Despiste

Qui va dir que conviure amb un mateix era fàcil? Et retreus els pitjors defectes i les virtuds, doncs costen de destacar.

Moltes vegades he explicat que sóc despistada, oi? Doncs per més que ho sàpiga, que intenti posar remei, no n'aprenc. No sé si és aquest coi de temps, que faig masses coses i intento portar una vida social com si tingués vint anys. O potser és que tinc masses coses al cap: pardals, preocupacions, obligacions,... Potser és el cansament acumulat dels darrers mesos, o la preocupació per la colonoscopia que em fan el dissabte (m'hi trobaran papallones a la panxa? no pas, més aviat rodaments). En fi, que no sé com, però l'índex de despiste acumulat la darrera setmana arriba a un punt vermell exagerat. I ni els post-its, agendes, notes, outlook, recordatoris,... cap d'elles fa que estigui centrada i faci les coses quan i com toquen.

Hi ha despistes, els més personals, que poden fer gràcia: deixar-se paperets, desconnectar-se en una conversa, no agafar l'entrepà al matí, xerrar més del compte... fins i tot, anar a la revisió mèdica sense anotar-me el lloc on està el centre mèdic, com em va passar ahir. És clar, que la millor va ser ......

Si, si, fins a mig matí no vaig veure que duia una bota de cada!!!! I havia anat en metro, al metge, a una reunió.... Diguem que encara ric.

Però aquests despistes, tot i que jo em matxaqui , queden dins meu. En mi. En els meus propis retrets i en ric i faig broma.

N'hi ha d'altres, però, que potser no son tan lleugers. Sobretot, depenent de l'àmbit. Sobretot, en les coses de la llar i del fet d'haver-me-les d'arreglar jo, i les laborals. En aquests àmbits intento posar-hi més cura. Però... no sempre ho aconsegueixo. Aquesta setmana en vaig tenir un de greu a la feina, i finalment no va tenir conseqüències (de fet, només la meva companya se n'ha assabentat, i segons ella, no és tan greu), però el cert és que et quedes ben abatut. És quan més mediocre i menys professional em sento. I amb tot, sé que tard o d'hora, tornaré a caure-hi. Esperem que sigui més tard que aviat.

ps. Crec que, d'aquesta primavera no en trauré res de profit. Ja cal que em centri una miqueta, que aquesta setmana ha estat de rècord despistat.