12/12/12

12.12.12


Els estius eren del Carlitos i la Sara. Ell tenia un any menys i ella li treia ben bé un pam. Tots dos portaven els cabells curts i negres i amb els genolls pelats. Eren els millors amics. Se’n van fer perquè a ell no li agradava jugar a futbol i sempre estava l’ametller del solar buit. Ella no tenia gaires amics, només anava a casa els avis de molt tant en tant i no era de la colla. Es van trobar una tarda de juliol. Ell va ensenyar-li a pujar l’ametller on farien la cabana i també a perdre la por a anar en bicicleta. Ella a nedar a la bassa i després l’ajudava amb les matemàtiques. Buscaven cargols quan plovia per fer-ne curses i empaitaven els gats entre les vinyes. Menjaven les ametlles que trencaven amb pedres i les nits d’estiu feien competicions d’estels fugaços. En Carlitos era un gran dibuixant i creava llocs imaginaris on viatjarien en una nau espacial que tots dos van pintar amb colors ben llampants. Van créixer junts, sempre es trobaven a l’ametller. Un dia, el Carlitos, a qui ja no agradava que li digués Carlitos perquè era de nen petit, li va dir que marxava. No li va dir on, només que marxava, i que li deixava la nau perquè es poguessin trobar el dia 12.12.12 a les 12.12h.
 
20 anys son masses, però la Sara encara té la nau. Fins i tot l’ha pintat a la paret de l’habitació per al seu nen. No se n’ha oblidat i això que no n'ha sabut res més. Amb el full a la mà, l’únic lloc on sap anar és a l’ametller, que ja no hi és. Un edifici a mig construir l’ha esvaït. Està de vuit mesos, plou a bots i barrals, fa un fred que pela on sempre era estiu. I no espera res. Ha vist moltes pel•lícules però té la certesa que en Carlitos no apareixerà. Que els homes de tot se n’obliden i que la vida pot haver donat mil tombs. Però tot i així, ella recull el cargol que troba al terra i mira endavant.


ps. Un petit relat. No sé perquè però aquest dia em fa certa gràcia, és el darrer any que es donarà una data amb tots els números iguals.
El final, el que cadascú vulgui. Fins i tot si el voleu continuar....

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Amb una data màgica com aquesta bé s'haurien de trobar, no?

En Carlitos, no s'orientava tan bé com la Sara i un cop eliminat l'ametller no sabia pas on havia d'anar-la a buscar...

Ell també creia que la seva anada fins allà seria en va... però hi va anar disposat a passar-hi, si calia, una bona estona. El dilema d'on esperar-la el va resoldre comprant un petit bloc per escriure missatges que aniria deixant per tota aquella zona.

Va passejar-s'hi amunt i avall, i va anar deixant notes per terra per les parets... "sóc en carlitos, sóc aquí, et busco"

La Sara, que sabia que la casa a mig construir era el lloc adequat, va seguir-li el joc i va deixar pistes.

1.- Busca una casa en construcció.

2.- Molt bé ja l'has trobada. Aquí hi havia l'ametller...

3.- Jo t'espero al bar de la cantonada al Bar "L'ametller" que fa massa fred i el paraigües no em protegeix...

4.- Fins ara.

En Carlitos voltava i voltava i finalment va trobar les notes... l'aigua esborrava la tinta i no les va poder llegir. Tot i així quan ja marxava es va fixa r en el nom del bar: l'Ametller, hi va entrar sense poder-ho evitar.

El porquet ha dit...

Ai caram, i jo anava llegint i cada cop m'embolcallava més la història. Bonica, tendra i ja creia que era veritat... i resulta que t'ho has tret tot del teu caparró!

Molt bonica. Poètica... i potser, en algun lloc, i amb alguns altres personatges de protagonistes, vertadera.

Sergi ha dit...

Trobo que t'ha quedat molt bé, la història és bona. Però per mi el final està bé així, és clar que es pot continuar, fàcilment a més, però és com el gat d'Schrödinger, si obres la caixa perd la gràcia, i si saps com acaba això també!

Sílvia ha dit...

i quan mira endavant, plam! apareix en carlitos amb un altre cargol a la mà. Aix, perdona, dec estar sota la influència del 12 però aquests dies ho veig tot amb "happy end". M'ha encantat la història. M'ha recordat una mica "Los amantes del circulo polar" i per això m'agradaria que es trobessin. Petons

MBosch ha dit...

Jo avui, 12.12.12, a les 12.12, m'he agafat fort a la taula però no ha passat res.

La història m'ha agradat. La deixo tal com està. Un final a la Monzó.

Garbí24 ha dit...

crec que el Carlitos no ha marxat mai del tot i que continuaran junts encara que no es vegin. Una història molt maca

Gemma Sara ha dit...

Una data molt maca, en aquestes dates sembla que vulguis retenir alguna cosa, oi? retenir el dia perquè la màgia duri... Jo voto per una retrobada màgica, també. Estaran junts 12 hores i 12 minuts i després tornaran a les seves vides (ep, això em recorda aquelles pelis tan maques, "Before Sunrise" i Before Sunset", les has vist??)

Gerònima ha dit...

No tots els homes s'obliden de tot... Jo em vaig trobar amb un home, deu 10 anys després d'haver quedat amb ell.
:)
I vam repetir, així que quan tingui 38 anys ens tornarem a veure segur. Segur.
:)

p.d. intentaré fer una foto al pessebre només per ensenyar-te'l...

Alba ha dit...

Que bonic Rits!!!! El dia 12.12.12 va ser especial... si més no numerològicament parlant, però tu amb la teva història has fet sentir molt més! M'ha encantat!!!

Elfreelang ha dit...

Un molt bon relat rits...sort que no ha acabat el món perquè si no m'hauria perdut el teu post...

rits ha dit...

Moltes gràcies! me n'alegro molt que us hagi agradat!! un dia especial, bé es mereixia alguna cosa especial, oi?

CARME, m'agrada molt el teu final! intrigant fins el final!!!... encara te'l puc posar un toc més,... qui podria posar el nom al bar? ell mateix! el bar és seu! t'agrada?

PORQUET, i qui diu que no és veritat?Mira el comentari de la Gerònima. I t'asseguro que hi ha una part que és certa. En Carlitos en va exisitir, i fa un temps vaig pensar què se'n devia d'haver fet. Ell no va marxar, qui vam marxar vam ser nosaltres.

XeXu, no m'ha sorprès el teu comentari. Sabia que no voldries saber el final. Cadascú fa el seu.

SÍLVIA, està molt bé tenir dies de veure-ho tot happy end. És més, és necessari. Ohh, la història de Otto i Ana. Una peli preciosa! gràcies per recordar-me-la!

MBOSCH, res de res... ara a esperar el dia 21, oi? Si que t'assembles al Xexu, si!

JOAN GASULL, el Carlitos continua present en tot el que fa i li va ensenyar. Segur que la Sara tb en el Carlitos.

GEMMA SARA, junts 12.12h molt maco! es podran explicar les vivències i ajudar-se, ensenyar-se el que han aprés tot aquests vint anys. Si que les he vist!!! m'agrada més la primera.

GERÒNIMA, ostres!!! que xulo això que expliques!!! me n'alegro saber que anava errada, que no tots els homes s'obliden de tot.

ALBA, tots els dies poden ser especials xò aquest era ben bonic!

ELFREELANG, uix, sortosament no s'ha acabat! tinc mooooolts posts pendents!

Un petó per a tots i totes!