24/7/15

Cuidar-se

Stay Alive, Jose Gonzalez

Tot fent una cerveseta no massa refrescant - pot refrescar alguna cosa, aquesta calorada que portem?- amb una amiga, em deia que feia molt bona cara, que les vacances anaven molt bé. I d'aquesta conversa vam acabar parlant de la importància de cuidar-se.

Sembla fàcil de dir, que tots ens cuidem, i que a més hem de cuidar els altres. Però sovint, hi ha qui aquest primer aspecte, cuidar-se un mateix, l'oblidem o fins i tot entenem que és una demostració d'egoisme i que està malament. Aquesta visió esbiaixada del fet de cuidar-se, pot portar just al contrari, a descuidar-se, oblidar-se tant d'un mateix, en molts casos per cuidar als altres, que provoca justament l'efecte contrari. Si un no es cuida, no pot cuidar.

Cuidar-se no vol està pendent d'un mateix i del seu gaudi per damunt dels altres, potser aquesta és la diferència. I tampoc vol dir fer mil i una activitats de plaer o una gran despesa. Però si que vol dir tenir-se en compte un mateix, les necessitats pròpies per estar bé. I avarca tres vessants: el cuidar-se físicament, mentalment i socialment. I totes tres s'han de cuidar -oi que no és fàcil, comporta força feina!-.  I aquests tres aspectes, incloure'ls en tots els àmbits de la vida pròpia.

Socialment, entenc que vol dir mantenir unes relacions socials saludables. Amistats sanes, sense enveges, on un pot ser un mateix. Mantenir relacions cordials amb totes les persones que ens envolten: veïns, companys de feina, família..... Sempre he assegurat que tinc molt bons amics, que m'han cuidat quan ha calgut i amb qui he gaudit molt. No estic segura si els he sabut cuidar quan ha calgut, però bé que ho intento. Això si, no puc negar que en moments m'he sentit sola i potser aquest sentiment de solitud m'ha fet no gaudir-ne prou, de les amistats que tinc, exigir massa.

Mentalment, suposo que vol dir no deixar que les emocions ens aturin, ens ofeguin en el pensament. Havent vist Inside Out aquesta setmana potser costa d'entendre però precisament vol dir que cada emoció jugui el seu paper, sense que cap d'elles aclapari o anul·li les altres. Que la capacitat de pensar i raonar estigui per damunt i ens faci veure tot allò que ens passa de manera molt més clara. Cuidar la ment també vol dir fer aquelles accions que ens produeixen benestar: llegir, fer exercici o altres activitats que ens donin benestar.

I finalment, està el cuidar-se físicament. Que desenganyem-nos, personalment és el que més em costa. Per què? Ni idea, però tendeixo a descuidar-me força en aquest aspecte. Vol dir tenir cura d'una mateixa en la part més  frontal, i potser incideix en les altres. I què vol dir cuidar-se físicament? L'agradar-se un mateix. Des del pes fins al pentinat dels cabells. Des de les celles fins a les ungles dels peus. Des del vestir-se com un se sent bé i còmode a tenir una pell hidratada. I tot això passa per menjar bé, per dutxar-se, hidratar-se, portar la roba cuidada, dormir les hores necessàries, ..... una feinada!

I és que cuidar-se és estimar-se. I si estimar hauria de ser fàcil però de vegades pot ser difícil, amb el cuidar-se passa el mateix. Demana temps i paciència. Ara estic fent dieta, i em costa moltíssim, però es mereix l'esforç. 

El Sr. E m'ha dit alguna vegada que quan em va conèixer va pensar que estava descuidada. També m'ha dit que ara ja no. I encara que no m'agradi reconèixer-ho, potser ha tingut alguna cosa a veure. Però continuo pensant que una s'ha de cuidar per un mateix, per viure intensament cada cosa bonica que et pugui arribar, i que de fet, les coses bones, arriben quan et cuides i t'estimes. Fins i tot el Sr. E.

ps. La foto, de la xarxa.

10 comentaris:

Elfreelang ha dit...

la vida ens la fem més complexa del que és, cuidar-se a un mateix igual que tenim cura dels altres ....però si de vegades ens descuidem amb les presses i la urgència tonta de tirar cap endavant ....en definitiva cuidar-se és realment estimar-se una mateixa que ja és tota una gran cosa, si no ens apreciem com podem apreciar la vida ?
endavant i cuida`t

Carme Rosanas ha dit...

Totalment d'acord... és una feinada cuidar-se, però cal fer-ho. Aquesta és la meva sensació personal. Sempre m'ha costat cuidar-me. Però m'hi esforço molt, cada vegada ho veig més clar.

Pons ha dit...

Tinc la sensació com si això ja ho haguessis dit algun altre dia, pot ser?

XeXu ha dit...

Davant d'un post així hauria de dir 'pasapalabra', perquè cuidar-se no va amb mi, directament. Em dedico molt menys temps del que hauria, perquè les coses urgents sempre superen les importants. Però bé, ja està bé que algú ho faci, i tant. Però no subestimis la necessitat que tenim d'agradar als altres, o a algú altre concret, a l'hora de fer una mica de millor cara. Si per nosaltres fos, al sofà, sense fer res, s'hi està de conya.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Cuidar-nos per sentir-nos bé, clar que sí.
Vaig veure la peli amb la meva filla, és força bona però potser massa complicada per una nena de vuit anys. A mi va encantar-me.

Galionar ha dit...

M'agrada molt la manera com planteges el tema de cuidar-se, Rits, i m'agrada sobretot la frase que cuidar-se és estimar-se. Acostumem a fer molts propòsits en aquest aspecte, però quina mandra donar-los continuïtat...! L'amor, sens dubte, és un dels motors més grans per esperonar l'autoestima; no sé si ens cuidem més perquè ens sabem estimades o si el fet de sentir-nos estimades ja ens fa sentir més atractives... Que no et falti mai cap Sr. E a la teva vida i que puguis mostrar tota la teva plenitud de dona guapa!

joan gasull ha dit...

llàstima que cuidar-se no sigui allò de fer i menjar tot el que a un li ve més de gust.
mentrestant....fem-ho. Lo de cuidar-nos eh....

Sergi ha dit...

Jo sóc una mica com el XeXu: em fa una mandra terrible. Si comences a comptar tot el que cal fer per cuidar-se, des de rentar-te les dents 3 cops al dia durant 4 minuts, fer una hora d'exercici, menjar 3 cops al dia aliments saludables (cuinats sense pressa), vestir-te ben mudat, repentinat... Bé, si fas tot el que diuen que és bo fer, al final no et deu quedar temps per viure, no? I si a sobre has de cuidar nens i anar a treballar, ni t'explico.

Però bé, sí que crec que de tant en tant cal buscar una estoneta per fer alguna cosa que t'agradi.

Gemma Sara ha dit...

Ostres, estàs fent dieta, molt bé, això és un esforç que a mi em costa molt fer i ho hauria de fer, almenys vigilar més que menjo, però no, en deixo portar pel plaer momentani i total... Que no decaigui, guapa! (Sense tortura, tampoc, eh!). Molt bé l'anàlisi que fas, per cert.

Xitus ha dit...

Rits, t'he de dir que he gaudit molt la lectura d'aquest post, i que anava assentint amb el cap. Jo sempre ho havia sospitat, però des que vaig conèixer la D. l'estiu passat i vaig decidir tirar-ho endavant, s'ha evidenciat el meu moment d'autoestima força baixa, i m'ha costat (però ho vaig fent progressivament) a vegades sentir-me tot jo, poder cuidar bé, poder estimar amb garanties. Però sí que hi ha hagut molt de diàleg i paciència per a poder portar aquests dos processos paral·lels, i sembla que val la pena. La frase de l'encapçalament del post, totalment certa. A mesura que aprens a estimar-te i a tractar-te millor, això afecta clarament a com tractes al teu entorn. És el primer pas.

Walter Riso (el meu psicòleg favorit) diu: t'has tractat malament un miler de vegades i no ha funcionat. Per què no intentes tractar-te bé, ara? (i jo afegeixo: a través dels missatges que ens diem, dels reforços, dels nostres moments per a nosaltres, petits rituals o tradicions que esperen el seu moment pacientment).