4/2/15

Set anys enrere


Fa set anys, quan vaig començar el blog, el vuitè vuitena era tan sols un projecte. Vivia a Hobbiton, entre Sagrada Família i Sants; amunt i avall. Treballava o feia veure que treballava i pensava que el món podia ser molt més fàcil del que era. Tenia una responsabilitat, anava sempre de bòlid i no gaudia dels petits moments. Em volia aprimar i mai estava contenta amb el que tenia. Tenia els meus cercles i creia que ja en tenia prou. M'espantava conèixer gent nova. Sortia sense pensar en més, viatjava el que podia i em feia un tatuatge. Pensava que ja estava tot bé, que eren bons moments, però em matxacava pensant en el que no tenia.

El cert és que imaginava la vida. Una, o diverses, vides.

Tots aquests anys després, mil i una aventures, desenes de persones conegudes i per conèixer, sotracs, entrebancs i alegries, doncs resulta que tinc casa meva, que continuo anant amunt i avall sense parar, però que tinc casa meva. I un gat. Treballo molt, moltíssim i faig el que puc perquè el món sigui una mica menys .... aspre. Tinc una responsabilitat, de la que sempre em queixo i vaig molt de bòlid i molt cansada. Gaudeixo cada instant i ric, sobretot ric. I també ploro, massa que ploro. Comparteixo la vida amb la família, les meves altres famílies, els amics de sempre, les de la uni, els equips, els compis de la feina, els dames del club, els blogaires. Hi ha el Sr. E. I potser ja no surto tant, ni viatjo i encara no sé on fer-me aquest segon tatuatge que tant de valor simbòlic li dono. I potser no aconsegueixo aprimar-me, ni acabar-me de sentir bé amb mi mateixa. Però sé que està tot bé, que hi ha bons moments i que puc canviar els que no ho són tant.

El cert és que visc la vida. La meva vida.

I aquest blog ha estat part d'aquest canvi, d'aquesta realitat. I tots vosaltres, en sou part. Moltes gràcies per ser-hi! Moltes gràcies per tot el que heu estat i sou. I sobretot avui que fa 7 anys que vaig escriure el primer post i que han passat 799 més fins fer-ne 800. 

Brindem?


Per molts més, que aquest any arribem al 888!!!!!!

Un petó ben gran!!!

ps. I el dia ha estat ben especial, d'aquelles nevades que es recordaran.  Gràcies als autors de les fotos, ells ja saben qui són. I gràcies a la Cantireta per haver-me inspirat la manera de fer aquest post.
Per cert, la segona foto té trampa, el més important no és el que es veu a simple vista! :)

16 comentaris:

fanal blau ha dit...

Doncs per moooooolts anys de vida al blog i moooooolts més de vida per viure!
I clar que brindem! Al capdavall hem de mirar de celebrar tant com poguem les coses bones que ens passen.
Una d'elles també és llegir-te amb l'autenticitat amb la que et presentes sempre en els posts, i la sensibilitat que sempre demostres.
Llarga vida, rits! Txin txin!

I quin nivell!!!! Un vi personalitzat...;)
Una abraçada!

Sergi ha dit...

El més importat són les moltes ampolles buides que tens a darrere, lladre!

Per molts anys al Vuit8ena, i que ens segueixis explicant moltes coses. Ens estem fent grans... 7 anys, ara comença a semblar-nos normal perquè molts hi arribem, però és una bestialitat en el món virtual.

I un cop més, passes de puntetes pel tema. Em caus fatal, que ho sàpigues.

Carme Rosanas ha dit...

Enhorabona, pels 7 anys i pels 800 posts...

Un dia per recordar.

A veure si quadres l'any que ve 8 anys i 888 posts...

Gemma Sara ha dit...

Ueeee!! moltes felicitats pels 7!! Per compartir-ho, per explicar-nos la teva evolució i que et retrobem sempre tan tu mateixa (déu n'hi do els que et vam identificar en el joc del XeXu, eh?? :)
I sí que voldré un bon glop d'aquest Rita, gràcies!!!!

maria ha dit...

I tant! El que crida l'atenció són les ampolles del darrera^-^. Nena, moltes felicitats i a per molts més.

PS ha dit...


Per molts anys Rits, que segueixis així de be i així de maca, tal com et "veig".
una abraçada

Anònim ha dit...

Felicitats pels 7 anys de blog! I sobretot per la teva vida que sembla més estable i millorada, o com a mínim ara tens un gat xD

Garbí24 ha dit...

per molts anys i molts apunts sobretot positius...

Relatus ha dit...

Déu ni do, 7anys! La meva filla tb en té set i em sembla tota una vida. Mai no ens expliques del tot que et passa pel cap, però sí com et sents. Segueix així per molts anys més.

Elfreelang ha dit...

brindem brindem rits ! enhorabona pels set anys de bloc, per la vida, pels canvis, pel teu gat per l'anar de bòlit i per tot !!!! abraçades!

Rafel ha dit...

Enhorabona per la set7setena, tota una fita.

Alba ha dit...

7 anys!! FELICITAAAATS!!! No tothom hi arriba, n'hi ha que (com jo) se'n cansen abans.... :_(

Ptoooons!

rits ha dit...

Moltíssimes gràcies a tots!! celebrar set anys no es fa cada dia! espero celebrar-ne molts més al vostre costat! Petonets!!!

FANAL BLAU, doncs si, totes les coses bones que ens van passant les he de celebrar tant com puguem. Ais, això de l'autenticitat, fa vergonya! :)
Uix, el vi no està personalitzat per a mi, és una altra Rita.

XeXu, cert, sembla no res i són molts anys!
T'hi acostes però no són aquelles ampolles, les importants.
Dolent!

CARME, m'apunto la idea! he calculat i he de fer una mitjana de set posts al mes. Crec que ho podré aconseguir. Seria xulíssim i a més, una motivació per escriure més sovint!

GEMMA SARA, jo mateixa sempre. Això m'agrada molt. I tant, bridem aviat!!

MARIA, mmm... no són ben bé aquelles ampolles, xò vas ben encaminada.

PAÍS SECRET, doncs sí, a seguir endavant!!!

PONS007, l'amo és ben important! gràcies. No havia pensat en això de més estable. No n'estic del tot segura que sigui així, però si així se'n desprén, déu ser així.

JOAN GASULL, i tant! sobretot positius!!!

LORETO GIRALT TURÓN, vist de la manera, als ulls de la teva filla, si que sembla molt de temps!

ELFREELANG, bridem ben amunt!!!

RAFEL, doncs si, qui ho hagués dit!

ALBA, vas traient el nas. Algun dia tornaràs. N'estic segura!

Petonets a tots!!!

Assumpta ha dit...

Moltíssimes felicitats!! Jo, com sempre, vaig amb retard de tot, però miro d'anar passant a repassar posts que se'm quedan enrere!

Set anys? :-) Tu hi has estat sempre! Quan jo vaig començar el blog juraria que tu ja hi eres... Però sí, clar, això és culpa de que el meu blog no té data (grrrr... sempre em passen coses rares!!) Tu ets de febrer de 2008, clar... jo de novembre de 2007, però aquesta és una data falsa perquè vaig fer el blog i el vaig tenir abandonat ben bé mig any (quines coses de fer!!) i, quan m'hi vaig posar, cap el maig-juny-juliol del 2008, tu ja eres una veterana!! :-DDD

PER MOLTS ANYS MÉS!!!!

Les Coses són com Som ha dit...

Per molts anys Rits!!! Has fet un bon tros de camí, i el plaer és nostre de poder-te seguir i llegir-te. Celebra-ho bé que no tothom hi arriba!!

Ferran Porta ha dit...

Ep, a una celebració a ca la rits no puc faltar-hi de cap manera. Obro una ampolla de cava per set anys més de vuitena, amén!

Petó, guapetona :)