I aquí estem. Un any més. Els meus set germans brindant, com si no passés res entre ells. Després, la resta de l'any, rondinen, es barallen, discuteixen entre ells. Però el dia de l'aniversari de la mare, tot s'esvaeix i ens retroba aquí, al jardí de casa, amb les meves dues cunyades i l'única neboda. Bridem: pels que estem, pels que hi van ser, pels que venen i vindran. Per tot allò que ens uneix, per tot allò que som: els Barbaroja. Tan debó fossis aquí. Però, de fet, hi ets.
Ps. Una nova proposta de Relats Conjunts.
15 comentaris:
Un bon relat, rits, molt real, molt plausible... Les famílies, totes amb les seves històries.
Una proposta molt nadalenca, en realitat. Durant l'any hi ha coses que es veuen diferents, però en moments concrets, qualsevol malentès o discussió s'aparca pel bé de tots. Ben descrit.
7 germans, déu n'hi do, normal que hi hagi friccions, però si es poden arraconar durant un dia és que no són insalvables, hip hip hurra!
Curt i intens, com el brindis. La família no es tria, per això val més brindar sense pensar gaire.
Ostres, després de llegir el comentari de la Sílvia m'he quedat sense paraules. El teu relat curt i intens. Great! I al damunt "la família no es tria..." em sembla que darrere hi ha un llarg camí d'aprenentatge... i jo encara vaig per la primera lliçó...
M'ha agradat el relat. Els germans Barbaroja! Està bé veure que per un dia millor deixar les diferències de banda.
N'hi ha que opinen que aquestes reunions familiars són hipòcrites però jo no n'estic d'acord. No és estrany tenir diferències amb altres membres de la família, però això no hauria d'impedir celebrar junts una data com, en aquest cas, l'aniversari de la mare i així també tenir ben presents als que falten que, com molt bé dius, sense ser-hi, de fet sí que hi són. M'ha agradat molt el relat.
Ja és molt que almenys per un dia es posin a fumar la pipa de la pau
ben trobat els barbaroja que un cop a l'any aparquen diferències !
Aquesta família tots semblen germans d'en Van Gogh ;-))
Estic d'acord amb en MAC, aquestes reunions van bé... i segur que la mare està contenta :-)
La mare els uneix, conec algunes famílies així.
Amunt les copes, que la vida és curta i s'ha de saber viure.
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Celebro que us hagi agradat! Bridem!!!
Malament si no tinguéssim motius per brindar, aquesta mare val un imperi.
jejeje, qué bo! Està molt bé! És curiós que tots els germans porten la mateixa barbeta hipster eh... Els Barbaroja, clar!
Publica un comentari a l'entrada