104è joc literari

Sense saber com, em va atrapar.
No podia deixar la història ni un segon. Només llevar-me, ja tenia necessitat de saber què li passava al personatge principal allà on se m’havien tancat els ulls la nit abans.
A l’escola, durant el pati, cap joc me’l feia tancar i fins i tot, a la classe de mates el tenia obert dins l’escriptori.
Els companys se’n réien, me l’intentàven treure, però les aventures d’aquell petit heroi em captivaven cada cop més.
A casa, m’acompanyava a tots els àpats i, fins i tot, la mare me’l va intentar amagar.
Un dia, cansada que ningú em deixés llegir vaig pujar tota sola a la figuera de l’hort de l’àvia, aquella que tant m’agradava però que em feia por pujar, doncs havia caigut de petita.
I allà adalt, de cop i volta, veient tot el que m’envoltava, escoltant el silenci de les fulles i amb el meu llibre, vaig somriure.
Ara ja ho entenia: jo podia ser la meva pròpia protagonista.

Participació al 104è joc literari