14/1/15

Ítaca en una tassa de cafè

Ítaca
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

ps. Ahir em vaig topar amb una foto en un blog de les espanyes. Trobar-se una cita del poema en una tassa de cafè; meravellós. Em va recordar que vam comprar un retolador per pintar ceràmica. I també em va fer rellegir el poema de Kavafis en la versió de Carles Riba. Avui, per molts motius que porto al cor, m'és molt present. Són dies complicats al grup d'amics, dies de canvis. Anys de canvis. 

6 comentaris:

Assumpta ha dit...

Una cita del poema en una tassa de cafè?... És una metàfora o és real? :-) perquè ho trobaria molt bonic això de fer tasses de cafè amb fragments de poemes escrits amb retoladors especials per a ceràmica :-)

País Secret ha dit...


La idea d'Ítaca l'hem de tenir sempre present, en qualsevol faceta de la vida. És l'aprenentatge i l'esperança.

M'has donat una idea per animar bols i tasses una mica tristois, el que no sé és si aguantaran els temporals del rentaplats aquests retoladors.

XeXu ha dit...

Quin any no és de canvis? I quin any no hi ha alguna complicació en l'entorn més proper?

Loreto Giralt Turón ha dit...

Més que un camí llarg, jo demanaria que fos un camí intens i conscient.

Elfreelang ha dit...

si els canvis són bons benvinguts canvis , cap canvi és fàcil ....em faig la mateixa pregunta que l'Assumpta metàfora o realitat?

rits ha dit...

Assumpta i Elfreelang, us poso l'enllaç del blog i podreu veure la tassa. En aquest cas era professional però crec que si, que es pot fer amb el retolador. És xulíssim.

Sempre l'hem de tenir present, PAÍS SECRET. Crec que si, que ja està fet xq aguanti.

Cert, ben cert, XEXU.

LORETO GIRALT TURÓN, ben conscient del què vivim.

Petonets a tots!!!!