21/3/17

Com vaig arribar aquí

Una (jo), pensa que es coneix; que coneix cada arruga, piga o senyal de la pell. També, que coneix com pensa, com viu, què li mou. Però resulta que hi ha qui et coneix millor, que sap què necessites, què et manca. I decideix que també ho vol per ella. Així vaig arribar als blogs, de la mà d’una amiga que sabia (quan jo no ho sabia) que m’agradaria poder escriure, dir tot allò que dins meu-nostre, guardava. Durant un temps, totes dues vam descobrir-nos en un món virtual, alhora molt nostre i íntim. Va arribar un dia, però, que vaig fer un salt i em vaig deixar anar per escriure tota sola. Poc a poc, vaig anar teixint una teranyina de complicitats, d’amistats que, sovint, penso que també em coneixeu més bé que jo mateixa. Gràcies!

ps. I així, explico com vaig arribar al blog. I així, celebro el 10è aniversari blogaire d'en XeXu. Felicitats!!
Aquesta tarda, a més, he estat parlant amb aquella vella amiga amb qui vaig començar al blog. I hi he pensat. I com era de fàcil xerrar, viure aquella vida que vivíem. També ha estat un regal de conversa.

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

No sabia que havies tingut un blog compartit. No sé si ja ho havies explicat o no, en tot cas jo anava despistada.

Felicitats al XeXu i a tu per seguir per aquí, sempre, d'una manera o altra...

sa lluna ha dit...

Crec que no hi ha ningú que et conegui millor que tu, però de vegades necessitem que ens ho diguin.
Em deia un amic, cansat imagino, que no m'havia ensenyat res que no sabés quan li agraïa constantment.

ᵗʰᵃᶰᵏᵧₒᵤ ... per ser i ser-hi.
Aferradetes.

Anònim ha dit...

Ui ui ui que has participat fora de plaç

Sergi ha dit...

Pons, unes cosetes. En català correcte direm 'fora de termini'. I en segon lloc, la rits no està mai fora de termini, ni que arribés tard la seva participació seria més que benvinguda. Però tampoc és el cas, perquè m'ho va enviar per mail en el moment que tocava, i està recollit en el post d'aniversari. Que llegim en diagonal?

I rits, moltíssimes gràcies per participar en el post d'aniversari, i a més compartir-ho en el teu blog. Ets de les persones que més temps fa que em coneix per aquí, i sempre ens hem anat seguint, és un plaer tenir gent amb tant temps de coneixença, aquests vincles són forts i per aquí els hem aconseguit mantenir, aquest món dels blogs dóna moltes alegries, i espero que en seguirà donant. Gràcies novament, i disculpa el retard, que torno d'un viatge i com sempre estic recuperant el temps perdut amb els blogs... i hi havia una pila de posts al feedly...

Alfonso Robles Motos ha dit...

Cadascú ha tingut la seva pròpia història per arribar al món dels blocs, però, observo que en molts dels casos hi ha hagut una mà amiga que sabia dels nostres gustos i de les nostres necessitats.
Bona nit

Ferran Porta ha dit...

No sé quants anys fa que corres per la catosfera (encara es diu així?), però en tot cas en fa molts i molts, això segur. I jo que celebro que ens trobéssim en aquest món virtual, i que traspasséssim la frontera!

rits ha dit...

Celebrem encara els deu anys de blog de Xexu i totes les propostes col·lectives que es puguin donar!
Llarga vida als blogs!!!
Petons a tots!!!