23/1/15

Fer-se el sord

El Equilibrio Es Imposible (Con Santi Balmes) by Iván Ferreiro on Grooveshark


No m'agraden els crits.
Em molesten. No ho puc evitar.

No m'agrado quan crido, 
perdo tota credibilitat. I em matxaco per fer-ho.

I faig com si res. Com si no anés amb mi.
Fins i tot als crits sords.

Sobretot dels sords.
Aquells en els que em demanes que et deixi.

He après molt bé a fer-me la sorda.

ps. Però el silenci no pot durar sempre. La por s'ha de vèncer algun dia. I sé que jo l'he vençut. Puc donar temps, però no una eternitat.
ps2. M'encanta quan porto dies i dies pensant un post, o dos o tres, i quan et poses davant del blogger, surt una altra cosa. Per cert, per fi divendres.

9 comentaris:

Judit ha dit...

Jo sóc cridanera. I si no agrado, doncs mala sort, perquè amb quatre crits faig fugir la rancúnia i tota malícia s'en va i no deix petjada.
I si no t'agrada que et cridin, doncs gires cua i marxes... o desconnectes...
No som perfectes, no som robots, no ens hem de deixar programar, som com som i ens hem d'estimar, pq som úniques i meravelloses! :)

XeXu ha dit...

Apunta't una medalla rits, que has aconseguit una cosa molt poc probable: fer que la Judit i jo trobem algun punt en comú. Jo també puc pujar el to si convé, i fotre quatre crits, tot i que intento calmar-me aviat, però ni m'espanten ni els estalvio si cal, com les esbroncades. He sentit altres persones pensar com tu, realment no us entenc.

Elfreelang ha dit...

alguna vegada perdo els estreps i faig algun crit , intento estalviar-me'ls i he aprés a fer-ho tot sovint canviant-los per ironia tanmateix no cal matxacar-se i si dius que has superat la por endavant!

joan gasull ha dit...

tot i no ser un cridaner he de reconèixer que moltes vegades m'he deixat anar i la veritat és que no és massa bo ni en puc estar orgullós, però al mateix moment reconec que de vegades et quedes ben a gust

Gemma Sara ha dit...

El meu pare diu que les Bergós (jo em dic Barberan Bergós) cridem, però ni cas, no sap el que es diu, el que es diu!!
Doncs en el teu cas... no sé si t'he entès, o si m'agrada el que he entès, si un crit sord no t'agrada potser millor parlar-ne, potser no l'has entès bé!
De vegades jo començo un post i es queda en esborrany, perquè al dia següent ha mutat... ptons

Ada ha dit...

Doncs a mi tampoc m'agrada que les persones criden, o que xiulen fort, o que donen palmades fortes... és una mania que tinc, però és que em produeix dolor de cap, en sèrio... Serà precís? Les coses es poden dir en un to normal i ténen el mateix significat, excepte quan en algun moment determinat un crit es fa necessari, o en una manifestació, o en un "temasso"... jo preferisc que no es cride. Molt bon post!

Loreto Giralt Turón ha dit...

No, a mi tampoc m'agrada que em cridin ni cridar. De fet, és el meu bon propòsit de l'any: dir les coses igual de bé però sense cridar. De vegades costa.

pons007 ha dit...

A mi tampoc m'agraden els crits. Els ignoro. Es de gent sense recursos argumentats.

rits ha dit...

Un petonet a tots!!!! Moltees gràcies per comentar.