24/10/18

L'armari

Fa un temps que, gràcies a un compte d’instagram, vaig conèixer El safareig, una botiga del barri de Gràcia on la Merche, experta adroguera de tota la vida, ven productes de neteja i higiene personal a granel ecològics i biodegradables. A més, si portes l’envàs, te’l descompte del pes del producte. Cal dir que, no sé si és l’efecte envàs o si és que cada cop n’hi ha més, però no resulten molt més cars que els productes del supermercat i en canvi, contribueixes  (encara que sigui una aportació molt minsa) a la sostenibilitat del planeta i també a l’economia de proximitat i de detall.

No és que sigui clienta habitual, no em queda massa a prop de casa però m’he aficionat al xampú, que és una delícia i pots posar-hi aromes. Tot i així, a mi, els perfums forts no m’agraden i tendeixo en tot el que puc a les olors neutres. Com que anar a aquesta botiga és una mica una excursió, vaig col•leccionant envasos i quan tinc necessitat de xampú, aprofito per incorporar productes com el sabó de les mans o unes escames per a la roba blanca. I cada visita, cop provo algun producte nou.

Ahir vaig pujar amb la intenció d’incorporar el suavitzant. En té tres i em va dir que els olorés per triar-lo. Evidentment per gustos, vaig agafar el més neutre, el de marsella, però em vaig emportar una sorpresa que encara em fa somriure. El suavitzant rosa, el de flors. Quan el vaig destapar em vaig transportar directament a l’armari de la iaia Teresina. Aquell armari que m’agradava tant obrir i remenar quan era petita; agafar el vestit llarg de tul blau marí dels primers anys vint per ballar o capficar-me ben endins aviam si trobava aquell vestidàs de la foto del ball d’envelat. Remenar entre cotilles i visos embolicats amb molta cura amb paper d’estrassa. Acariciar la suavitat de l’abric d’astracán i espantar-me amb el coll de guineu. Aquell armari noucentista de formes arrodonides que tenia tan vist que no li donava cap tipus d’apreci fins que de gran, he entès que era una joia. I encara ara, somric.

Pd. En aquest post no hi ha fotos, doncs no en tinc cap, de l'armari. Sols queda en el meu caparró.
Ah, també em vaig comprar una nova espuma de cabell. Estic convençuda que part de la caiguda de cabell, a més de l'estrés, és pels productes agressius de marques conegudes. Aviam si tinc sort i funciona.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quina il·lusió que fa quan una olor et transporta a un lloc o moment del passat! Quina potència evocadora, la de les olors!

No conec aquesta botiga que dius, tot i que em queda també una mica lluny i no crec que hi vagi gaire. Però precisament, molt properament tinc una sortida i passejada per Gracia amb una amiga que estic segura que li agradarà el tema. A veure si la coneix.

XeXu ha dit...

Ja ho diuen que l'olfacte és capaç d'evocar records amb molta claredat. A mi no sol passar-me perquè tinc molt mal sentit de l'olfacte, suposo que és per això. Que bé que a tu et portés un record tan alegre, i ben fet per comprar producte de proximitat a petits comerciants. No sé si salvarem el món, però mourem l'economia del nostre entorn i donarem sortida a emprenedors de la nostra terra, sempre hem estat un país de comerciants.

joan gasull ha dit...

quan les olors et transporten molt enrere en el tems vol dir que són productes autèntics.
Jo també m'he acostumat a fer servir una pastilla de sabó ecològica que serveix per cos i cabell, ara quan marxo de vacances porto menys trastos i de passada no compten com a líquids. El millor de tot és que són pràctics, naturals i amb bona fragància

Elfreelang ha dit...

cert les olors ens permeten transportar-nos a altres temps, ens porten records....val la pena fer una excursió per poder compara com abans sense plàstics

bona castanyada!