Recordant blogaires

Avui tocaria parlar del post-Sant Jordi, de com va anar, de lo bonica que està la ciutat plena de gent comprant llibres i amb una rosa a la mà, o del llibre que havia pensat comprar-me, però és clar, al final no ho vaig fer, doncs  total, com que estem a final de mes, em puc esperar a cobrar. Fet el fet, què més em dóna.

Però el cert és que millor que no ho faci, perquè no em surten paraules especialment maques. I en canvi si que puc parlar d'un fet que vaig pensar fa dies. Sant Jordi ha canviat en mi des de que estic a la catosfera. Es celebra de manera especial. Recordo anys amb concursos, innombrables ressenyes, poemes preciosos en un dia assenyalat, fotografies delicades... però un dels records més presents és el llistat de compres de la Kweilan. Sempre era espectacular. I només se m'acut pensar que espero que n'hagi comprat molts aquest any.

Fins i tot friso pensar que potser mentre escric aquest post, la pengi. Com em va passar també fa uns dies, quan vaig trobar-me un paperet a terra i immediatament em va venir l'Estrip al cap. El millor del cas és que quan vaig tornar a la meva taula, al reader hi havia un post seu. I és que per sort nostra, de tant en tant encara ens regala alguna sorpresa.

Quan Grècia surt a la tele, m'és molt difícil no pensar en la finestreta, si viurà aquí o allà. Quan va néixer el Llorenç, el fill dels de Ca l'Otis, em vaig recordar de la Lúa, que ja té més d'un anyet. I així, molts. Si em posés a nombrar-los seria un post etern o me'n deixaria algun i em sabria greu. De vegades penso que potser han tornat amb d'altres identitats, o potser, simplement va ser una etapa de la vida. D'altres tinc la sort de tornar a trobar en d'altres xarxes, amb la mateixa frescor que tenien al blog, com m'ha passat amb l'Òscar.

Hi ha molts blogaires que en aquests cinc anys han anat passant, he anat descobrint. Alguns quedem encara, d'altres menys sovint i per sort alguns retornen de tant en tant així com anem descobrint molts de nous. De tots aquells que una vegada vam compartir vida a la catosfera m'agrada imaginar que estan molt bé, que la vida va tirant endavant, amb penes i alegries però amb el seu gest i manera de viure.

Aquests records em porten a pensar que igual que en la vida no catosfèrica em costa molt desvincular-me, em costen molt les pèrdues, a la catosfera també passa. I això em recorda el que sovint ens diem, que el blog és una part més de nosaltres, amb tots els paranys, cuirasses o no que vulguem, però on també som nosaltres mateixos. I m'agrada que així sigui.

Per cert, el llibre que em volia comprar és El parèntesi més gran, de la Tina Vallès, una escriptora que per a mi, primer va ser blogaire i m'encisava.

ps. I vosaltres, quins blogaires recordeu? I quins llibres us heu comprat/han regalat? Desitjo que passéssiu un molt bon Sant Jordi.