16/4/09

Per no deixar de somriure


Com passa de ràpid el temps quan gaudeixes del que et dóna la vida.
Les hores, els seixanta minuts de cada una d'elles, volen en un instant.

Com deixen de tenir importància les petites mancances,
els neguits o els qüestionaments del dia a dia, quan estàs fora,
o més ben dit quan sols importa el present. El moment que vius.

Dies de riure, dies deixar-se acaronar pel sol hongarés, la sorpresa més gran.
Dies de descans i pau. Veure còrrer l'aigua del Danubi, la seva grandesa i fortalesa;
Olorar l'herba fresca, encissar-se pels colors de mil i una flors de primavera.
Jugar com nens petits a la piscina del poble, relaxar-se als banys més glamurosos.
Immunitzar-se als efectes de la cervessa amb el mig litre diari dels sopars (bé, això no, d'immunitzar-se, res de res, produeix més riure encara)
Adonar-se d'un passat gloriós per un present de tornar a començar, emmascarat d'incert progrés enmig d'un món mig boig de tot plegat.

Carregar piles. Uns dies fantàstics; com passen de ràpid.

La tornada; curiosa.
Voler continuar somrient. Veure amb unes alters ulleres. De conversió? D'alliberament?
No ho sé.
Un munt d'obstacles però necessitat de continuar somrient.

La feina, sols la feina.
El centre, amb molta feina atrassada i poques ganes que sé que dissabte passaran.
El sindicat. Apurant l'últim moment, amb l'alegria de feina ben feta i incertesa del què acceptaran.
Les amistats que no s'acaben de situar, en un punt estrany que tampoc em ve de gust pensar.
L'acopuntura a punt de marxa per posar-me les piles.

I el cor,....
(aquest és més complicat de contentar i fer somriure. Caldrà posar-se en marxa perquè torni a somriure)


15 comentaris:

Ferran ha dit...

Aprofita el moment, Rits, que la càrrega de bateries de les escapades no dura tan com les Duracell! :)

Bentornada, i ànims pel que vingui.

XeXu ha dit...

Si em veiessis per un foradet... amb un gat a la falda que s'ho deixa fer tot, movent-lo al ritme de la música de Semisonic mentre canto la cançó... un cop més em poses una cançó que pensava que només recordava jo... al final hauré de venir aquí a sentir música.

M'agrada aquest post, és molt positiu. Se t'endevinen les ganes de recomençar alguna cosa, que tu sabràs què és, però de tornar a ser tu, de tornar a somriure, i aquests moments són força dolços, perquè notes que la força et torna, i això no és poc.

Un gran viatge que t'ha portat més regals dels que esperaves, no se li pot demanar més. Reflexió, anàlisi... saps on vols estar i què vols fer. Ara només falta posar-s'hi.

Assumpta ha dit...

Aprofita per gravar aquests records en el teu cor, aprofita per guardar totes aquestes sensacions positives que ara tens... i endavant!! :-))

Bentornada!!! :-))

Striper ha dit...

Jo si vols li faig una mica de pesigolles al teu cor per que somrigui una mica.

Rita ha dit...

Felicitats, bonica!

Véns amb la motxilla buida i amb les piles carregades. Que triguin molt a omplir-se la motxilla i a gastar-se les piles.
Petons!

P-CFACSBC2V ha dit...

Això, això realment és el millor del viatge. Espero que puguis conservar aquest somriure :-)

Salva Piqueras ha dit...

Mira que costa poc relativitzar!! Com seríem de feliços si o féssim més sovint!

estrip ha dit...

veig que els bons viatges i bon moments afinen l'agudesa sensorial.

kweilan ha dit...

Els viatges sempre donen noves ales per continuar. Què bé, Rits que hagis disfrutat tant. Benvinguda!!

lulamy ha dit...

Nenaaa! No se per què dius que no t'han quedat bé les fotos! La postal és molt xula! El millor: l'espiral dels banys hungaresos i el superplat del Fatal...Ja,ja!

garbi24 ha dit...

T'entenc perfectament , a mi m'encanta viatjar i quant tornes estas com nou .

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris! la veritat és que si que he recarregat piles!

Ferran, només que durin uns dies més i ja em sentiré afortunada. I quan les piles defalleixin, intentaré llegir aquest post.

XeXu, pots venir sempre que vulguis. Si em veiéssis a mi, seria ballant amb un gat entre els braços..je, je, je
Tinc ganes de coses noves, tinc ganes de jugar.
(això si, et confessaré que, precissament això, actuar, jagar, posar-s'hi, és el que més em costa)

Assumpta, així ho faré, i si defalleixo (que ho faré -em connec-) intentaré llegir aquest post per recordar-me de com m'he sentit.

Striper, pessigolles???? que en tinc moltes!!!

Rita, que trigui, que trigui, que ja prou camí he fet carregada últimament.

P-CFACSBC2V, un dels companys del viatge em va dir que ell assaboria encara més els viatges després, quan recordava tot el que havia viscut. Tb espero conservar el somriure un bon temps.

Salva Piqueras, suposo que és dedicar-li una mica de temps. Si et cuides, tot es relativilitza, no?

Estrip, doncs ja saps, continuarem viatjant!

Kweilan, doncs si, que el trimestre es presenta ple de cosetes!

Lulamy, és que al costat de les vostres fotos superprofessionals,.... ens ho vam passar molt bé!

Garbi24, si, viatjar sempre senta bé, xò aquest ha estat especialment relaxat.

Assumpta ha dit...

Gran idea!! :-)

Guarda aquest post entre els teus enllaços preferits!!

Cesc ha dit...

no deixis mai de somriure, diuen que mentre somrius sempre hi ha esperança :)

DooMMasteR ha dit...

Bentornada! Me n'alegro de que el viatge hagi anat tant bé!

I la postal és molt maca! :-)