Ma germana porta dues setmanes de vacances.
De fet, se li va acabar el contracte.
I el conte de la lletera que tenia fet (acabar la carrera, fer les proves, independitzar-se...) s'ha quedat en stand by.
Tinc dos cosins que treballen a la Seat. I un d'ells treballa amb la seva companya.
Cada vegada que se sent alguna cosa,... ens truquem o enviem mail. i no ho acostumem a fer massa sovint.
Una amiga, treballa a la Nissan.
Fa patir.
Potser, si no hagués viscut el que vaig viure fa dos anys, potser no em tocaria tan aprop el que surt aquests dies de notícia.
Potser, si nó hagués viscut aquell dia en el bar quan ens déien que si féiem públic el que sabiem ens féien a fora a tots 40, potser no podria entendre la impotència dels que llencen containers.
Potser, si no m'haguéssin dit que el meu lloc de treball no tenia continuitat simplement per una estratègia política, potser encara em creuria algún polític o sindicat.
Potser, si no haguéssim fet pinya, haguéssim lluitat per tots, potser no pensaria que encara estem a temps de fer alguna cosa.
De fet, se li va acabar el contracte.
I el conte de la lletera que tenia fet (acabar la carrera, fer les proves, independitzar-se...) s'ha quedat en stand by.
Tinc dos cosins que treballen a la Seat. I un d'ells treballa amb la seva companya.
Cada vegada que se sent alguna cosa,... ens truquem o enviem mail. i no ho acostumem a fer massa sovint.
Una amiga, treballa a la Nissan.
Fa patir.
Potser, si no hagués viscut el que vaig viure fa dos anys, potser no em tocaria tan aprop el que surt aquests dies de notícia.
Potser, si nó hagués viscut aquell dia en el bar quan ens déien que si féiem públic el que sabiem ens féien a fora a tots 40, potser no podria entendre la impotència dels que llencen containers.
Potser, si no m'haguéssin dit que el meu lloc de treball no tenia continuitat simplement per una estratègia política, potser encara em creuria algún polític o sindicat.
Potser, si no haguéssim fet pinya, haguéssim lluitat per tots, potser no pensaria que encara estem a temps de fer alguna cosa.
9 comentaris:
Hi ha tants pot ser... però en polítics poc s'hi pot creure... avui en dia viure del pot ser i del què veiem i pel què lluitem, la resta queda com invalida i és una llàstima la veritat...
Es una impotencia gran , pero el mon s'ha tornat ja massa egoista per fer pinyai fer solidaritat es trist pero real.
És cert que les coses s'han de viure de prop per entendre-les… Que tinguin sort, aquests familiars i amics.
Cesc, ja... en un altre moment et diria que no, que segur que hi podem fer alguna cosa, xò ara com ara no hi veig massa solució.
Striper, molt trist.
p-cfacsbc2v, gràcies. Si, és curiós, quan passes de prop alguna cosa, després n'ets més sensible
En temps de crisi tothom mira encara més per ell que habitualment, i les empreses no és que tinguin pèrdues, tenen els mateixos beneficis, però perquè això passi, cal eliminar despeses. Que et carregues no sé quantes famílies? A la empresa li és igual, total, els que manen segueixen sent rics...
Realment trist, però cert. Esperem que passi el mal moment el més aviat millor, tot i que sembla que en tenim per una temporada.
Genial l'article!! Tens tota la raó... i esperem que tot això acabi aviat... que els problemes de la gent son ben reals!!
Sap greu que ho acabin pagant les persones i que afecti al seu dia a dia... mentre els màxims responsables reben subvencions per tirar endavant... aix!
molta sort a tots ells!!
Jo vaig cada setmana a Palamós i allà hi ha la Hutchinson. Hi treballen més de 400 persones. És l'empresa més gran del poble. Doncs avui s'ha sabut que més del 90 per cent dels empleats s'hauran de quedar a casa. L'expedient de regulació és qüestió de temps. Quina merda!
Xexu, si, si, venen temps de recolliment. I fa mooolta ràbia
Assumpta, però a qui li importa les persones???? Sembla que només importen els diners
Francesc, si, si,...lo de les subvencions és increïble. Tots pagant la mala gestió dels bancs. I avui el diari porta que les empreses automovilístiques també volen sucar!
Jordicine, no connec aquesta empresa, però també tela.
Publica un comentari a l'entrada