La renta, el regalet abans d'estiu

M'ha tornat a passar.

Cada any, per aquestes dates ja tinc un munt de plans. Un conte de la lletera aplicat al dia a dia.
Que si l'armari gran, les reixes perquè el Puck no intenti fer el triple salt mortal al buit, el rentaplats, un viatge de vacances amb el que no comptava, …. tots aquests plans per damunt del sentit comú que et diu, retorna alguns dels diners als pares, fes una bossa per imprevistos, rebaixa la tarja de crèdit que aquest any ha tret fum, pensa en els esdeveniments dels propers mesos,....

I és que arriba el gran moment de l'any. La devolució de l'IRPF.

Abans de cobrar-la, fins i tot abans de presentar-la, ja m'he gastat tots els diners en el meu subconscient.

I cada any em proposo estalviar una part, però no n'hi ha manera.

Una fa els seus càlculs, i després, no se sap perquè, o bé et retornen menys diners dels que esperaves, o bé fins i tot en algun any de desgràcia, em toca pagar-ne. I aquest any no ha estat una excepció. Tot i que alguna cosa podré fer, no serà ni la meitat del que m'he imaginat.

Però el pitjor és fer-la. Ara se suposa que tot és molt fàcil, que t'envien el borrador i ja està. Però primer, rebre el borrador ha estat gairebé una missió impossible, doncs me m'enviaven al pis antic i després que estigui correcte és gairebé una loteria. Per variar aquest any, tampoc estava bé. I no sé com, però sempre, sempre, a favor de la nostra estimada AEAT.

Fer la declaració de la renda és d'aquells moments de l'any que quan era petita em semblava que els grans eren extraterrestres. Amb un munt de papers, números i la calculadora treient fum. Ara, encara penso que sóm una mica molt complicats. O potser és que ens compliquen la vida.