Somewhere only we know, Keane.
Tot va començar per l'empenta d'una ma amiga. I la necessitat d'expressar-me, de dir, moltes de les emocions que amb prou feina em xiuxiuejava a mi mateixa. I així va ser com un quatre de febrer de fa vuit anys naixia aquest petit espai.
Qui m'ho hagués dit. Han passat tantes coses. La meva ànima ha crescut tant gràcies a aquest petit espai, en tants sentits. Segurament pot semblar un tòpic, unes paraules sense fons. I no és així. La complicitat i la companyonia amb cadascuna de les personetes que heu anat passant per aquí és ben gran. Perquè negar-ho, amb algunes més que amb d'altres, però és el més normal, no?
I si, el blog m'ha ajudat a obrir-me, a ser més jo i a créixer i canviar. Moltíssimes gràcies! En molts moments la il·lusió en arribar a casa i obrir el mail o repassar els posts, o participar de les propostes, era un gran alicient. En d'altres, la llum dins dels dies foscos.
I avui fa vuit anys. Potser ara hi sóc menys. Ja no tinc el blog tant al cap. Però sempre serà un espai ben especial, xino-xano, fent camí plegats en això que en diem viure. I que així continuï!
Una abraçada i un petó ben gran!
ps. Fa un any, la Carme em va proposar que per avui fes el post 888. Al principi m'hi vaig escarressar, però no ho he aconseguit. Per això, tot i que faci molt, volia que el post d'aniversari fos d'una altra de les seves propostes. Potser no li he pogut dedicar el temps que volia, he tingut la mare a l'hospital i he anat de bòlid. Però no volia deixar de celebrar el vuitè aniversari del blog.
11 comentaris:
8 petons plens de coses.
:-)
Una celebració genial! Ben lligat l'aniversari d'un número especial per aquest lloc (és clar, el 8!), amb la proposta de la Carme. Segur que a ella li encantarà. I quan facis el post 888 ens avises, eh!
Espero que la teva mare vagi a millor. Cuideu-vos molt.
Ei! Quina ilu... Oooooh!
Em fa molta gràcia que les paraules hagin servit no pas per una narració feta expressament, sinó per un post de celebració i al mateix temps en el milor estil del Vuit8ena.
Moltíssimes felicitats!!! Per molts anys i per molts posts. Seguirem atents al pos 888... I seguirem fent -nos comoanyia i intercanviant opinions i experiències.
Els millors desitjos per la teva mare... Una abraçada doble i gegant.
Ah! M'enduc l'enllaç al meu post...
felicitats, ja saps el que sempre dic jo, si tot es fa amb ganes és quan de veritat és bo.
Cuida la mare, cuida el blog i cuida't tu, una forta abraçada wapa.
enhorabona pel vuit i la vuitena i per tot felicitats rits!!!
Felicitats pels vuit anys
Si bé vuit anys no són deu (ehem) si que es una bona xifra, especialment per aquest blog (ara el blog es passarà a dir novena?). Felicitats! I de res, no es mereixen per la meva companyia
Moltíssimes gràcies a tots!!!! Si, el vuit8ena seguirà endavant, més o menys actiu, però hi sóc. I no, no passarà a dir-se novena, que em fa vertígen!!
I si, la celebració 888 serà sonada. S'admeten idees .... hehehehe!
Un petó ben gran a tots, i que guai, Carme, que t'hagi agradat l'aportació.
ps. els dies bojos continuen. Sembla que tot s'hagi ajuntat. Ara estic de repòs, m'he tret la placa del peu però el que semblava un bon moment per fer-ho, crec que no ho vaig encertar: els pares ara son tots dos els que em fan patir amb noves proves al pare, i el que havia de ser una motivació per la mare, fer-se la cuina nova, és .... un horror d'obres.... ais.... per sort fa fred. Ma germana amb ciàtica i el senyor E amb grip. Buf, que passi ja la ratxa!
Però no tinc ganes de fer un post depriment.
Moltes felicitats!! Perdona q arribi una mica tard. Sé que és especial per a tu el blog, i hi aboques molt, tots ho fem, amb o menys intensitat segons el moment, molts petons, i que es posi bé la teva mare!
Moltes felicitats!! Perdona q arribi una mica tard. Sé que és especial per a tu el blog, i hi aboques molt, tots ho fem, amb o menys intensitat segons el moment, molts petons, i que es posi bé la teva mare!
Publica un comentari a l'entrada