7/11/08

I és que és guapo!


Quan poso la clau, ja miola i ve corrents al menjador.

No deixa dormir, no em deixa menjar, no em deixa dutxar-me.

Esgarrapa de valent, mossega incansablement, està canviant les dents però no vol plorar.

Derrapa i ensopega. Surt corrents des de la cuina, fa el triple salt mortal al sofà i acaba xocant amb el vidre.

S'entreté amb el més simple les llargues hores que passa sol. Si em deixo un mil·límetre oberta la porta del lavabo, fa una festa amb el paper de water.
La rentadora té un efecte hipnòtic sobre seu.

S'enganxa als pantalons (tinc les cames com un mapa). Em mossega (ja ho he dit, oi?...però...) i fa la croqueta. L'estiro de la cua, s'enfada. Salta i salta sense parar (no hi hagut manera d'enganxar-lo).

Acarícia, es deixa acariciar, mimitos després de sopar.

Ja té el seu tron per mirar la tele.

Poc a poc, es fa gran.

I tot i que aquesta setmana he rondinat (i molt!!), dóna molt d'amor al vui8ena. Ara com ara, és el meu petit príncep i ja m'ha robat el cor.

pd. Una setmana estranya. Molt estranya.
Confosa i una mica perduda.

Contenta i trista alhora.
Ricícula.
Cansada (també ja ho he dit, oi?), molt cansada.
Tornant enrera en moltes coses, sense acabar de trobar el meu lloc.
Però molt cansada de parlar de mi (i no sé deixar de fer-ho).

12 comentaris:

Striper ha dit...

Si que es ungat molt maco i sembla molt llest pero molt rntremeliat. I tu ja veuras com la semana que bé es molt millor.

òscar ha dit...

m'agrada la foto davant la rentadora; deu tenir els mateixos efectes hipnòtics que pels humans ténen les llars de foc!

amb aquest esperit felí, la setmana entrant serà estupenda! :)

XeXu ha dit...

Mira, perquè has posat fotos, perquè si no pensaria que parles dels meus gats. Carai, com m'he sentit identificat amb aquest post!

Tirai ha dit...

Però... perdona, però aquest gat té un problema: No fa cara de Meritxell!!
Aquesta setmana, em sembla, que ha sigut estranya per tots. La tardor fa de les seves. I a mi, encara me'n queda un bon tros (de setmana, vull dir)

Rita ha dit...

Fa anys en vaig tenir un, però no vaig tenir paciència. El vaig regalar al cap de 15 dies, tota plena de mossegades, la casa desmuntada, les plantes menjades,...
Sort, maca!

Cesc ha dit...

Descansa, agafa aire, deixa't agafar per aquest animalet que tens i viu amb ell... com te la lia eh però va molta companyia eh!

Eva ha dit...

Hola wapisima:
jo no sóc gaire amant dels gats, però m'encanta k s'estimin els animals i akesta relació tan estreta que teniu tots dos.
molts petons des de st. andreu

Assumpta ha dit...

Jo no tindria mai animalons a casa... però la veritat és que em dona una sensació més bonica quan expliqueu el carinyo que donen, la companyia que fan... i lo reguapíssims que els teniu!! :-)

Jeroni Maleuff ha dit...

És un gat ben bonic.
M'agraden els gats.

jordicine ha dit...

A mi els gats no em fan massa gràcia, cap animal, de fet. Però aquest té cara de ser simpàtic. Un petó.

lulamy ha dit...

Puuuuuck! El gat salvatge!!!! Ja saps quins són els seus origens, i ser de pagés marca!ja,ja! Ës possible que sigui una mica entremaliat (encara és un baby), però, i com et rius contemplant-lo?!

rits ha dit...

Striper, moooolt entremaliat!!!!

Òscar, és veritat, ens podem estar hores davant una llar de foc.

Xexu, je, je.. és veritat, que també tens gats!

Cesc, la lia i molt!!! cada vegada intento passar més estona amb ell!

Eva, ja, de vegades hi ha qui es riuen perquè em diuen que el tracto com si fos el meu nen!! molts petons per a sant andreu!!

Assumpta, fan mooolta companyia!

Jeroni, si que és guapo, si!

Jordicine, és encantador! gràcies

Lulamy, tu ja has vist els senyals!! una mica entremaliat, ...!!!!