8/11/13

Girar la truita


Una de les aptituds que es valora d'un cap és la seva seguretat. Fermesa i decisió. I atenir-se a les conseqüències de les seves decisions, sense debilitat.

El meu cap té aquestes aptituds. I les hi valoro, per molt que no ens portem gaire bé. Però hi ha una aptitud que no estic segura de com valorar-la, però que la té: ser capaç de girar la truita. De portar qualsevol decisió, procediment, acte,... al seu terreny i fer-la favorable als seus interessos i la seva gent (entre la qual dubto que hi sigui jo).

Pot equivocar-se, però mai ho sembla.

A vegades m'agradaria ser així, saber-ho fer. I no anar tan de cara, posant la galta, bé les dues galtes, i entomar tots els cops de tot arreu. Responsabilitzant-me de tot.

Sovint penso que si molta gent ho sap fer, per què jo no? per què sempre acabo tenint la sensació de culpabilitat en tot el que passa? És el que em fa ser més dèbil, això conjuntament amb el fet d'estar de volta de tot a la feina i enfadar-me amb tothom.

I sobretot, per què aquest cap té la capacitat de fer-me plorar? Quan valorarà la feina que faig? Per què sempre tinc la sensació de no fer-ho prou bé?

I si, és clar, ara entoma, pren mesures i fer com si res. Fins la propera bofetada. 

ps. deixo enrere una setmana laboral horrible. Amb tasques molt difícils, ordres molt neguitoses, com sempre fent feina per damunt de la nostra categoria laboral, i on tot i intentar fer tot el possible, no estava bé del tot. I per molt que entenc que et trepitgin, encara que sigui per a salvaguardar els drets dels usuaris, fa mal. Precisament perquè sempre els tinc per davant de tot. Però és clar, la feina grisa mai es veu.

14 comentaris:

pons007 ha dit...

El teu cap té un bloc? es per saber l'altra versió dels fets, per veure si raja de la rits :P

Sílvia ha dit...

Uf, m'has recordat fa un any com estava. Tenia un cap com el teu i ho vaig passar molt malament. Aconseguia fer-me sentir com una merda i em sentia menysvalorada. Quan hi penso em fa molta ràbia no haver sigut capaç de "girar la truita" i aconseguir que la situació no m'afectés tant. Suposo que de tot se n'aprèn i que per canviar primer hem de saber quins són els nostres punts dèbils. Jo ja no hi sóc a temps, però si mai em trobo amb un "especímen" semblant ho provaré de canviar. Perquè no ens mereixem sentir-nos així i que algú se n'aprofiti (perquè ells ho noten i ho saben que tenen aquest poder). Ànim!

Martulina Divina ha dit...

Ei, ei, ei... tu tens els teus valors. Els usuaris són importants per a tu i també l'esforç i l'aplicació per fer la feina ben feta. De veritat li enveges algunes aptituds, quan alhora dius que no et valora i et fa plorar? Revisa-ho Rits. Hi ha especialistes a dur les coses al seu terreny i està bé, sempre que no facin mal als altres. Tu també tens les teves d'aptituds, valora-les i si encaixen amb els valors que et guien, crec que pots estar contenta. En aquest moment, tot ens sobrepassa i a sobre, hem d'anar aguantant perquè amb això de que "encara sort que tenim feina" sembla que tot s'hi valgui... però hi ha una cos dins nostre que sempre serà nostre: la dignitat. Fes-la valer Rits, això sí, amb respecte pels altres i per tu. Endavant!

Carme ha dit...

Tot es pot aprendre, rits, amb una mica de voluntat i de constància. Aprenent dels que saben fer-ho. saber girar la truita és positiu en principi, pe`ro fer-ho perjudicant als altres, em sembla força penós. Hi ha gent que ho fa d'una manera i n'hi ha que ho fa d'una altra... doncs observar i aprendre... i triar com volem ser, tota la vida aprenem, rits...

Josep ha dit...

On he d'anar per a tindre aquesta virtut?

XeXu ha dit...

Trobo difícil de comentar aquesta entrada perquè només tu saps exactament el que vius. No dubto que vas de bona fe i que no tothom ho fa, i puc intuir aquest comportament que descrius. Però cal veure quanta raó té el teu cap, si només imposa els seus arguments o si realment sempre s'ho fa venir bé perquè sembli que té raó. El que sí que et diria és que t'has de saber defensar, perquè no és bo que acabis tan esgotada per una mala setmana de feina, però això no és un consell que es pugui donar i ja està, naturalment va a persones saber-ho fer d'una manera o d'una altra, i tu hauries de trobar la teva. Però no deixis que t'afecti tant, al cap i a la fi, només és feina.

artur ha dit...

...també he tingut aquesta experiéncia.... fins que el vaig enviar a passeig !

Elfreelang ha dit...

resisteix i gira la truita agafant-ho d'una altra manera, imagina`t el teu cap (el teu superior el teu jefe i també el teu cap , la teva ment) doncs això quan siguis a casa imagina't altre cop les converses o les ordres i amb la imaginació canvia-ho fes a l'inrevés pensa que ets tu qui li dius a ell ...riu-te'n...inventa capgira i a la millor quan la realitat esdevingui aniràs més protegida , més forta perquè saps que pots canviar la manera com t'afecta així ell farà la punyeta endebades.....bé m'ha sortit així. des de fora i deixant anar la imaginació és més fàcil ja se que costa ....ànims!

Elfreelang ha dit...

eeep i valora´t més! perquè vals !!!

joan gasull ha dit...

de vegades la bronca només és una manera de mantenir el personal al límit perquè no baixin la guàrdia. No crec que sigui un abona solució però hi ha massa gent que la fa servir...i més ara.
Tu fes la teva, amb responsabilitat, i si alguna vegada has de dir alguna cosa no callis.

Pais secret ha dit...


No puc donar-te gaires consells perquè treballo bastant per lliure, però sí que en altres aspectes de la vida m´he topat amb personatges semblants. No et rendeixis, accepta la teva part feble, primer de tot; llavors valora´t, que segur que deus tenir cent motius per fer-ho i com a tercer pas, dóna-li la volta, com diu Elfreelang, capgira els papers visualitzant-los, sospesa i veuràs que molt sovint l' aparent seguretat d' alguns és només una corassa.Si l´hi endevines el truc, sobreviuràs.
I sobretot , estima´t.

Molta sort i ànims.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Bé, com ja t'han dit pensa que només és una feina, la vida és molt més que tot això. Segur que t'anirà bé :)

Audrey ha dit...

Doncs a mi m'agraden les persones responsables, que van de cara i són transparents, quan topes amb pols oposats, aleshores cal fer el desplegament de la nostra estima i entomar el cop, coneixedors de les nostres fortaleses. No pasa fàcil i, com deia fa uns dies..., no deixar de pedalar.
Abraçada!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Sembla que la situació a la feina s'ha calmat, ja veurem quant dura!

PON007, no ho crec pas, ell és de l'antiga escola i les noves tecnologies, como que no.... Xò segur que raja de la rits, mai ens hem caigut gaire bé.

SÍLVIA, i tant que ho noten i saben. I se n'aprofiten, aquest és un chupopter!
Me n'alegro que ja no visquis una situació així.

MARTULINA DIVINA, la meva dignitat a la feina fa temps que la vaig deixar arraconada. El més curiós és que, per contra, hi ha qui demostra molt de respecte pel què faig, xò en canvi, internament i amb el meu cap, gens ni mica.
Valoro el que ell sap fer per saber girar les coses, xò no pas que ens faci sentir tan malament, això gens ni mica. Ni moltes altres coses.

CARME, certament això de girar la truita x perjudicar és molt penós.
De vegades penso que no n'aprenc mai. Que per més que visqui certes situacions, no n'aprenc.

JOSEP, vine uns quants dies, aviam si agafes idees.

XEXU, sempre s'ho fa bé per acabar semblant tenir raó, xò que la tingui, només el temps ho acaba dient.
No puc deixar que m'afeti. Hi passo 8 hores al dia, i amb la pressió i mal rotllo que vivim, m'acaba afectant massa. Ara mateix no sé fer de manera que només sigui una feina.

ARTUR, xò jo no el puc enviar a passeig, ara mateix què hi ha, de feina?

ELFREELANG, ho intentaré. Això de protegir-me, posar una cuirassa, crec que és el que em fa falta ara mateix.

JOAN GASULL, amb mi ara mateix ha passat el límit. M'ha enfonsat i ja no sé si treballo bé o no-
Fer la meva, xò cada cop em sento més insegura.

PAIS SECRET, moltes gràcies pels consells. Els agafo. Saps quin és el que crec que és més difícil ara mateix? el d'estimar-se.

LORETO GIRALT TURON, val molt més, xò passem molt de temps i és molt important.

A mi tb m'agraden, xò em sembla que no estan molt de moda, AUDREY

Un petó per a tots!!