7/6/09

Tirar les cartes


Fa uns quants anys em van tirar les cartes.
D'acord que era molt tard, que l'estat de tots plegats no era precissament el millor.
El resultat. Un home espectacular, pressumptament negre, m'estava apunt de trobar. I estava apunt de viure un gran canvi vital.
El cert és que l'home espectacular o no l'he vist o ha passat de llarg i de canvis, a partir d'aquell moment, n'he patit un munt. Però també és cert que no crec que en el fons hagi canviat tant.
Respostes obertes, fàcils i de part d'una dona que em coneixia una mica. Però hi ha gent que es dedica, que té ben clar que tot està decidit, i només cal anar trobant les peces adequades. També hi ha qui en fa negoci i sap ben bé què dir i com.
Podem conèixer el futur? Sóm amos del nostre futur? Fins quin punt podem incidir?
O fins quin punt ens deixem portar pel què ens diuen?

I mentre, jo continuo esperant l'home espectacular

20 comentaris:

Striper ha dit...

Crec que es facil sentir el que volem, i necesitem.

kweilan ha dit...

Pensar que tot està decidit sempre m'ha fet por. Prefereixo pensar que no.

P-CFACSBC2V ha dit...

Podem conèixer el futur? Nooo! Llevat que ho deixem tot "atado y bien atado", i tot i així sempre se'ns pot escapar alguna cosa.
Som amos del nostre futur? Fins on arriba la nostra capacitat de decisió, potser sí, però com que no actuem mai en solitari i depenent només de nosaltres mateixos, no ho tinc gaire clar.
Jo no em deixaria portar pel que em digui algú que em tira les cartes; no vull que decideixi ell/a per mi. Crec que tots tenim amics que ens "tiraran les cartes" (i sense cartes!) millor.

Assumpta ha dit...

Va Rits, concentra't, que et tiro les cartes ;-)

Vaig a buscar una baralla :-))

No, no m'ho crec gens ni mica... les cartes són més fiables si són d'Heraclio Fournier o han de ser d'una altre marca? I han de ser baralla d'aquella d'oros, copes, espases i bastos o la de diamants, piques, cors i trèbols?

Ho trobo una solemne, total i absoluta presa de pel :-)) (Em sap greu pel tema de l'home espectacular jeje)

XeXu ha dit...

Mmm... seria una incongruència que et digués que no es pot predir el futur, quan molts cops he declarat que veig el futur. Però el futur que jo veig és producte de l'observació, de l'estudi de les persones i de l'experiència. Crec que hi ha uns patrons definibles de comportament que ens fan predir amb certa fiabilitat algunes coses que passaran.

I aquest rotllo que et foto pot no tenir res a veure amb el que tu deies, o sí. I és que molta gent que es dedica a aquest negoci fa servir les mateixes armes que jo mateix per fer les prediccions, i entre que ja diuen coses que poden passar a la persona, i que aquesta, sabent que han de passar, ja les busca, aquí tens el percentatge d'encert.

La meva opinió? El futur no està definit, tot i que sigui maco pensar en el destí, ens el construïm nosaltres i de nosaltres depèn la vida que tindrem.

Ah, i estic segur que trobaràs un home espectacular, perquè serà el TEU home espectacular. I si és negre, qui sap, potser estarà espectacularment dotat i tot!

DooMMasteR ha dit...

No crec pas que el futur estigui escrit. Crec que ens ho construim cada dia, amb les nostres accions.

Vigila amb el negre espectacular... No vagi a ser que estigui espectacularment dotat :P

garbi24 ha dit...

No crec que podem saber el futur , doncs ens l'anem llaurant nosaltres mateixos en el dia a dia , el que fem avui pot repercutir en el que passarà demà.

francesc ha dit...

Jo crec que no podem conèixer el futur, però en canvi si que està a les nostres mans moltes decisions que poden influir en aquest futur... tot i que després puguin passar mil coses i girar cap a un futur diferent!

Salutacions!

estrip ha dit...

jo també crec que el futur és nostre.

Ferran ha dit...

Estic convençut que algunes persones tenen una sensibilitat especial, una capacitat per "veure" i sentir coses invisibles per a la majoria. I per presentir, per notar, per intuir...

Personalment, un cop una persona que no em coneixia de res, va ser capaç de desgranar aspectes de la meva vida que, òbviament, no podia conèixer, amb una exactitud que em posava la pell de gallina. Em va fer alguns suggeriments, em va dir per on podien anar algunes coses de la meva vida... mesos després no podia més que donar-li la raó. Alguna cosa hi ha.

PS: Si et sobra algún home espectacular, enrolla't, Rits, i passa-me'n el mòbil! ;-)

_MeiA_ ha dit...

A mi és un tema que no em fa gaire gràcia, em fa bastant respecte.
I penso que segurament hi ha persones que realment en saben, segur!, però és un món on es mou molta estafa.

jordicine ha dit...

A mi em faria molta por que em fessin això de les cartes. Sóc molt influenciable. Petons!

Cris ha dit...

Rita, per molt dur que sembli... NO EXISTEIX L'HOME ESPECTACULAR!!!! És un fet amb el que haurem de conviure...

Tirai ha dit...

Bé, no crec que es pugui predir el futur. El futur, d'alguna manera, el creem nosaltres, però bé, si et diuen que trobaràs "un home espectacular" o "trobaràs una feina genial", potser, d'alguna manera, fas coses que et condueixen a això. No sé si m'explico. Diríem que creus que és possible. També, he fet alguna consulta, mai no l'han encertat ni remotament, però, potser, si al fer-la m'ho hagués cregut de debò, potser, hauria "provocat" les circumstàncies propícies perquè allò es produís.
No sé, el que està clar és que n'hi ha molts que s'aprofiten del baix moment dels altres, perquè la gent no consulta si les coses els van bé...

Salva Piqueras ha dit...

Error!!!! No havies d'esperar l'home, l'havies de buscar!! I com t'havia tocat en la tòmbola aquella, l'havies d'haver reclamat com a teu!! Ara no sé si ja t'haurà caducat el premi... El futur te l'has d'escriure sempre tu. El full serà més o menys maco, però la lletra ha de ser teva.

zel ha dit...

A mi em van tirar les conxes aquelles cubanes i em van endevinar mitja vida, i no em coneixia de res, la santera aquella arribada d'allà.... o sigui que, espera el noi!

- assumpta - ha dit...

Que el camí ens l'anem fent nosaltres dia a dia ho tinc molt clar. No crec en tota aquesta colla de gent que (en temps de crisi encara més), surten com els cargols després la pluja i van dient que t'endevinen el futur.
Però per una experiència meva (pròpia), et puc dir que de vegades les cartes "encerten" coses que ni imagines. Segurament és el sisé sentit, no ho dubto. Vaig ser jo la tiradora de les cartes i tot el que vaig interpretar va sortir. (no era una consulta per a mí mateixa, era per una persona propera a mi). No he tornat a tirar cartes. Ni tant sols les tinc.
Ara bé, a mí una vegada de joveneta (je,je,je), quin munt d'anys em van dir: als 40 tindràs molts i molts calers, però molts i al setembre en faig 50 i... noia, res de res, però res. Ainnnns!
Cadascú el seu camí cada dia (tu ves mirant a veure si veus el paio aquest tant espectacular i avisaaaaaa!)
Bona setmana, Rits!
;)

Núr ha dit...

Fa temps em vaig comprar un llibre per aprendre a tirar les cartes i un joc de cartes del tarot. El primer que et diu el llibre és que les cartes et serveixen d'eina per a ajudar-te a tu mateix: el que tu veus a les cartes és el que vols veure. Vaig entendre que era una manera molt senzilla d'intentar allunyar-te de la posició des d'on observes la teva vida i intentar «racionalitzar-la», ordenar-la, veure què hi ha.

Vaig intentar tirar-me les cartes a mi mateixa unes quantes vegades i les vaig tirar a diversos amics. El més curiós de tot és que amb els altres sempre sabia interpretar què deien els arcans, i vaig encertar un munt de coses, prò quan me les tirava a mi mateixa, mai no tenia gens clar què em deien, suposo que perquè era incapaç de mirar des d'un altre punt de vista.

Des d'aleshores no crec en altres persones que tiren les cartes; qui tingui curiositat, que n'aprengui i se les tiri a ell/a mateix/a.

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. N'hi hagut de ben diversos!

Doncs si, Striper, de vegades el nostre subconcient ja fa aquestes coses, entenem el que volem, sentim el que volem sentir. O el que necessitem sentir per poder tirar endavant.

Kweilan, perquè llavors no caldria que ens esforçéssim en res, tot ja vindria rodat.

P-CFACSBC2V, això d'amics que ens tiren les cartes sense cartes, m'ha agradat. De fet, ells ens coneixen millor que ningú.
Ara, si sabéssis que pot passar alguna cosa però la poguéssis canviar?

Assumpta, a mi m'agraden les franceses!
potser si que és una presa de pél, però quanta gent hi cau! i és més, es deixa portar per aquestes coses!!

XeXu, que sàpigues que fas una mica de por amb això de dius que veus el futur! sembla que acabis de sortir de la sèrie Herois!
Segurament va dir lo de l'home espectacular perquè en aquell moment necessitava sentir que tot tiraria endavant i sempre li fem conya amb això. Està traumatitzada la noia.

DooMMaasteR, i les accions de cada dia poden canviar el nostre futur? o ja estava predestinat que passaria.
Lo dels atributs dels negres, és una fama (merescuda esclar), però potser hi ha excepcions (no ho sé, sincerament, no puc parlar per experència, em sap greu

Garbi24, i les equivocacions també repercuteixen en el demà i de vegades sembla que no reaccionem.

francesc, la vida ens dóna tantes voltes,... però de vegades sembla que tornem al principi, com si res hagués canviat. Potser si que van canviant-nos poc a poc i que tot influencia, però de vegades sembla que per molt que fem, tot estigui escrit.

estrip, doncs endanvat! a gaudir-lo!

Ferran, d'acord que hi ha persones que tenen habilitats sociològiques, que per actituds sabrien veure coses en persones malgrat no conèixer-les (segons sembla el XeXu fins i tot és visionari del futur... que no s'enfadi, ara, eh!) Vols dir que aquesta persona no et deia coses que potser tothom amb atenció et podria dir i com tu les volies sentir, doncs les senties? A mi em passa molt sovint, però després ho refredo i veig que molta gent sap veure en els altres, actituds,.... altra cosa és que et digués que aniries a viure a Berlin i les dates concretes. Tot i així me n'alegro si et va anar molt bé
Mira, el tema homes, ja de per si està molt malament, i d'espectaculars, ni te cuento!!! per tant,.. tot i així si en puc compartir algun, ja te'l passaré, no et preocupis!

_MeiA_ hi ha molta gent que s'aprofita de les debilitats o pors dels altres per fer negoci.

jordicine, doncs no te les deixis fer mai! encara et diran que deixis de mirar pelis! i llavors ens perdríem els teus comentaris!!!

Cris, vols dir??? ais, que de il·lusión también se vive.... em resignaré, t'ho asseguro

Tirai, potser per algunes persones és l'empempteta que els fa falta.... per mi, em sembla que no va fer que m'esforçés a bucar-lo.... i mira que ja miro a veure si el veig!

Salva Piqueras, aaaah! ja deia jo... és que esclar no jugo mai, i una dia que em tocava, tampoc ho vaig fer! Bueno, buscaré nous premis!

Zel, les cubanes si que em fan molta por! tot el misticisme i litúrgia de les seves celebracions,... així no dono res per perdut, oi?

-assumpta- potser es va equivocar de desena, i ara t'arribarà aquesta fortuna! espero que el que endivinéssis fos positiu! crec que si!
Bona setmana!

Núr, gràcies per la visita! per tant si veus el que vols veure, una miqueta ja està orientat cap a un sentit o l'altre, no?
jo en tinc unes, me les van regalar, però la veritat prefereixo que estiguin desadetes

una abraçada a tots i totes

Xitus ha dit...

Vaja, que va tirar les cartes a les escombraries oi? ;)

Jo penso que si aaconseguim viure el present, que ja és molt, construirem un futur millor. La resta són caUSalitats...