18/4/09

104è joc literari


Sense saber com, em va atrapar.
No podia deixar la història ni un segon. Només llevar-me, ja tenia necessitat de saber què li passava al personatge principal allà on se m’havien tancat els ulls la nit abans.
A l’escola, durant el pati, cap joc me’l feia tancar i fins i tot, a la classe de mates el tenia obert dins l’escriptori.
Els companys se’n réien, me l’intentàven treure, però les aventures d’aquell petit heroi em captivaven cada cop més.
A casa, m’acompanyava a tots els àpats i, fins i tot, la mare me’l va intentar amagar.
Un dia, cansada que ningú em deixés llegir vaig pujar tota sola a la figuera de l’hort de l’àvia, aquella que tant m’agradava però que em feia por pujar, doncs havia caigut de petita.
I allà adalt, de cop i volta, veient tot el que m’envoltava, escoltant el silenci de les fulles i amb el meu llibre, vaig somriure.
Ara ja ho entenia: jo podia ser la meva pròpia protagonista.

Participació al 104è joc literari

16 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

La protagonista de la història està tan enganxada al llibre en qüestió, com aquest comentarista a la catosfera. Que no hagi de pujar-me a una figuera, per poder seguir-vos llegint! :)

Bon cap de setmana.

Assumpta ha dit...

Oh!! M'ha recordat a mi mateixa quan era petita i llegia i llegia i sempre m'havien de cridar "Assumptaaaa a dinaaar"

M'ha agradat moltíssim!!! :-))

JJMiracle ha dit...

Bona història! I és que, no ho oblidem, tots necessitem els nostres racons, encara que ens costi trobar-los.

Striper ha dit...

Per desgracia no sempre podem ser el protagonistes de la nostra vida.

Jesús M. Tibau ha dit...

Moltes gràcies per la teva participació.
El dibuix de l'Ignasi Blanch dóna molt de joc.

USD ha dit...

tots som protagonistes de la nostra pròpia història

assumpta ha dit...

Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)

Anònim ha dit...

M'agrada molt, tots teniu una imaginació ben variada eh :)

kweilan ha dit...

Molt bonic. La veritat és que se m'ha fet curt.

Goculta ha dit...

És meravellós descobrir que pots ser tu el personatge principal!
Encara que a vegades no t'ho creguis massa.

J.M. ha dit...

També vaig caure d'un arbre quan era xicotet. Ai!

estrip ha dit...

quina felicitat sentir-se heroina. Superar algunes pors és ben bé d'herois.
Molt maco.

Jordicine ha dit...

Els llibres enganxen, clar que sí. M'ha agradat. Un petó.

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris!
me n'alegro molt que us hagi agradat!!!

assumpta ha dit...

Rits, Avui ja vinc amb més calma.

Quin relat més dolç, mentre el llegia cada vegada em semblava més dolç i tendre.
Precióssssss!

No deixis d'escriure.
;)

rits ha dit...

moltes gràcies assumpta!!!! m'ha envermellit!!!
moltes gràcies pel premi, tinc present penjar-lo, espero poder fer-ho aviat!