17/11/13

RC. Esmorzant amb diamants i tardor



- Hola!

- Hola.

- D'això... com estàs?

- Bé, aprofitant la tarda de pluja per escriure un nou article.

- Acompanyat de Vivaldi! L'escolto de fons. És la tardor?

- Si.  Des de quan t'agrada la música clàssica?

- No. No m'agrada, però sé que a tu sí. 

- És clar.

- He llegit les cròniques que has fet. Són molt bones. Tinc ganes de veure't.

- Gràcies. No, no pot ser. Et vaig dir com era i què hi hauria entre nosaltres. I vas acceptar. Però si ens veiem, intentes canviar-ho. I no pot ser. Segur que aquesta tarda has vist Esmorzant amb Diamants arraulida amb la manteta i el gat, has pensat que tenies un dia vermell i t'has sentit sola com la Holly i vols que un escriptor et salvi. Però no, jo no et puc salvar. O si ho prefereixes, tu no em pots salvar a mi. Perquè no vull.

- Home, no sé jo si pots ser tan glamurós com l'Audrey, eh! Va, no ets tan important per mi, encara que si, he vist Esmorzant amb Diamants.

- Intentes fer broma? D'acord, doncs ja trobem un moment per veure'ns. T'he de deixar, adèu.

- Adèu. Ja has penjat però sols dir-te que si, que ja sé que no sóc com la Holly, ni com l'Audrey. I que la vida no és mai com una pel·lícula, per més crua que sembli. I que els dies passen i que tot i sabent-ho, l'enyorança es presenta sense voler-ho. Potser algun dia ens trobarem en un carreró sota la pluja.

ps. Nova proposta de RC.

12 comentaris:

joan gasull ha dit...

No sempre es pot tenir tot com a les pel·lícules.....però amb el que tenim ja és molt,

Judit ha dit...

Ai les pel.lícules!!! Ens han fet somiar, però a la vegada ens han fet creure que tot és possible, i no sempre és així. És més, hi ha coses que millor que no siguin així, perquè vaja pastelons i vaja enredos ens caurien a sobre!

Sílvia ha dit...

M'hi he sentit molt identificada, Rits! Jo veig una pel·li i llavors me la faig. És molt maco el que diu al final, quan ja no la sent. Poster si sentís això, correria a buscar-la.

Carme ha dit...

Molt maca, aquesta conversa... fa sentir coses, encara que sembla que se'ns escapi dels dits, o potser precisament per això... té misteri i ganxo. Un aplaudiment, noieta!!!

XeXu ha dit...

A mi em sembla que se m'escapen coses, però que la vida no és com les pel·lícules, això segur. Tot i que molts cops podrien fer una pel·lícula de la nostra vida, això també.

Rafel ha dit...

Per la conversa es veu el llistó elevat, potser és suficient bijuteria i un paraigües del basar.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Doncs jo no l'acabo d'entendre... suposo que deus fer referència a alguna altra pel·lícula que no dec haver vist (un secret: aquesta tampoc l'he vist)... em sembla que hauré de buscar la inspiració per altres verals :)

Elfreelang ha dit...

ostres rits veig que la realitat del dia gris i plujós que convidava a estar arraulida a casa amb la maneta i el gat ...l'has aprofitat molt bé!

sa lluna ha dit...

Tristota però les enyorances són així i quan no ets corresposta, molt més. No ho podem tenir tot quan en el joc han de ser dos.

Aferradetes! :)

Gemma Sara ha dit...

Em despisten els personatges, la història que tenen, o que han tingut, però una trobada sota la pluja amb el Puck incorporat seria brutal ;) ai, que és ficció....

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Segurament era una conversa falta d'algunes paraules. Però és que, de vegades, ens falten paraules per entendre'ns.

montse ha dit...

Aquest carreró sota la pluja, ja que tot sigui possible.