12/1/09

L'escola


Per casualitat, he trobat aquest dibuix de l'escola. El va fer la Pilarín Bayés per celebrar el 20è aniversari de l’escola, la meva petita escola on féiem l’hort, ens arrebossàvem amb farina, pintàvem les parets del carrer o ens manifestavem per posar un semàfor.

Mai he pogut ser objectiva del tot amb ella. Me l’estimo massa, m’hi vaig passar 15 anys de la meva vida i encara ara està a menys de cinc minuts de casa els pares. Fins fa ben poc no m’havia plantejat que havia anat a una escola activa (com li déien abans) i creia que tots els nens i nenes havien fet hort, tenien un sorral immens per jugar i anaven a piscina. I en canvi, la realitat és que en aquells temps no era així.

Ara, l’escola ha canviat molt. Massa. És una escola gegant, amb molt nens i nenes i encara que sembla que volen recuperar cert esperit de temps enrera doncs s’ha perdut el caliu que la feia especial, la veritat és que ja no és tan referent educatiu al barri (de fet, per sort, ra hi ha molt bones escoles al barri i de diferents estils). Els pares sempre dieun que tot va canviar el dia que es va decidir que l’escola no es fés pública. Diuen que des d’aquell dia, tot es va perdre.

Però jo tot això no ho sé, i em continuo meravellant de les petites coses, que la sala dels profes encara tingui els vitralls que va dibuixar la Marta o la sala de música els de la Neus. Que al sòtan es continuïn fent mobles de pretecnologia i que el menjador encara faci aquella olor tan especial. I em meravella l’edifici nou, amb la sala de dibuix plena de claraboies, el què hauria donat per poder-hi dibuixar i no com ho féiem nosaltres al menjador. Però com ja he dit els anys on era una escola petita, una escola en construcció, fent-se, van ser els millors. De plantar mimoses, trepitjar les figues de la figuera, jugar a bales, dutxar-se amb aigua freda al vestidor, còrrer per la biblioteca, i esclar apendre alguna coseta.

11 comentaris:

Assumpta ha dit...

Com que aprendre alguna coseta? jejeje
Vas aprendre un munt de cosetes!! :-)))

A la meva escola no teniem hort, ni pintavem les parets del carrer... però també en tinc bons records, eh?

Unknown ha dit...

Ummm.... Encara resultarà que vaig anar a una escola activa i jo sense saber-ho... Feiem murals a les parets. En tinc un de ben present, l'incendi de Montserrat del 89, vam pintar: l'abans, el present (amb tot cremat) i el futur. Però no, la meva no era una escola activa i jo, al contrari que tu, en guardo més mals records que bons, però llegint-te m'has fet recuperar una mica dels bons, o sigui que gràcies.

Sergi ha dit...

Sembla que estiguis descrivint la meva escola! També resultarà que vaig anar a una escola activa d'aquestes, i no ho sabia. Potser durant una època estaven de moda aquestes escoles. De la meva deien que en sortien els nens molt poc preparats, però jo en guardo un immillorable record.

Striper ha dit...

Els edificos de les escolas tenen una vida propia un clixe molt particular t'ho dic jo que he recorregit un munt.

estrip ha dit...

bons records de l'escola.
A mi el que em porta més records son les olors quan entres a un lloc que havies estat. Sembla que la memòria i les olors van estretament lligats.
I el menjador és un lloc de moltes olors, i cada menjador de cada escola segur que en fa una de diferent.

rits ha dit...

Assumpta, alguna coseta vam apendre...

Tirai, de mals records també en tinc, xò no sé què passa que sempre és millor recordar-ne els bons, no?

XeXu, potser si que és el que es portava quan erem petits. De la meva déien que sortiem amb bona empemta xò que ens havien mimat tant que a la universitat ens la pegavem (en el meu cas es va complir).

Striper, i tant!!! els edificis més macos son els de les escoles republicanes. Ara es veu que les volen conservar i remodelar.

Estrip, i tant. Crec que l'olor del menjador no l'he tornat a sentir, i en canvi sé que el reconeixeria

òscar ha dit...

desconec si l'escola encara duu l'adjectiu d'activa o no però, el que queda clar, és que te l'estimes com una mala (sinònim de bona) cosa.
jo, la meva, quan hi passo pel costat, segueixo mirant-la com si mai hi hagués marxat. escolto com els nens criden, des del pati "gooool! goool!", i els envejo. els envejo moltíssim.

abraçaaada rits!

kweilan ha dit...

Estar bé tenir bons records de l'escola. A mi m'agradava molt anar-hi i quan estava malalta mai no em volia quedar a casa.

Salva Piqueras ha dit...

Em sembla que la majoria hem anat a la "mateixa" escola. La que veiem amb ulls d'infants que començaven a omplir la seva vida d'experiències, d'amistats. La que "ja no és el que era", gràcies sobretot al nostre canvi de la visió de les coses.

Anònim ha dit...

Com m'agrada aquest diubuix, jo no la recordo així :(

rits ha dit...

Òscar, doncs si es continuen sentint els mateixos crits alhora del pati. així, els nens d'avui no déuen ser taaaan diferents com ens fan creure, no?

Kweila, bueno, quedar-se a casa també tenia el seu què....

Salva Piqueras, doncs potser si que és la visió de les coses la que ha canviat.

Cesc, si que és xulo el dibuix. el meu original està gorça fet malbé... snif, snif.... segur que no va ser tan horrorós.