1/6/09

Tatuatges

La Lisbeth Salander, la protagonista de la sèrie Millenium, porta quaranta mil tatuatges i quaranta mil piercings. És la seva manera d'accentuar el seu posat dur i les marques del seu passat, per no deixar-lo enrera. Un d'ells, un drac tatuat a l'esquena, igual que la Eva Amaral, una de les cantants més femenines i alhora fortes que conec.

Fins fa poc, tatuar-se no era massa habitual en la gent, estava reservat a uns quants. Crec que es van posar de mod els piercings abans que els tatuatges. Avui, a la platja he descobert que és justament al revés, ara el difícil és trobar algú no tatuat. Hi ha tatuatges barroers, estil “amor de madre”, tatuatges massa tòpics, els de moda, alguns perquè siguin vistos i d'altres petits i discrets per un mateix; però tots amb cert afany d'exhibició, perquè negar-ho. Tothom té un cert punt exhibicionista.

A mi, que sempre m'ha agradat passar decepercebuda, em sorprenc en aquest punt. Sempre vaig tenir clar que volia un tatuatge, suposo que era la meva manera de rebel·lar-me, ja que d'adolescent rebel en vaig tenir poc. Però esclar a casa van posar el crit al cel i només em van dir que me'l fés quan estigués absolutament convençuda. I vaig trigar una mica -molt- a estar-ne. Primer em volia fer un follet del bosc al bessó esquerra, després que si una sargantana, un sol, una lluna.... finalment, en una revista del cor vaig veure un que, encara que tòpic, em va agradar. I, tot i la por i el mal, ho vaig aconseguir.

Un noi que vaig conèixer just quan me l'anava a fer em va dir que els tatuatges creen certa addicció i jo me'n reia. Però tenia raó, doncs perquè sinó, un munt de gent coneguda i guapa s'ha acaba destroçant el cos amb mil i un tatuatges? I a mi, perquè crec queno va massa amb mi la imatge dura de mi mateixa que no sóc, però m'encantaria tenir un drac tatuat a l'esquena.




ps. El més curiós ha estat que orgullosa del meu tatuatge, després el veig per tot arreu, en mil i una persones i ara, fins i tot a les parades de l'autobús! Resulta que la noia a qui li vaig veure i em va agradar com quedava és una actriu famosa,...ais.....
Encara no he anat a veure Els homes que no estimaven les dones però friso per veure els personatges si es corresponen com me'ls he imaginat

17 comentaris:

XeXu ha dit...

M'agafo aquest post i me l'enganxo al Bona nit, o què?

a)No va gens amb mi tenir un tatuatge.
b)La fase adolescent rebel no va passar per casa meva.
c)A casa em van dir que ni parlar-ne, que era per tota la vida.
d)A mi també em van dir que era addictiu i que aviat estaria pensant de fer-me'n un altre. Però no. De moment.

Ara aniré pel carrer mirant el turmell de totes les noies que vegi a veure si et trobo!

Magnífica cançó d'Amaral! Quan et facis el drac, ja ens l'ensenyaràs!

horabaixa ha dit...

Hola Rits,

Té la seva cosa aixó del tatuatge.

M'agrada el post.

Una abraçada

Assumpta ha dit...

Jajajaja genial resposta XeXu!!

A mi els tatuatges no m'agraden, no us enganyaré pas a cap dels dos però fins fa ben poc tenia ganes de fer-me algun altre forat a l'orella, per poder-me posar dos o tres arracades petites a cada una, em feia gràcia.

Bé... potser encara m'ho faci algun dia :-PP

Striper ha dit...

jo personalment no en tinc, no m'enrusasment el els altres un petit detall si molts la veritat no.

P-CFACSBC2V ha dit...

Jo no sóc de tatuatges, tampoc. I això de l'addicció és veritat, almenys en el cas d'un amic meu.

kika ha dit...

no m'han cridat mai l'atenció els tatuatges per a mi, gens... i encara que excepcionalment en algú trobo que li queda be, en general no m'agraden en ningú, però també tinc moltes ganes de veure la peli per veure quina cara fan tots, i per veure també els tatuatges de la lisbeth!

Rita ha dit...

Doncs a mi tampoc m'agraden i mai me'n faria, tot i que reconec que en algun cas que he vist m'ha agradat. Però sempre penso que quan la persona que el porta sigui gran, quina pinta farà?

El teu és maco. Jo també miraré, a patir d'ara, a veure si et reconec pel carrer... :-)

Sara ha dit...

Rits
vaja es la primera que psao per casa teva i em trobo amb el tema dels tatoos..bè, jo en porto dos, un de fa molts d'anys quant encara no estaba massa ven vist....es una lluna a sobre del pit esquerra, petitona...i any passat em vaig fer : oh sorpresa!!!!tot un regitzell d'estrellas a l'esquena...jo tambe las vaig veure a una "actriu"...pero las vaig adaptar una mica al meu gust.
M'agradent, pro crec que ja no m'en fare cap mes, potser continuare baixant cap avall amb mes estrelletes, esta per veure encara...

molts de petons.

rits ha dit...

XeXu, el teu és el perill biològic de l'avatar? tota una declaració de principis! je, je! el drac no crec que me'l faci,...alguna cosa més petita,....mmmm, ja veurem!

horabaixa, si que té la seva cosa, si. Ara en porta moltíssima gent, xò n'hi ha de molt bonics.

Assumpta, sempre estàs a temps!!! veus, a mi els piercings no m'agraden, em fan certa angúnia i tot, però si que porto un segon forat a l'orella esquerra i tinc pendent fer-me'n un tercer, xò mai trobo (ni busco) el moment. I si, sempre arrecades petitones. Au, va, anima't! a les orelles i petites, queden molt bé!

Striper, és que hi ha qui es passa. Fins i tot l'Angelina Jolie n'ha fet un gra massa i la veritat no li queden gaire bé

kika, és que la lisbetj és tot un personatge!! i sense els seus tatuatges i el que en va fent, no seria ella. M'han dit per vàries bandes que decepciona força!

Gràcies Rita. El teu argument és el que em déien molta gent del meu entorn, xò quan siguem grans gairebé tothom en portarà i no es veurà estrany. Tot i així estic d'acord que molts no queden massa bé

Sara, benvinguda i moltes gràcies pel comentari! al pit!!! què valenta!!! les estrelles les porta molta gent, xò són molt boniques!

rits ha dit...

Ai, P-CFACSBC2V, t'he deixat! quan em van dir lo de l'addicció me'n vaig riure força, amb el mal que fa!!! xò no sé si és el fet de superar el dolor, de tot el que pensaves que passaries i el mal que faria i no fa tant, de sentir-te diferent o altra raó, al cap d'un temps et retorna les ganes de tornar a canviar.

kweilan ha dit...

Doncs a mi no m'agraden però tinc una amiga que té un dofinet al maluc i no queda malament. Vull dir que si són petits i discrets m'agraden si són ela altres qui els porten

robadestiu ha dit...

jo no en porto i mai m'ho he plantejat seriosament, pq sempre he cregut que me'n cansaria. Però és veritat que la gent que se'n fa diuen que és addictiu i que en tornen a tenir ganes. Les estrelletes m'agraden. I aquest estiu en vaig veure un de xulíssim, era una noia que caminava davant meu, porava tatuat un ninotet molt bonic en un gronxador, a la part de dalt del braç, i mentre caminava i movia el braç, el dibuix es movia com gronxant-se, i em va agradar molt.

garbi24 ha dit...

Crec que quant es fan , la gent es massa jove i no sap ben be el que vol , a molta gent li queden bé ...però que passarà quant tinguin seixanta anys , canvi de tipus de pell , de pensaments de costums ,,,no se , coses per tota la vida s'ha de rumiar molt bé .

rits ha dit...

Kweilan, jo vaig començar així, agradant-me els que els quedaven als altres....je, je, je...

robadestiu, quin tatuatge més curiós que descrius!!! hi ha gent que té molta gràcia

Garbi24, per això vaig trigar ben bé 15 anys en acabar-me de decidir!!!!

_MeiA_ ha dit...

A mi també m'agraden els tatuatges, en certa mesura.
Jo en porto un (un follet del bosc) i sincerament si que enganxen, me'n faria taaants! però crec que amb un és suficient. Ja fa uns 6-7 anys que el porto.
I el cap de poc em vaig fer un piercing al llavi... encara que també m'en faria molts més.

Un petó

Susanna ha dit...

Algun dia explicaré per què porto un tatoo quan jo volia un piercing al melic i en vaig acabar tenint un però a la llengua... Osti, quin tip de riure que m'estic fent sola ara que veig aquesta frase escrita aquí!!!

A mi no m'ha creat addicció, el tinc amagat i l'ensenyo si vull. Ni me'n penedeixo ni me'n faria cap altre.

I sí, tinc un piercing a la llengua i fins fa poc encara volia el del melic. Crec que ara ja se m'ha passat la tonteria.

rits ha dit...

_MeiA_, moltes gràcies per la visita! mira, el follet del bosc vaig estar molt de temps apunt de fer-me'l però després se'm va passar per complert!


Susanna, m'has encuriosit amb la teva història! no sé si és tonteria. La gràcia dels piercings és que si ja no el vols, sempre te'l pots teure. A mi mai m'han agradat, però. No sé, mira qüestió de gustos.