11/2/15

Cròniques Gatunes III



Dia 2.363.

Camarades, estic abatut.
Els vostres informes ho deien. Tots en parlàveu però jo, em resistia a creure-ho. El meu subjecte d'estudi semblava diferent.

Després de rebre diferents subjectes que s'allotjaven a l'habitació de l'armari, ha arribat un humà que de forma intermitent, esporàdica i imprevisible, s'instal·la a l'habitació principal.

És un subjecte diferent. Ens mirem amb recel. He intentat acostar-m'hi però mostra distància. Sembla com si conegués a la perfecció els nostres plans. Els protocols no em serveixen. Tot i així, com en d'altres ocasions, he realitzat la meva estratègia d'aproximació. Marcar territori amb la cara a les cames, posar-m'hi a sobre al sofà, jugar amb la pilota. Però sempre em defuig.

Estic perden posicions. Camarades, dir aquestes paraules em sonen a humiliació. Estic perdent posicions!!! Ara ja sé que quan la meva subjecta d'estudi passa l'aspirador, tot és terrible. La porta de l'habitació se'm tanca als bigotis i a les nits no puc, no puc...; no puc mantenir un dels privilegis més grans que tenia. Ja no puc dormir amb ella, als seus peus. La porta em resta tancada.

Estic desesperat. Ni que em passi estona miolant i rascant, la porta no s'obre. Camarades, això és una tragèdia! Penso i repenso totes les estratègies de l'entrenament que vàrem rebre, però res. He pensat, fins i tot tècniques cruels, estic preparat per a tot.

Però el somriure d'ella quan hi és, és tan bonic. No puc fer-li això. M'estic estovant?

Espero les vostres instruccions. La nostra missió és massa important.

Camarada, Puck.

ps. Nova entrega de les cròniques gatunes.

12 comentaris:

joan gasull ha dit...

escolta bé darrera la porta....si ella també miola, es que està bé i no et necessita...la teva estona ja arribarà, ella mai et deixarà.
Fes-nos saber si les portes tancades són cada vegada més freqüents... ;)

Carme Rosanas ha dit...

No siguis així, Puc, si el somriure d'ella és tan bonic i la veus contenta, tu també has d'estar content... I guanyar-te el nou subjecte, mica en mica...

Ànims, gatet, que això és una bona notícia!!!

Ens mantindràs informats?

XeXu ha dit...

Hahahaha, que gran en Gasull! Si ella també miola, diu! Hahaha, no puc parar de riure.

Ains, per fi parles clar rits, hahaha! Tot i que sigui per boca d'en Puck, és quan més clar has parlat, i ho reconec perquè aquesta estratègia la vaig inventar jo! :)

Puck!!! Campió, no tens res a fer. Però pensa que mentre ella està distreta no et porta feina extra, tu pots aprofitar el temps lliure per dedicar-te a l'alta literatura o a la tècnica de fer centres florals. Fins i tot pots fer la cerimònia del te que tant t'agrada! Temps lliure per tu noi, no el desaprofitis. Desconfia quan et torni a tocar la feina de vigilar!

Sergi ha dit...

Hi ha un capítol de Futurama on s'expliquen els plans dels gats, veritables amos de la Terra que són servits pels humans.

MaryMoon ha dit...

Benvolgut Puck,
Les cròniques gatunes de can Tu, jo i l'Otis no són gaire millors des de l'arribada del petit invasor. des de fa quasi 2 anys, hi ha una habitació de la casa que m'està vetada i ara que el petit invasor ja camina, em segueix a tot arreu i vol estirar-me la cua amb la seva falta de delicadesa típica. Hi ha dies que els amos no em fan ni cas. Com a venjança, per Cap d'Any em vaig amagar dins un armari i els vaig donar un bon ensurt: es pensaven que m'havien perdut! Així van estar pendents de mi una miqueta més.
Sóc conscient que els gelos són dolents... però em preparo per al pitjor. Després de l'arribada del petit invasor, noto a la panxa de la mestressa que es prepara un segon invasor/a, d'arribada prevista a l'estiu. Ho tinc molt pelut!

Benvolgut Puck, esperem que la propera crònica haguem pogut reconquerir una mica del nostre terreny perdut.
Valor, i urpes.

Otis.

Elfreelang ha dit...

ja veig que he de llegir les anteriors cròniques! intueixo bones coses darrere la porta tancada...

Sílvia ha dit...

Es podria unir amb l'Otis i en Blog d'en Xexu i fer una revolta de gats organitzats ;)

Loreto Giralt Turón ha dit...

Ai, ja sé que no té raó però en Puck em fa pena. Potser necessita companyia?

Gemma Sara ha dit...

Companyia per en Puck..., per què no? Així la població d'aquesta casa estaria més equil.librada i sempre es podrien fer posades en comú de com va la cosa dels miols... think about it ;)

Mireia ha dit...

Puck, no pateixis...em sembla que hauries d'estar content. Hauries de procurar fer-te amic o la teva missió perilla :)

Eva ha dit...

Que bo!

Irene Redondo Pujol ha dit...

Ja,ja,ja!!! Molts records al Puck i a l'invasor...segur que al final s'entenem !!