Pobres, som pobres.
N'hi que en son més, cert. Però no per això deixem de ser-ho.
Mirem avall o ben lluny? cap al continent on vam néixer tots plegats? cap als continents que avantpassats van explotar? cap a llocs on ara per la nostra crisi, pel nostre melic, ignoren els nostres polítics?
Mirem al nostre voltant? A les places, carrers, caixers, boques de metro....? als contenidors d'escombraries amb carrets del supermercat plens de ferrralla mentre algú treu el nas des de dins amb una sabata trencada? als vespres a les portes dels supermercats a l'espera dels excedents que no es poden vendre i s'han de llençar? a les oficines d'atenció ciutadana, amb cues immenses per prestacions i subsidis retallats?....
No sé cap on mirem. I què fem? Què som capaços de fer? I sobretot, cap on anem? Perquè no està lluny, sols a un pas nostre. I cada cop som més pobres.
Però si, podem.
ps. aquest matí pensava un post completament diferent, sobre la crisi i la nova pobresa, sobre les desigualtats cada cop més grans entre rics i pobres i el que ens vindrà. La pobresa que vivim, la que patim tots. Fins i tot em plantejava com parlar del fet que el debat i procès de la independència ens feia perdre que mentre no ho aconseguim, les polítiques centrals ens afecten i venen maldades. Però buscant una imatge per acompanyar el post, se m'ha remogut tot. No podia tornar a parlar de l'immediat i més personal. Avui és un dia per recordar-nos d'aquells qui sovint no veiem.
ps2. I amb tot, he parlat del que volia parlar, encara que sigui a la ps i no he posat imatge.
9 comentaris:
Doncs a aquestes hores encara es deu estar celebrant l'acte institucional del Dia contra la Pobresa... A veure si serveix d'alguna cosa! Què podem fer? No ho sé, votar partits que trobin un escàndol la fam i la pobresa i que intentin posar-hi remei, que segur que no és fàcil en aquest sistema nostre, i pensar com millorar/reformar/revolucionar aquest sistema nostre, que tampoc és fàcil. I ajudar a través d'ong, per exemple, que són un gra de sorra però ajuden...
Què som capaços de fer? Bona pregunta rits... jo crec que som capaços de fer moltes coses, però no en fem ni la meitat! :(
Per cert.... a la meva tauleta també hi ha el 1984.... ;)
veient el números que gasten ells només podem fer que enfurismar-nos encara més.
En aquestes coses és on es veu que no es treballa per el poble
Si alguns ja tenien la cosa fotuda en temps de vaques grosses no m'imagino ara la situació en què es deuen trobar moltes famílies i persones. Ha de ser desesperant... Molt bon recordatori, tot i que, mentre continuem instal·lats en aquest sistema econòmic, mentre al món continui imperant l'individualisme i la maximització de beneficis, l'eradicació de la pobresa sí que se m'acut una quimera inabastable... i això és dramàtic.
Justament, no només ens hem d'encegar amb la independència, perquè hi ha temes que no es poden deixar passar mentre duri tot això, perquè la gent cada cop patirà més. Ens governen partits de dretes, i això agreuja el problema, però ens n'hem de sortir, l'empobriment de la gent d'un país mai no pot ajudar a l'enriquiment d'aquest.
què som capaços de fer? no ho sé, em sembla que fem menys del que podem..
quan veiem algú amb gana l'hauríem d'ajudar i si fos el cas obrir-li la casa, en realitat si fossim com pensem que hem de ser faríem això, però no ho fem perquè malgrat tot estem acomodats cadascú amb la seva realitat..
no crec que ens haguem de sentir culpables per això encara que ens hi sentim moltes vegades, hauríem de lluitar per un sistema més just i el primer que hauria de canviar és precisament erradicar la pobresa, això només es fa reduint l'excés de riquesa de la resta, això sí que crec que una gran majoria ho voldria fer.
Estic amb en Xexu: que la independència no ens faci perdre de vista la pobresa. També és un tema importantíssim. Un petó, RITS.
GEMMA SARA, no crec que la solució estigui dins del sistema. és pervers amb la pobresa, fins i tot crec que l'acte institucional és una perversió. La gent no es fa seu el problema, el veu aliè. I mentre sigui així, hi haurà qui no es vulgui ni apropar i per tant no es solucionarà.
Tots podem fer, a la nostra escala, i si, tots els grans de sorra son necessaris.
ALBA, i xq no les fem? xq no ho considerem un problema propi. I llavors, que s'impliqui un altre.
M'està costant moltíssim. A tu t'està agradant?
JOAN GASULL, gens ni mica. El poble és una excusa, que els va bé de tant en tant, com si s'enrecordessin gaire sovint.
PORQUET, estic d'acord amb tu, mentre estiguem en aquest refotut sistema, no sé jo si es podran canviar gaires coses i si, serà una quimera. Això si, no tinc ni idea de com podria ser un nou sistema.
I si, si tots ho hem notat, les famílies que ja ho passaven malament, han d'estar molt fotudes.
Completament d'acord, XEXU. I això em preocupa molt. La gent està en un núvol que a la que goses dir alguna cosa se't tiren al damunt.
Jo només faig que mirar el que va passant a Portugal i Grècia, xq ens agradi o no van un pas per davant nostre i el que estan vivint... ais, el que estan vivint. Aquí serem capaços de sortir al carrer per aturar una reforma que pretenia abaixar els sous linialment un 20%? No sé, veient la mani dels indignats de l'altre dia, em va desesperançar molt, tant, que no goso dir que ens en sortirem.
LOLITA LAGARTO, no, és clar que no ens hem de sentir culpables, xò si conscients i que a la nostra mà està fer-hi alguna cosa, compartint el que tenim (és clar que obrir casa meva em costaria molt. Si ja em costa llogant una habitació!)
Doncs si, JORDICINE, completament d'acord. I és més, penso que a molts els ha anat "de perles" per poder actuar com volen amb aquest miratge de la independència. Tan debò m'equivoqui!
Un petó per a tots i totes!!!
La veritat és que fa dies que el tinc "abandonadet", no m'acaba de fer el pes.... però resistirem! :-)
Publica un comentari a l'entrada