21/11/18

Nou petit plaer

Home, Morgan

Fa més d’un any, a una amiga d’una amiga li vaig proposar una activitat per un tema que tenim en comú via whatsapp. Encara, avui, no m’ha respost. Quan, al cap d’uns dies d’enviar el missatge li vaig comentar a la meva amiga, em va dir que quasi no mirava l’eina i podia estar dies sense respondre. Que si fos jo, es preocuparia de la tardança, però que amb ella, no pas. I ho vaig deixar córrer.

Ho puc dir. N’estic enganxada. No és que sigui una obsessiva controlant la gent, ni parlar-ne, però si que sóc que cada poc temps mira si hi ha missatges; m’agrada respondre ràpid i si no puc contestar perquè tinc feina o perquè no és el moment indicat per respondre, intento escriure alguna cosa per l’estil “ara no ho puc, contesto més tard”. Però no sempre és possible.

Ahir em vaig adonar d’un nou petit plaer que tinc, d’aquells que t’apropen els que estan lluny, com quan ens escrivíem correus electrònics llarguíssims, o quan ens escrivíem cartes (això ho he fet molt poquet), que et connecten amb els amics que veus poc o que et posen a riure. Després de sopar, quan encara no he començat a mirar res a la caixa tonta que sona amb el tn o la sèrie del migdia que repeteixen al vespre, repasso el watsapp, converses pendents, articles enllaçats, converses irreverents i tontes per riure una estona, posar-te al dia amb qui no veus, saber quin temps fa a Berlin o si estan afectats pels focs de Califòrnia, contestar les enquestes dels treballs de recerca dels nebots d’amics, repassar agenda i quedades ja pre-nadalenques,.... compartir vida, vaja.

Reconec que tinc molta sort. Gairebé no tinc grups pesats amb acudits que no fan gràcia (poc a poc, la gent es cansa que d’altres no contestin), mai he hagut de bloquejar ningú (al facebook, sí) o marxar per emprenyar-me. I un cop passat la voràgine dels fets d’octubre de l’any passat, la calma ha tornat, perquè gestionar tot allò, sensibilitats i temes punxeguts per aquesta eina on és molt difícil entendre la voluntat que acompanya les paraules, el gest que indica la ironia, la supèrbia o l’emprenyada, a cops no n’hi ha prou amb una emoticona per indicar-ho. Per sort, encara hi ha temes que sols parlant cara a cara es poden parlar.

Ps. Fer un post sobre whatsapp avui, amb l’escàndol dels magistrats i el pp podria semblar un acudit. No hi havia pensat però és un bon exemple del mal ús de l’eina.
la foto, una altra dels grans mèrits del whatsapp, que amics que fan fotos genials, immortalitzin moments que compartim, com la sobretaula d'un dinar. Foto del jordi un capvespre de dissabte a Sants.


5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Jo sempre havia estat de les que contesta i contesta ràpid. No és que jo hagi canviat, continua agradant-me contestar de seguida, però entre mails, whatsaps, telegrams, instagrams, blogs....( i crec que ja no tinc res més i espero no enganxar-me a res més) la eritat és que no dono l'abast i a vegades hi ha gent que s'estranya que trigui a contestar i el que em passa és que ho llegeixo tot quan puc, encara que no pugui contestar i un cop llegit, com que tinc moltes coses, a vegades n'oblido alguna de ja llegida i no contesatada. No m'hi preocupo gaire... va per les vegades que soc jo la que espero resposta. Estem connectats amb massa gent? Ens enviem massa coses? Jo crec que sí.

joan gasull ha dit...

Jo faig servir molt "l'eina" però sense cap ficar-me gens. Si puc contesto i si no serà més tard, però si que tinc sons diferents per els de casa o família per a cop d'orella saber si es important.
És com tot, amb un bon ús és molt bona eina.

XeXu ha dit...

Què dir, jo també el faig servir contínuament, per dir moltes tonteries, però també per solucionar problemes i prendre decisions. Al cap i a la fi, és una eina comunicativa i l'ús que se'n fa és el que cadascú decideix. Jo estic en massa grups, però ho gestiono tot sense tenir-ne cap silenciat, perquè sóc un malalt. Quan hi ha un incendi es torna una bogeria, però tot passa. Si tu el fas servir amb finalitats comunicatives i per sentir la gent més a prop: aquest és un bon ús. Com dius, fer-los servir malament també és a l'abast de tothom, només cal triar.

Galionar ha dit...

Si tu et trobes còmoda amb l'ús que en fas, no hi ha res a dir sobre l'estona que hi passes ni si respons més o menys ràpidament; al capdavall, sempre ets tu qui decideix. Jo sóc més aviat discreta en l'ús d'aquestes tecnologies i el que em treu de polleguera és comprovar que alguns companys de feina, només arribar als matins, es poden passar una bona hora enganxats a les noves tecnologies abans de començar a treballar. Després, és clar, els mal vistos som els altres... També em fa sentir malament que si quedo amb algú, el whatsapp tingui sempre preferència a la nostra conversa...

Elfreelang ha dit...

jo és que respecte al"" whasup no hi tinc tirada , és més no en tinc ....però si tu li trobes plaer i utilitat endavant!!!