17/1/13

Com una sopa a la napolitana




Estic com una sopa. Els matins son un desastre, no em llevaria per res del món i els vespres..., als vespres no estic per gaires orgues. La congestió nasal arriba a fer maldecap, l’ull esquerra em plora i si ja sordejava, encara ho faig mes. Amb tot, estic contenta.

Per fi ha sortit el constipat.

Feia setmanes que no m’acabava de trobar massa bé. Un mes de desembre infernal, els excessos napolitans i aquesta arrencada del nou any, amb projectes nous, que demanen molta atenció, com atenció em demanen tots els fronts de la vida. Mals de panxa, d’estómac, rodaments, nervis, maldecaps només despertar-se, esquena trinxada, venetes del nas que es trenquen, panses a la boca que ni l'Angelina Jolie té per llavis… un panorama, vaja, el millor moment per tenir cites i tot!! Una piltrafilla. Però el constipat no acabava de fer acte de presència.

I finalment s’ha dignat a aparèixer. I així, poder descansar. Poder dir prou, fins aquí he arribat, agafar la manteta i una tisana calenta, i descansar. Em ve taaaan de gust. Fins i tot, així poder parlar de Nàpols. Perquè ...., he explicat que vaig passar el cap d’any a Nàpols? Què desconsiderada!!! Una experiència genial i ni us faig dentetes!

Faig salivera només recordar-ho. Poder marxar del brogit, de la gent, de la crisi, de tot. Desconnectar-me i passar-ho de la millor manera. Quatre dies de vacances que van suposar la recàrrega d’energia més gran en molt de temps. Que van significar donar-te als companys de viatge, refer lligams, conèixer molta, moltíssima gent, deixar-me anar com feia temps, gaudir dels instants compartits. Una festa.

Una festa de color, de caos, de campanades japoneses a les quatre de la tarda, de boes fúcsies, de photo-calls, de focs artificials, de riures i de menjar. Molt de menjar.

Perquè Nàpols pot ser moltes coses, però per mi, és vida. Estranya, caòtica, bruta, insegura, decadent, però vida. Vida que s’ha de viure.

Vida dels amics, d’aquesta ciutat de pujades i baixades, d'altars amb llums de neó, de màfies, de mil i un cotxes creuant per tot arreu, d’escombraries per tots els racons, d’edificis apunt d'esfondrar-se, de mirades absolutament penetrants. I vida de menjar. Com de bé es menja!

Podria explicar els mil i un menjars, les pizzes, pastes, antispastos, formatges, limocello, fins i tot vi. I no me’n cansaria. 

Podria explicar les aventures d’una ciutat on les noies no van mai soles pel carrer, on per cap d’any has de sortir de casa abans de les 12 perquè disparen pel carrer, de com vam sortir a la tele o de com de cansats estàvem el dia 1. Podria explicar lo dur que va ser deixar una peça allà, de com el trobem a faltar. I dels projectes que tenim entre mans
.
Però sobretot el que he d’explicar és com d’important va ser aquesta entrada d’any, espectacular. De propòsits i despropòsits, de dir-me que quan estigui avorrida i tonta en una festa, m’han de donar un calbot per no fer la napolitana. I sobretot que, junts, en la distància o no, podem amb tot. Fins i tot amb aquest 2013.

Ps. Sé que hi tornaré. Seria la tercera vegada, però encara em queda conèixer Positano, la costa Amalfi,..... tenim tot el temps del món. Si algun dia voleu anar a Nàpols, no dubteu pas, pregunteu, hi ha mil coses a veure i per gaudir! Això si, prepareu-vos per engreixar-vos, jo he tornat amb un quilo més.
La foto, el Mediterrani, no és bell fins i tot a l'hivern? Al Castel dell'Ovo, a Nàpols, el matí del darrer dia del 2012.
Per cert, a la feina m'han dit rarita per estar contenta perquè em sortís el constipat. Si, potser és estrany, però ara ja em trobo millor

15 comentaris:

Carme ha dit...

M'alegro que ja t'hagi sortit el constipat!!! :) Així te'l podràs treure de sobre, per fi!!!! era així, oi? :DDD

M'alegro de veritat d'aquesta escapada a Nàpols tan fantàstica!

joan gasull ha dit...

tot lo dolent ha de sortir, perquè pugui entrar el que és bo.
M'has fet venir ganes de Nàpols

S.N. ha dit...

M'encanta la cançó...cuida't!

XeXu ha dit...

Si a tu et va quedar aquesta impressió, benvinguda sigui. Ara tens records, que no són menys importants. A mi Nàpols no em crida, no m'agrada el que intueixo que hi ha, i que tu confirmes. Sóc una mica senyoret viatjant, la veritat.

Cuida't aquest refredat.

Sílvia ha dit...

Crec que el refredat a esperat a sortir ara perquè no es volia perdre aquest cap d'any tan genial a Nàpols. Me n'has fet venir ganes!! Ara pel febrer tinc pensat fer una escapadeta i no tinc clar on anar. Petons!

pati di fusa ha dit...

Dir que Nàpols té encant i magnetisme pot semblar contradictori, per com és la ciutat, ben bé com descrius, però és així. Jo hi vaig estar fa tres estius i també la vaig gaudir moltíssim. I també vaig tornar amb un parell de quilets de més.
Sí, hi has de tornar. La costa amalfitana és preciosa. Nosaltres vam estar-nos un parell de nits a Atrani, un poblet que és una delícia. I l'experiència de recórrer aquells revolts d'infart en bus també és tot un què.(Però no em vull fer pesada, callo.)

M'alegro que hagi sortit el refredat. De rareta, res. Tot això ha d'anar fora.

Per cert, gràcies per la resposta curradíssima del post anterior. ;)

El porquet ha dit...

Entre el teu post i la cançó que l'acompanya m'has fet entrar un munt d'energia positiva! Benvingut l'encostipat, i tant que sí! I benvinguts aquests records de Nàpols! Mira, m'has fet agafar ganes d'anar-hi... tot i que això de que disparin pels carrers... ja et demanaré consells si concreto el tema.

Vinga Rits, a volar!!!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

No és a Nàpols on per Cap d'Any llencen els mobles vells pel balcó? Per estrenar l'any nou amb coses noves?

El tinc pendent des de fa temps... caurà... algun dia!!

Elfreelang ha dit...

estic convençuda que el refredat s'ha esperat fins ara per no destorbar cap viatge i tampoc els bonics records....cuida't!

Gemma Sara ha dit...

Llegir aquest post amb la música de fons m'ha fet venir ganes d'anar a Itàlia! a Nàpols o on sigui!! De fet, aquest estiu volem anar a França (ruta d'amics) o a Itàlia. Si ens decidim per Itàlia et faig un toque.
Aquest encostipat et recollirà tots els mals, els embolicarà i els podràs llençar per la finestra, petó!!

Gemma Sara ha dit...

Escolta, què deies de la col.lecció de panses que ni l'Angelina Jolie? Que sàpigues que des d'avui et faig formalment la competència....

Assumpta ha dit...

No he estat mai a Itàlia, mai... bàsicament és una qüestió de clima :-))

Bé, actualment és una qüestió de que no podem anar enlloc... això de "poder marxar de la crisi no tothom ho pot fer... jo no. No tinc ni un cèntim de pressupost pel menor viatge.

Però abans sí que era una qüestió de clima :-P
Fa anys, quan ens podíem permetre algun viatget sense problemes, sempre havia de ser a l'estiu, per qüestió de la feina del meu marit. Ell només podia fer vacances alguns dies d'agost i la resta de l'any res. Per tant, el mes d'agost ens venia molt més de gust anar a llocs més fresquets com Anglaterra, Escòcia, Holanda...

Però tinc una cosina que fa anys va viatjar molt (es bastant més gran que jo i ara no gaudeix de massa salut) i sempre em deia que, de tot el que ha conegut (i ella ha anat força lluny) es queda amb Roma... imagina! ;-))

Pel tema del refredat, t'entenc perfectament :-) Quan "et ronda" un refredat et trobes malament però "no avances"... quan, per fi, surt, penses que llavors ja comences a fer camí cap a la "recuperació" :-) Jo en vaig agafar un la setmana passada i encara no me l'he tret del damunt... a mitjan de setmana va ser el pitjor, amb febre i tot... però no acaba de marxar. Ahir no vaig sortir de casa en tot el dia. Avui només he sortit al migidia per anar a Missa... estic calentona, amb mitjons gruixuts, infusions... ;-) però no vol acabar de marxar del tot... Brrrr!

A veure si ens recuperem ben aviat! ;-)

montserratqp ha dit...

Imagino que el constipat, a hores d ara, ja deu anar de devallada. Normalment despres de les "explosions" arriba molta energia, te la desitjo. I parlant d Italiua, aaaaai, Italia...durant molts anys m hi escapava 1 o 2 cops l any. Sempre deia que a banda de viure a Catalunya era l altra pais on podria residir...pero el desti es el que es...i des que visc a Irlanda nomes viatjo a Catalunya (i a Anglaterra on tenim l altra parta de la familia). Bacci!

Jordicine ha dit...

Jo porto una setmana d'afonia i una altra de grip, però treballant! T'entenc perfectament. No conec Nàpols, per cert. Un petó, RITS.

rits ha dit...

Moltes gràcies. Era un post pendent. Havia parlat del viatge en comentaris però no havia tingut de fer la ressenya. I no sabia com fer-ho. Ajuntar dues coses no em va semblar mala idea, encara que fossin completament diferents. Moltes gràcies també per preocupar-vos pel refredat. Continua una mica. No sé si ha estat refredat o grip, però afortunadament sembla que va de baixa. Un petó a tots i totes!!!

CARME, ho has entés perfectament!!

JOAN GASULL, Nàpols està molt bé xò és caòtica i insegura. Però s'ha de veure, i si hi ha possibilitat de fer-ho aviat, millor. L'actual alcalde està fent molta bona feina i endreçant hàbits de convivència necessaris, xò que penso que treuran part de la identitat de la ciutat. contradictori, si, xò té tanta màgia.

M'alegra que t'agradi, SN.

Son ben importants, XEXU, fan tirar endavant. Mmmmm, a mi m'agrada, xò reconec que és una ciutat curiosa i que tinc la sort de conéixe-la amb gent d'allà, que em fa veure les coses bones. Si ets senyoret viatjant, no te la recomano.

SÍLVIA, jo tb ho crec. I me n'alegro que sigui així. Si finalment t'interessa Nàpols no dubtis en demanar info, m'encanta la ciutat i té coses molt maques, racons ben macos. A més, està el vesubi, les runes de Pompeia i Erculano, Sorrento i tota la costa d'Amalfi,.... és més interessant del què sembla. El problema és la seguretat, xò no és més insegur que el Marroc, per exemple.

PATI DI FUSA, que corroboris el que penso de Nàpols, m'alegra moltíssim. Exactament dos quilos, i que no baixen!!!
M'apunto Atrani. Sé que hi tornaré. A més, els amics que son d'allà tenen molts números d'acabar tornant....
Gràcies a tu pels comentaris curradíssims!!!

PORQUET, me n'alegro. Doncs a cantar i ballar, que així els mals s'espanten!!
Lo dels dispars només passa el cap d'any. La resta de l'any, la camorra és més discreta... hehehe. S'ha d'anar amb compte, xò és una visió d'Itàlia ben diferent a Roma o Milà.
Encantada et diré llocs si decidiu anar!!

CA L'OTIS, doncs això no ho sabia. I crec que no en vaig veure. A tot Itàlia mengen llenties, perquè portin diners. I el que els agrada moltíssim a Nàpols son els focs artificals. En tiren moltíssims!!! és més gran que la festa de Sant Joan d'aquí. Lo dels dispars, doncs és algo que no s'enten xò que està. Encara han de canviar cosetes.

ELFREELANG, jo tb ho crec, i agraeixo!! Necessitava moltíssim aquest viatge!!!

GEMMA SARA, hehehehe, ja no semblo l'Angelina en quant a volum labial... espero que tu tb hagis millorat.

ASSUMPTA, és veritat, que la calor i humitat no et van gaire bé. Llàstima. Ja veuràs com la capacitat de poder viatjar tornaran, segur!!
Millora't!! de fet, espero que estiguis millor. Jo sembla que vaig de devallada, xò encara cuejo i me'l vull curar bé.

MONTSERRATQP, moltes gràcies per passar-te pel blog i comentar!!! benvinguda. Doncs si, ara va una mica de devallada. Encara no he fet net, xò bé, anem fent. Vius a Irlanda!! segur que em passaré pel teu blog per conéixer la teva experiència!!! Un petó tb per a tu.

JORDICINE, molts ànims i millora't!!!! mel i llimona calenta per l'afonia, que per la tele no deu anar gaire bé. No sé si t'agradaria Nàpols, et faig com el XEXU, una mica senyoret en els viatges (ei no t'enfadis, eh!) ;)

Un petó a tots i totes!!