de presentar-la, ja m'he gastat tots els diners en el meu subconscient.
I cada any em proposo estalviar una part, però no n'hi ha manera.
Una fa els seus càlculs, i després, no se sap perquè, o bé et retornen menys diners dels que esperaves, o bé fins i tot en algun any de desgràcia, em toca pagar-ne. I aquest any no ha estat una excepció. Tot i que alguna cosa podré fer, no serà ni la meitat del que m'he imaginat.
Però el pitjor és fer-la. Ara se suposa que tot és molt fàcil, que t'envien el borrador i ja està. Però primer, rebre el borrador ha estat gairebé una missió impossible, doncs me m'enviaven al pis antic i després que estigui correcte és gairebé una loteria. Per variar aquest any, tampoc estava bé. I no sé com, però sempre, sempre, a favor de la nostra estimada AEAT.
Fer la declaració de la renda és d'aquells moments de l'any que quan era petita em semblava que els grans eren extraterrestres. Amb un munt de papers, números i la calculadora treient fum. Ara, encara penso que sóm una mica molt complicats. O potser és que ens compliquen la vida.
Cada any, per aquestes dates ja tinc un munt de plans. Un conte de la lletera aplicat al dia a dia.
Que si l'armari gran, les reixes perquè el Puck no intenti fer el triple salt mortal al buit, el rentaplats, un viatge de vacances amb el que no comptava, …. tots aquests plans per damunt del sentit comú que et diu, retorna alguns dels diners als pares, fes una bossa per imprevistos, rebaixa la tarja de crèdit que aquest any ha tret fum, pensa en els esdeveniments dels propers mesos,....
I és que arriba el gran moment de l'any. La devolució de l'IRPF.
Abans de cobrar-la, fins i tot abans de presentar-la, ja m'he gastat tots els diners en el meu subconscient.
I cada any em proposo estalviar una part, però no n'hi ha manera.
Una fa els seus càlculs, i després, no se sap perquè, o bé et retornen menys diners dels que esperaves, o bé fins i tot en algun any de desgràcia, em toca pagar-ne. I aquest any no ha estat una excepció. Tot i que alguna cosa podré fer, no serà ni la meitat del que m'he imaginat.
Però el pitjor és fer-la. Ara se suposa que tot és molt fàcil, que t'envien el borrador i ja està. Però primer, rebre el borrador ha estat gairebé una missió impossible, doncs me m'enviaven al pis antic i després que estigui correcte és gairebé una loteria. Per variar aquest any, tampoc estava bé. I no sé com, però sempre, sempre, a favor de la nostra estimada AEAT.
Fer la declaració de la renda és d'aquells moments de l'any que quan era petita em semblava que els grans eren extraterrestres. Amb un munt de papers, números i la calculadora treient fum. Ara, encara penso que sóm una mica molt complicats. O potser és que ens compliquen la vida.
20 comentaris:
uffffff... aquesta tarda pensava que avui m'ho miraria, però quina mandra que em fa. Avui em deia un, que ho faci dissabte al matí, però ja li he dit que si la motivació era aquesta, dissabte al matí no em llevaria mai del llit. A veure, quan m'hi poso, de moment, ja veus, pels blocs :-SSS
Ah!! La renda!! A nosaltres sempre ens tornen, perquè amb la bestiesa que ens fan pagar cada més als desgraciats dels autònoms n'hi ha per llogar-hi cadires. Els que més paguem i els que menys drets tenim!!!
Jo ni viatgets, ni vacances, ni roba nova, ni res de res... el que ens tornen, per poder respirar un parell de mesos i... apa! a seguir patint!!
Per què no em tocarà la primitiva d'una vegada, ostres??
Ejem... el malhumor del meu comentari és contra la situació eh? No per a tu, per suposaaat!!! :-)))
Doncs mira, se suposava que jo havia de pagar una pasta per una feina que vaig fer en la que no em retenien pràcticament res, i resulta que al final me n'han tornat, mira tu. Tampoc no podré fer res especial, però mira, potser m'hauré pagat el trasllat!
Ufff jo tambe soc del que es monten el conte de la lleterta i despres.
Ui! Jo sóc incapaç de fer càlculs per saber el que em retornaran. Però una cosa, com cada any, n'he hagut de fer dues la meva i la de ma mare i trobo que una pàgina web que en principi és senzilla, no ho és gens. No vegis el que em va costar trobar l'esborrany en el meu cas i les dades fiscals en el cas de ma mare (a ella no li envien esborrany), amb ma mare vaig estar apunt de dir-li: ves al gestor! No sé, potser, és que sóc una idiota rematada, però no hi havia manera
Doncs jo faig més o menys com tu, vinga plans i, a l'hora de la veritat, ben poca cosa podré fer.
Sort que mentre fem plans somiem, oi? ;-)
Petons, maca!
Jo ja tremolo... Em van retindre massa poc l'any passat i ja m'imagino el pal que em caurà :-(
Bufff… Prefereixo no fer-me il·lusions.
Pagar pagar! quin rollo!
Com que hem de tenir una hipoteca immensa i la retencio esta bé , cada any em surt negativa i aquest any ja he cobrat i tot .Tot l'any pagant i un dia de cobrar encara ens posa contents , i a sobre ens retornen els nostres diners , sense interessos .
tota la preparació per fer-la em destorba tant que sols en comptades ocasions m'he alegrat (a gust) de la devolució.
coi d'irpf, d'hisenda i d'anar al banc a demanar i donar paperets!
ufff, aquests any no m'agradarà fer-la!
Una d'aquelles situacions que has canviat de feina i tot no haver ingressat gaire durant l'any, no sé com s'ho fan però toca pagar!
Ai, Rits... més val no fer-se pel·lícules fins a tenir els diners en mà. Com a mínim, això és el que intento fer jo, per no frustrar-me gaire!
Espero que la teva renda no et suposi una sagnia, enguany!
Ostres! A mi el que m'ha tornat a passar és no pensar-hi! Terminis! Quin és el termini per presentar-la???
Moltes gràcies! si que fa mandra, si! però bé, em sembla que no ens podem escapar.
Una abraçada a tots i totes!! Als que us toca pagar, molts ànims!!!! millor no pensar-hi massa!
Molta mandra pensar-hi, estic amb l'Assumpta en això, veig que compartim també penes autònomes...
Això dit així queda lleig, nano...
Vull dir que esperem que ens tornin tot allò que hem pagat de més durant l'any, que no és poc!
:-|
Sergi, Avi... snifff... vosaltres si que m'enteneu... Avui s'ha espatllat un ordinador del despatx. Bé, es va espatllar fa dies, avui s'ha hagut de pagar el nou :-(
Sí que paguem sí... i no ens tenen en compte per res... cap aventatge de res, cap facilitat per res: paga, paga i paga :-(
Jo vull fer vacances!!! Buaaaaaaaaa
___________________
Rits, tu no pateixis, que això em serveis te teràpia :-)
Per mi sempre és l'arrodoniment esgarrifòs de final de curs, pago molt i no em retornen gairebé res, malgrat que no tinc tampoc res, i només em desgraven els fills i el voluntariat. Recoi...
ufff.. jo la porto a un gestor i m'ho fa tot...
;-)
i si, jo al igual que tu, en la ment ja tinc tots els diners que em tornen gastats... jajaja
això ja està al caure.
Un petonàs
Publica un comentari a l'entrada