Vacances, per fi!

As sweet, Núria Graham

Ara sí, per fi, de vacances. I quines ganes, i quina necessitat!

Ja no recordo què ha estat altres anys, suposo que com aquest, però aquest any tinc molta necessitat de vacances, sobretot, de descansar. Més enllà de la feina, que ha estat un curs molt i molt dur, també d'oblidar-me de grups de whatsapp, de reunions, de trajectes en bus o en metro estressants creuant la ciutat amunt i avall, amb presses per arribar a tot arreu, oblidant-me del que realment vull, necessito o sóc, simplement per fer allò que se suposa que he de fer. També per oblidar-me i refer llaços esquinçats pel dia a dia d'obligacions i cansament.

I ganes, moltes ganes de fresqueta, de camins nous, de descans a la platja. De silencis, tinc molta necessitat de silenci, de corriols de rius, ocells. De les onades de la platja, d'una orxata al capvespre. De llegir sense pressa,  d'una capbussada refrescant. De passejar entre vinyes, conèixer racons del nostre país que no he vist mai. Trepitjar terra nova.

Fins i tot, de no marxar massa lluny. Tenia una proposta i a últim moment, la vaig anul·lar. No tinc ni ganes de fer turisme, amb el que a mi m'agrada! però m'estaré fent gran? No, simplement no és el que necessito ara. És ben curiós com el cos i la ment manen.

Desitjo que també tingueu les vacances que necessiteu!

ps. De fet, vaig començar vacances divendres a la tarda, però va ser el darrer spring estressant del curs, marxar de colònies fins ahir a la tarda. I encara que em diguin que amb el temps lliure un fa el que vol, marxar de colònies no és que sigui, precisament descansar.

I bé, començo les vacances amb una setmana força atapeïda de coses, però el ritme, ja és diferent.

La foto, de la xarxa. No ho faria mai, això d'una hamaca enmig del riu, quina por! xò transmet tot allò que vull per aquests dies.