18/4/13

Despiste

Qui va dir que conviure amb un mateix era fàcil? Et retreus els pitjors defectes i les virtuds, doncs costen de destacar.

Moltes vegades he explicat que sóc despistada, oi? Doncs per més que ho sàpiga, que intenti posar remei, no n'aprenc. No sé si és aquest coi de temps, que faig masses coses i intento portar una vida social com si tingués vint anys. O potser és que tinc masses coses al cap: pardals, preocupacions, obligacions,... Potser és el cansament acumulat dels darrers mesos, o la preocupació per la colonoscopia que em fan el dissabte (m'hi trobaran papallones a la panxa? no pas, més aviat rodaments). En fi, que no sé com, però l'índex de despiste acumulat la darrera setmana arriba a un punt vermell exagerat. I ni els post-its, agendes, notes, outlook, recordatoris,... cap d'elles fa que estigui centrada i faci les coses quan i com toquen.

Hi ha despistes, els més personals, que poden fer gràcia: deixar-se paperets, desconnectar-se en una conversa, no agafar l'entrepà al matí, xerrar més del compte... fins i tot, anar a la revisió mèdica sense anotar-me el lloc on està el centre mèdic, com em va passar ahir. És clar, que la millor va ser ......


Si, si, fins a mig matí no vaig veure que duia una bota de cada!!!! I havia anat en metro, al metge, a una reunió.... Diguem que encara ric.

Però aquests despistes, tot i que jo em matxaqui , queden dins meu. En mi. En els meus propis retrets i en ric i faig broma.

N'hi ha d'altres, però, que potser no son tan lleugers. Sobretot, depenent de l'àmbit. Sobretot, en les coses de la llar i del fet d'haver-me-les d'arreglar jo, i les laborals. En aquests àmbits intento posar-hi més cura. Però... no sempre ho aconsegueixo. Aquesta setmana en vaig tenir un de greu a la feina, i finalment no va tenir conseqüències (de fet, només la meva companya se n'ha assabentat, i segons ella, no és tan greu), però el cert és que et quedes ben abatut. És quan més mediocre i menys professional em sento. I amb tot, sé que tard o d'hora, tornaré a caure-hi. Esperem que sigui més tard que aviat.

ps. Crec que, d'aquesta primavera no en trauré res de profit. Ja cal que em centri una miqueta, que aquesta setmana ha estat de rècord despistat.

17 comentaris:

XeXu ha dit...

Mare de déu, vas anar mig matí amb una sabata de cada i no te'n vas adonar??? Si em passés això a mi me n'anava a veure el neuròleg de seguida. Si em passés a mi, eh, no dic que tu ho hagis de fer! Jo crec que no sóc despistat, crec, almenys de la manera que ho veig en altra gent. Però alguna animalada se m'escapa, naturalment. I pel que fa a aquestes més greus que dius, no suporto equivocar-me, sobretot a la feina, i quan és culpa meva per un descuit se'm posa fatal, per més que els altres treguin ferro.

Carme ha dit...

Jo també sóc despistada, però tinc un despiste selectiu. Per les coses avorrides o burocràtiques o també amb la roba. En canvi en altres coses no en sóc tant o gens.

M'has fet riure amb la de les sabates!!!

Jo ahir mateix, fent el dinar em vaig embrutar una mica el jersei que duia. Me'n vaig adonar i vaig pensar quan acabi, abans de sortir me'l canviaré... doncs no hi vaig pensar... me'n vaig anar amb el jersei brut... quina vergonya!!!!! Mare meva!!!

fanal blau ha dit...

Bonica...aquesta entrada primaveral em sembla que ens té atabalats i alterats a tots.
No et matxaquis i no t'amoïnis.
Que t'arribi una abraçada!

joan gasull ha dit...

no et preocupos hauria estat pitjor que les portessis del mateix peu...... :-) tranquila, tots tenim mals dies o setmanes. Sempre s'acaba solucionant.

Alba ha dit...

Ai rits! M'has fet riure amb les sabates de cada manera.... quan ho vaig llegir per twitter vaig imaginar que havies sortit de casa amb les sabatilles!
Hi ha despistes que fan gràcia, però entenc que quan forma part del dia a dia no ha d'agradar gens...

Ariadna ha dit...

Deixant de banda que tens el meu suport incondicional (ja saps que ets el meu ídol!), entenc que tan de despiste et porti de corcoll.
Potser hauries d'abaixar el ritme de voler fer masses coses. Cada cosa al seu temps i un temps per cada cosa. No vulguis còrrer massa que ja veus que els resultats no són del tot satisfactòris... encara que potser estàs creant tendència i no n'ets conscient ;-)

cantireta ha dit...

No pateixis... jo vaig anar a BCN per una visita mèdica que se m'havia passat. O sigui, 250 km per res :O!!

Passa a les millors famílies... A mi també em passa que córrer només me fa entrepussar amb els cordons... de les pantofles de casa ;)

Una abraçada empàtica i dolceta, nena.

sa lluna ha dit...

No saps que és molt avorrit anar amb les sabates iguals? T'ho diu una que entén de sabates!! Això serà l'últim crit per a aquesta temporada de primavera-estiu, o sigui, que estàs creant moda. :)
Imagino que no cal que et diguem què fer? minvar el ritme és la primera cosa, després ... al teu gust!!.

Aferradetes ben fortes!!

Oliva ha dit...

JO CONEC UNA OTORRINO,QUE SEMPRE PORTA ARRACADES DESAPARELLADES...I VISTOSAS TU¡¡¡¡

Gemma Sara ha dit...

Ueeeee, que a mi em va passar el mateix!!
Vaig quedar amb una mama per comprar els regals per l'aniversari dels nens i com que era d'hora em va acompanyar al CAP i després, davant del Drim, esperant que es fessin les 10h, em miro les sabates i... una granat i una marró! Ens vam fer un tip de riure amb la mama en qüestió i encara vam fer broma durant uns quants dies, tu! (jo crec que des de llavors ens mirem amb més carinyo :) En fi, no tinc cap remei per al despiste, potser no intentar arribar a tot, intentar concentrar-se quan cal i descansar més...

Anirà bé la colonoscòpia, ja ho veuràs, paraula de despistada!!

Galionar ha dit...

Envejota sana que deus haver provocat a més d'un, amb això de les botes: senyal que en tens més d'un parell per posar-te:)
Posa't roba ampla, per a la colonoscòpia; com que introdueixen una mica d'aire als budells, després és imposible cordar-se els pantalons, en tornar-se a vestir. Que hi hagi molta sort! Una abraçada.

pons007 ha dit...

ves que algun coolhunter no t'hagi vist i s'inspiri per començar una nova moda ;)

Elfreelang ha dit...

Hola rits he rigut molt amb el despiste de les sabates ....jo l'altre dia vaig posar en un full una data que no era enlloc de 2013 me'n vaig anar al 2006! imagina't! i dur els mitjons desparellats em passa sovint
molta tranquil·litat per avui....segur que ha anat anirà bé no és una prova agradable però es pot suportar ànims!

Assumpta ha dit...

Nineta, no li donis tanta importància, xiqueta!!

A en Josep Lluís li va passar també una vegada, exactament el mateix. Va anar a treballar amb una sabata marró i una de negra... i el graciós és que diu que la gent el mirava i ell doncs no sabia per què el miraven fins que, cap al migdia es va adonar del "descuit" :-))

I no has anat mai amb un jersei mal cordat o posat al revés? jo moltes vegades!! :-)) o això que explica la CARME... et taques i penses "abans de sortir me'l canvio" i no hi penses i vas tota la tarda "condecorada"...

Però el pitjor que em passa a mi, perquè em passa MOLTES vegades és preparar-me la carpeta de catequesi, deixar-la al costat de la bossa, agafar la bossa, sortir i deixar-me la carpeta... i haver de donar mitja volta a buscar-la!

No sé com fer-ho... Sóc conscient que he d'agafar les dues coses (total són DUES COSES) doncs la carpeta moltes vegades es queda a casa pobreta...

I la darrera, la vaig fer fa tres o quatre dies. He descobert una botiga on venen "cua de ratolí" (com un cordonet per manualitats) a meitat de preu d'altres botigues. Vaig anar, vaig comprar dues bobinetes, vaig pagar i vaig marxar sense les bobines. Quan ja havia caminat gairebé un quart d'hora me'n vaig adonar!!!... grrrrrrrr... au, mitja volta i cap a la botiga... "hehehe que m'he oblidat la compra" :-P
Sort que m'ho guardaven!

En fi... que no pateixis dona... Massa coses al cap, això sí :-)) però el fet en sí no crec que sigui res greu :-)

Amunt!!!

Mireia ha dit...

Vols dir que no ho som tots una mica despistats ? Tots tenim temporades. A la feina , tens raó, sí que fa més ràbia...

El porquet ha dit...

Osti, que bona aquesta de les sabates... memorable! Jo no he arribat a aquest nivell, tot i que sortir de casa sense les ulleres sí que ho he arribat a fer, el que passa és que quan he arribat a posar el primer peu al carrer i ho he vist tot borrós he hagut de recular immediatament.

Podríem muntar una competició a veure qui és més despistat... jo em faig creus com em poden arribar a passar coses tan desapercebudes per davant dels ulls. Crec que més que despistat és que no em fixo o no paro massa atenció a les coses, o almenys, a algunes coses.

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris i les vostres paraules de confort. Avui no us comentaré un per un, disculpeu-me.

La veritat és que, encara que fos un post una mica lleuger, amaga un dels meus defectes, un d'aquells que em fa mal. Potser no el més remarcable, però un que m'inquieta.

Aquests darrers dies crec que la frivolitat i el descuit generalitzat ha minvat. Espero reendreçar-me jo soleta.

Un petó per a tots i totes!