-Però què fas!!!! Per què el crides i l'ajudes? És un cec, un captaire, o un immigrant, o un refugiat, o un dropo. No té feina, ni casa, ves a saber què ha fet per trobar-se així. Per què l'has d'ajudar a ell? No és com nosaltres. Vine, segueix el camí de la nostra ciutat, deixa'l estar.
- Quina barra que tens! Li dius que s'aixequi i s'apropi a tu. No veus que no pot ni posar-se dempeus! Deixa'l estar, no podrà fer res, aquest home!!!! I ara l'abraces???? Que t'embrutes!!!!!!!
- No ho havia vist mai! L'ajudes!!!! Si tothom sempre m'ha dit que no m'hi apropi. Si l'ajudes i se'n surt, et creuré. I jo també n'ajudaré a d'altres.
ps. La meva aportació als Relats conjunts d'aquest mes. Espero que us agradi.
Per cert, MC 10, 46-52.
11 comentaris:
Algú ha de donar exemple. Potser si els altres l'imiten es podran salvar moltes ànimes, incloses les seves.
Curar cecs està bé però el veritable miracle és canviar els prejudicis de les persones.
perquè ens costa tant ajudar als altres, potser estem perdent el nom d'humanitat.
És curiós el que passa avui dia, de vegades, que estem disposats a l'ajuda llunyana, desconeguda i no som capaços de prestar l'ajuda als que ens envolten, a aquells que més a prop tenim.
Però se'n va sortir o no?
fa pensar en en el cas de tants sense llar o dels refugiats que no troben refugi ....
Aquesta és la figura de jesús que m'agrada... ben vist.
Què maco, Rits!!
He llegit el teu comentari a cal PONS i quan he vist que, de tots els comentaristes eres pràcticament l'única "políticament incorrecte" (actualment, el millor és fer un relat ben anti-cristià) he vingut disparada cap aquí i m'he trobat aquesta perla :-)))
En temps de Jesús, quan tantes persones eren considerades "impures" i que no se les podia ni tocar, ni tan sols el menor frec de la túnica o el mantell, o et quedaves tu mateix impur i havies de passar per tot un ritual per tornar a quedar "net", Jesús s'apropava, donava la mà, ajudava, tocava, abraçava als més desvalguts, malalts, rebutjats, els que ningú volia i això ho has reflectit de meravella en el teu relat!! :-))
Més que cecs, avui es mira molt cap a una altra banda.
Un seguit de passes fa el camí, però és el primer pas el que comença.
Ens costa molt superar la discriminació social. Què fem perquè el món sigui més just?
Publica un comentari a l'entrada