L'escola

Per casualitat, he trobat aquest dibuix de l'escola. El va fer la Pilarín Bayés per celebrar el 20è aniversari de l’escola, la meva petita escola on féiem l’hort, ens arrebossàvem amb farina, pintàvem les parets del carrer o ens manifestavem per posar un semàfor.

Mai he pogut ser objectiva del tot amb ella. Me l’estimo massa, m’hi vaig passar 15 anys de la meva vida i encara ara està a menys de cinc minuts de casa els pares. Fins fa ben poc no m’havia plantejat que havia anat a una escola activa (com li déien abans) i creia que tots els nens i nenes havien fet hort, tenien un sorral immens per jugar i anaven a piscina. I en canvi, la realitat és que en aquells temps no era així.

Ara, l’escola ha canviat molt. Massa. És una escola gegant, amb molt nens i nenes i encara que sembla que volen recuperar cert esperit de temps enrera doncs s’ha perdut el caliu que la feia especial, la veritat és que ja no és tan referent educatiu al barri (de fet, per sort, ra hi ha molt bones escoles al barri i de diferents estils). Els pares sempre dieun que tot va canviar el dia que es va decidir que l’escola no es fés pública. Diuen que des d’aquell dia, tot es va perdre.

Però jo tot això no ho sé, i em continuo meravellant de les petites coses, que la sala dels profes encara tingui els vitralls que va dibuixar la Marta o la sala de música els de la Neus. Que al sòtan es continuïn fent mobles de pretecnologia i que el menjador encara faci aquella olor tan especial. I em meravella l’edifici nou, amb la sala de dibuix plena de claraboies, el què hauria donat per poder-hi dibuixar i no com ho féiem nosaltres al menjador. Però com ja he dit els anys on era una escola petita, una escola en construcció, fent-se, van ser els millors. De plantar mimoses, trepitjar les figues de la figuera, jugar a bales, dutxar-se amb aigua freda al vestidor, còrrer per la biblioteca, i esclar apendre alguna coseta.