No saber per on
començar.
Sentir-se
completament abatuda. Completament distreta. Completament absorta en els pensaments
monotemàtics.
Donar-se un temps
per una mateixa. Això recomanava la taxista sàvia de la nit. Per on començar?
Tampoc dedicant-lo
on l’has de dedicar. A qui s’ha de dedicar? Acostumada a estar al servei de
tots. Perduda dedicant-se.
Empatxada de sentiments
que sobrepassen la consciència i la maduresa. Que escapen a tota la raó però
que fan sentir viva. Que fan tenir mal de panxa.
Mirades que es
perden en infinit del no dir, del tenir por. Paraules tallades que no saps el
significat, silencis que prefereixes escoltar abans de les poques paraules de
tendresa.
Estar com sempre,
sentir-se diferent. No saber què dir.
Mil i una maneres
de notar el fred de l’hivern malgrat faci sol. Mil maneres de covar un constipat que fa dues setmanes que ronda.
Ps. Això de tenir
un dia sense anar amunt i avall. Sense quedar amb ningú. De feinejar. Endreçar.
De reposar. Resulta que no és massa bo.
O potser és que
feia massa que no tenia moment de solitud. Amb el que els temo, amb el
necessaris que són a cops.
11 comentaris:
Davant de tot això només m'ha vingut al cap la frase 'qui t'entengui, que et compri'. Realment, hem de saber el que volem abans de posar-nos a caminar...
Ostres, els diumenges són genials per llegir!!
Vaig a dir una cosa que probablement no tingui res a veure amb el teu post. O sí, i per això m'ha vingut al cap.
Potser perquè has parlat de la por.
Jo que havia treballat durant força temps en Intel·ligència emocional, en educació emocional, en saber reconèixer tota la pila d'emocions estudiades i classificades. Segons ela autots sòn 7 o 9 o a vegades més i tot. Ahir vaig llegir una cosa que em va xocar. Que només hi ha dues emocions: l'amor i la seva oposada la por.
No oposava l'odi a l'amor, sinó la por. No m'ho prenc com si fos una certesa. Només és un punt de vista com un altre, però em va semblar com aclaridor. A mi em va servir. Tantes vegades la por bloqueja l'amor...
I disculpa si no té res a veure amb res, que també podria ser.
els constipats ens tapen el cos però ens obren el pensament.
Cuida't molt.
Estigues tranquil·la, redueix la marxa, respira, mima´t... el refredat només és la conseqüència de tot aquest atabalament.
No t' hi preocupis. Deu ser la falta de pràctica. Cuida't del refredat que aquest any duren molt.^-^
Deixa estar les cabòries i la por, Rits... Amb la frase "que fan tenir mal de panxa" n'hauries de tenir prou. Ni fred, ni abatuda, ni perduda.
Ànims amb aquest refredat!
T'he dit mai que odio l'hivern? Segur que sí! Sobretot pels encostipats, que emboiren el cervell i l'ànim. I de la por... te n'has de desfer al màxim, ja ho saps, sense ser temerària, els clàssics ho tenien clar: el terme mig. Petoooooons!!!
M'ha agradat molt la resposta de la CARME... Què dolenta és la por! Costa molt però ens hi hem d'enfrontar agafant-nos fort a tot el que sigui contrari a ella...
Ànim, guapa!!
no saps estar sola? amb lo que a mi m'agrada :D
I les hores que passen lentes...
A mi m'agrada trobar-me en el meu espai, fer això de "estar com sempre i sentir-se diferent".
Aquest any no sé què passa amb els refredats, però costen de marxar, i són realment molt empipadors. Cuida't i anima't!
Publica un comentari a l'entrada