Sense saber com, em va atrapar.
No podia deixar la història ni un segon. Només llevar-me, ja tenia necessitat de saber què li passava al personatge principal allà on se m’havien tancat els ulls la nit abans.
A l’escola, durant el pati, cap joc me’l feia tancar i fins i tot, a la classe de mates el tenia obert dins l’escriptori.
Els companys se’n réien, me l’intentàven treure, però les aventures d’aquell petit heroi em captivaven cada cop més.
A casa, m’acompanyava a tots els àpats i, fins i tot, la mare me’l va intentar amagar.
Un dia, cansada que ningú em deixés llegir vaig pujar tota sola a la figuera de l’hort de l’àvia, aquella que tant m’agradava però que em feia por pujar, doncs havia caigut de petita.
I allà adalt, de cop i volta, veient tot el que m’envoltava, escoltant el silenci de les fulles i amb el meu llibre, vaig somriure.
Ara ja ho entenia: jo podia ser la meva pròpia protagonista.
Participació al 104è joc literari
16 comentaris:
La protagonista de la història està tan enganxada al llibre en qüestió, com aquest comentarista a la catosfera. Que no hagi de pujar-me a una figuera, per poder seguir-vos llegint! :)
Bon cap de setmana.
Oh!! M'ha recordat a mi mateixa quan era petita i llegia i llegia i sempre m'havien de cridar "Assumptaaaa a dinaaar"
M'ha agradat moltíssim!!! :-))
Bona història! I és que, no ho oblidem, tots necessitem els nostres racons, encara que ens costi trobar-los.
Per desgracia no sempre podem ser el protagonistes de la nostra vida.
Moltes gràcies per la teva participació.
El dibuix de l'Ignasi Blanch dóna molt de joc.
tots som protagonistes de la nostra pròpia història
Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)
M'agrada molt, tots teniu una imaginació ben variada eh :)
Molt bonic. La veritat és que se m'ha fet curt.
És meravellós descobrir que pots ser tu el personatge principal!
Encara que a vegades no t'ho creguis massa.
També vaig caure d'un arbre quan era xicotet. Ai!
quina felicitat sentir-se heroina. Superar algunes pors és ben bé d'herois.
Molt maco.
Els llibres enganxen, clar que sí. M'ha agradat. Un petó.
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
me n'alegro molt que us hagi agradat!!!
Rits, Avui ja vinc amb més calma.
Quin relat més dolç, mentre el llegia cada vegada em semblava més dolç i tendre.
Precióssssss!
No deixis d'escriure.
;)
moltes gràcies assumpta!!!! m'ha envermellit!!!
moltes gràcies pel premi, tinc present penjar-lo, espero poder fer-ho aviat!
Publica un comentari a l'entrada