Avui és Santa Cecília, patrona de la música. I és una de les dates del santoral que sempre se'm fan presents.
Potser per una tonteria tan gran com el fet que divideix exactament l'any amb el meu sant, el 22 de maig.
Potser perquè Santa Cecília em té el cor robat des de que vaig descobrir la seva història quan visitava les catacombes romanes i em feia més properes les primeres comunitats cristianes.
Però sobretot, potser perquè precisament és patrona de la música i sempre penso què fariem sense les melodies que dia rera dia ens acompanyen. De fet, avui mateix, en una tarda infernal d'encàrrec, les veus dolces dels infants cantant eren el millor. No hi entenc un borrall, i encara que diguin que no, millor que no canti. No connec grans músics, ni en sé gens, només sé que una cançó pot fer-te canviar, pot alegrar-te, emocionar-te, entristir-te. Que si no hi ha música tot és silenci, és buit. I quan no tinc música, és alguna cosa falla.
Així doncs, que no ens falti mai la música, fins el darrer moment!
ps. I vosaltres, quina cançó posarieu avui? Va, que les aniré penjant totes!
8 comentaris:
Vaja, se m'ha passat el dia de Santa Cecília. La música és important, ara m'estic reacostumant a fer les coses mentre escolto música, i tot és diferent, omple el buit que se't pot generar al voltant. Com deia un anunci de fa temps, seria terrible viure sense música. No sé què recomanar, n'hi ha tantes... Molt bona recomanació la teva.
La música, una cosa que no ocupa lloc i en canvi, lo que omple !!!
Bon cap de setmana i bona música ; )
No sabia que Santa Cecília era la patrona dels músics...jo amb això de patrons i patrones sí que no m'hi entenc gens.... :S
Però comparteixo totalment amb tu això que dius de la música, jo potser tampoc m'hi entenc gaire, però una música em pot fer feliç, em pot emocionar, també entristir... té un gran poder!!
Jo avui em quedo amb el let her go de Passenger...potser perquè fa una estona m'ha sonat a la ràdio... és tristota, però m'encanta!
A Albí hi ha la catedral de la música, consagrada a Sta Cecília, i t'expliquen el seu martiri (com el de tots els sants cristians, una autèntica lliçó de gore). La catedral és espectacularment alta.
i que no ens falti mai la música! gràcies pel recordatori ...a mi santa Cecília...la veritat no hi havia pensat....
aprofito per felicitar a totes les Cecilies que conec... vaja... no en conec cap!
Aquesta tarda m'ha donat per escoltar el Bowie... Changes, Heroes, Life on Mars... no sé què ho fa, i que fa que a tu et vingui de gust Queen, per exemple (a mi també m'agraden i aquesta és tot un clàssic!). En fi, que la música es toca i et toca, petons per a les dues (Cecília & Rits).
XEXU, per què ens passa que si sabem que la música ens fa tan de bé, quan estem malament, la perdem de vista? Me n'alegro que t'estiguis reacostumant.
Home,... jo que pensava que diries alguna d'Antònia Font....
ARTUR, cert! no hi havia pensat. Omple moltíssim.
ALBA, bé, és que no cal entendre-hi, jo que sóc una mica especialesta i n'hi ha que em queden.
Penjo la teva!
LORETO GIRALT TURÓN, molt gore!
ELFREELANG, que no falti!!
PONS007, de fet, jo tampoc en connec cap!
Aviam, GEMMA SARA, era una cançó! va, poso Heroes, i en una versió moderneta que van fer! Aviam què et sembla!
Petons a tots!!!
Publica un comentari a l'entrada