10/1/09

brownies


El vuit8ena fa olor de xocolata. Demà venen a sopar uns amics i he fet brownie de postres. Ja veurem com ha sortit. M'he inventat les mesures, doncs no tinc bàscula i les mides de la recepta eren exactes i no com les receptes de la iaia Ester que va amb closques d'ou i cullerades soperes.Fora plou a bots i barrals. Algún dia pararà de ploure i sortirà el sol? I jo ja em sento contradita, doncs m'agrada la pluja.
A la tele fan poca cosa, una peli de por que sola no m'agrada veure, programillos d'aquests que posen dels nervis, i una d'aquelles pelis bones, bones però que t'esgarrifa la pell.El Puck es posa damunt del sofà, ronroneja i espera mimitos.
Un divendres nit a casa i tot es fa estrany.Vacances, per fi, mil i una gestions a fer, mil i una cosa a mirar. Mil i un paper a endreçar.I només un desig, canviar aquesta rutina, que no és rutina però que no deixa de ser rutina.
Hi ha un tòpic que diu que tothom desitja allò que no té.
Alguns es resignen, o potser simplement accepten el què tenen. Crec que aquestes últimes aconsegueixen viure en pau amb elles mateixes però mai arribaran a sentir-se plenament satisfets.

D'altres s'amarguen i amarguen als que tenen al voltant, tornant les relacions de la pitjor manera (torno a la peli durilla que estava veient Tedoy mis ojos).
Els que no es resignen se suposa que lluiten per aconseguir allò que volen.
Hi ha els que lluiten, i que quan aconsegueixen una fita, se'n proposen una altra, però sovint es neguen a acceptar que per aconseguir aquesta fita s'ha fet mal.

I jo, vaig fent brownies, com si tot anés rodat, com si tingués allò desitjat, però ha arribat un punt que ja no sé res.

9 comentaris:

Assumpta ha dit...

Epsss!!! què fas actualitzant tan seguit!! jajaja que encara tinc un munt de blogs per comentar i tu ja en tens un de nou!! :-))

A veure, porta un brownie que jo mateixa et dic si estan bons :-))

No donis tantes voltes... gaudeix de l'aroma de xocolata que fa casa teva aquest divendres per la nit i treu aquesta peli horrible!! ja n'hi ha prou amb els Telenotícies per haver-ho de veure també a les pelis, ostres!!

I, quan menys ho esperis... arribarà allò desitjat :-)

Tirai ha dit...

El truc, em sembla, és estimar allò que tens que és més que acceptar. Sembla fàcil, però costa molt, tot i així, crec que és fàcil. Tot i que, jo no ho he aconseguit pas, ja t'ho dic. Em sembla que quan aprens a estimar allò que tens és quan t'arriben coses millors! (Mira, ara feia dies que no reapareixia la meva vena hippy, m'alegro que hagi reaparegut, gràcies)

XeXu ha dit...

A la vida hi ha moments de tot. El problema és quan el moment que vius no és el que t'agradaria viure. Segurament, això li passa a molta gent, potser a més dels que estan contents amb la seva situació. Però no és qüestió de resignació, sinó d'acceptació. I si creus que no ho acceptes, i que la paraula correcta és resignació, més val que et posis les piles i intentis canviar la situació, que amb esforç, es pot aconseguir qualsevol cosa. Ei, no va per tu, eh, és un comentari en general.

Striper ha dit...

Els brownies et vansortir bons? Ja es molt.

Cesc ha dit...

Oblida les coses dolentes quedat amb els brownies i si me'n guardes un?? jeje una abraçada i que vagi molt bé...

labruixoleta ha dit...

Podem viure realment en pau, si no ens sentim plenament satisfets?... jo diria que no. De vegades desitgem el que no tenim, però això ja va bé que passi de tant en tant, per renovar-nos una mica i no resignar-nos acceptant el que tenim, si no és el que volem.

Ara, si sempre volem allò que no tenim... malament. Tb cal saber valorar el que tenim.

Jo ara... voldria un browni!!!

- assumpta - ha dit...

Em sembla que només podem ser feliços quan acceptem de bon grat allò que tenim. Si no, sempre anem com el ruc intentant atrapar la pastanaga que mai no arriba. Almenys així ho aplico i a mi em funciona ! (o si més no, m'ho sembla).

Per cert ... que tan quedat brownies? en vull un !!!
Gràcies ;) !!!

rits ha dit...

Assumpta, potser si, potser la clau de tot plegat és no donar voltes a coses que no s'ho mereixen.

Tirai, benvinguda l'aire hippy!!!

XeXu, si, si.. hi estic d'acord resignar-se porta implícit deixar de lluitar. Acceptar suposo que vol portar a tirar endavant.

Striper, doncs no van sortir massa bons.... alguna cosa va fallar i estaven durs com una pedra...això si, vam riure mooolt. Tinc uns amics que no me'ls mereixo!!!

Cesc, encara en queden si en vols, però lo que li he dit a l'Striper,..... estan durs com una pedra.....

Bruixoleta, doncs no hi havia pensat en això, potser si que cal una renovació de coses...

Assumpta, mai s'arriba a agafar la pastanaga, oi?...si que en queden, però estan una mica durs...continuaré practicant!!

horabaixa ha dit...

Hola Rits,

Molt profunda la teva reflexió. M'agrada encarar temes d'aquests. escoltar als demés. Dir la meva.

Cadascú ha de fer segons li dicta el cor.....i la ment. No hi ha una formula exacta per a ningú. la vida no és pas un Brownie.

El teu párraf final, brutal. Escolta't, no tinguis por del que sentis.

Una forta abraçada