10/11/08

Simpatia pel diable



No sé què passa, si és la llei de Murphy que mai falla, els astres, el destí o la mala sort, però sempre passa.

Aquell dia que no t’arrecles, que penses,.. és igual, només vaig a treballar, ja m’arreclaré demà. Aquell dia que ni penses que et poses el jersei més còmode però menys bonic, que gairebé ni et mires el mirall, aquell dia que tot et cau, que tropeçes .…. Llavors, aquell dia, et retrobes amb algú.

I no algú que t’és igual que et vegi millor o pitjor, no algú que sàpiga entendre que estàs cansada i que tot va navegant sense rumb. No aquell que et veu cada dia, els bons i els dolents, o que no veus però que està sempre i de qui m’allunyo sense saber-ne parar.

No, no… Et trobes aquell que no ha de ser però que sempre et treu els colors.

Aquell que saps que no et convé, que fins i tot et queia malament, i que ja havia aconseguit esborrar de la memòria. Aquell que gairebé ni sabia que existies però que per l’atzar et va apropar. Aquell de qui no te’n pots refiar, però que amb un somriure, una paraula mig xiuxiuejada i una brometa innocent, et deixa trastocada per tota la tarda.

I l’únic que se m’acut fer és somriure.

Perquè encara que sé que no voldria res, que ja no hi ha res (si és que alguna vegada hi hagut alguna cosa), encara que ja tot sigui ben lluny, sempre et vols sentir bé davant els altres, i més davant de qui has considerat atractiu.

El fet, però, és que m'hauria de sentir bé amb mi mateixa cada dia, i no perquè em pugui trobar diables o àngels del passat, present o futur. Per mi mateixa.

pd. Demà m’arreclaré una miqueta més, gràcies diablillo per aparèixer (i llavors no apareixerà... i de fet, millor)

La cançó, és que sempre me la recorda.

17 comentaris:

Striper ha dit...

Les retrobades ja ho tenen aixo pero es tant diable?

òscar ha dit...

no siguis tan autocrítica. ell tot de vermell, amb aquella cua tan llarga i la forquilla a la mà tampoc es que fés molta patxoca. :)

m'agradaaaaaaaaaaamolt aquesta dels stones!

Tirai ha dit...

De vegades, els diables (o àngels) del passat ens ajuden a recordar-nos alguna cosa que havien oblidat! (quin comentari més poc ... poc)

Assumpta ha dit...

De veritat trobar-te amb un personatge del que dius que no et pots refiar, que saps que no et convé, i que compares amb el dimoni et fa venir ganes d'arreglar-te??

Apa i que el bombin!! :-))

Tu arregla't si així et sentiràs millor tu, o perque vulguis estar ben maca per una persona que valgui la pena, però no per aquest :-)

rits ha dit...

Striper,...dolent, dolent... bueno, potser no, però una peça de cuidado si!!

Òscar, ja, xò l'autocritica és una marca de la casa.... me n'alegro que t'agradi la cançó.

Tirai, m'has fet riure!! perquè dius que és poc....??? saps, l'última vegada que el vaig veure em va remoure més coses. Aquesta vegada, m'ha fet vergonya xq me'l volia tornar a trobar quan em senti acontenta, xò no ha estat així... xò no m'ha remogut ni posat nerviosa com d'altres. Estic orgullosa d'això, encara que no ho hagi posat al post.

Assumpta... ho seeeento!!! si et llegís la k (una companya de l'altre blog)... et faria un monument. Ella no el pot veure!
Si ja ho sé que em tinc que arreclar per qui s'ho mereixi.
xò tranquil·la que no em sento malament.

Cesc ha dit...

Tu ho has dit! llei de murphy!! jeje... això passa, però si els dimonis aporten coses bones! jeje

Xitus ha dit...

ei!! doncs just en Pascal Comelade ha tret un disc de versions dels Rolling que es diu així.

estrip ha dit...

i no es maco això?

XeXu ha dit...

Llei de Murphy total! Però en aquests casos s'ha de tenir alguna sortida graciosa per despistar l'atenció. Ja que t'han de veure malament, deixes anar un 'no és el que sembla' o alguna cosa així, i segur que el fas riure. Però ei, a qui no li agradi que no miri, eh?

rits ha dit...

Cesc, ja.. els diables sempre son més murris!

Xitus, interessant. S'haurà d'escoltar.

Xexu,.. tens raó, el que passa és sóc una mica lenta per les sortides gracioses (xò ahir encara me'n vaig sortir força bé!).

Assumpta ha dit...

Dóna records a la "K" de part meva jejeje... una noia assenyada, sens dubte ;-)))

Avui, que segur que vas ben guapa, espero que et trobis algú que valgui mooooooolt la pena :-))))

rits ha dit...

bueno, bueno... he fet el que he pogut
i si, m'he trobat un company de la facultat... i no l'he conegut!!!!!!
je, je,... encara riu...

robadestiu ha dit...

m'ha agradat aquest escrit. Diria que a tots ens ha passat algun cop això que expliques. Em sembla que els diablillos són els que vagis com vagis sempre et fan sentir que no anaves prou bé, en canvi els angelets et fan sentir preciosa inclús el dia que no t'havies arreglat. Però hi ha d'haver de tot al món, es tracta de saber amb qui prefereixes quedar-te. I la cançó molt xula. Petonets :-)

frikah ha dit...

jejeje wapa més q wapa.
Pas a pas es construeixen els grans castells.

jordicine ha dit...

Tens la sol·lució. Per a tu mateixa, clar que sí. Els altres van d'afegit. Un petó.

rits ha dit...

Robadestiu,... i tant!!! aquests angelets son la bomba!!!

Frikah, gràcies!

Jordicine, l'estic posant en marxa

Jeroni Maleuff ha dit...

Per tu mateixa.