15/10/12

Excès o manca d'informació


En quantes xarxes socials esteu inscrits? Quants diaris llegiu? Quants programes de televisió o ràdio seguiu? Tan  informatius com d'investigació, entrevistes, debat...
Quants debats d'opinió xerreu al dia amb amics o coneguts?
No us dóna la sensació que teniu un sobreexcès d'informació?
I, alhora, no us sentiu més desinformats que mai?

Comptem els d'una servidora: 

- Dues xarxes socials, facebook (de caire més personalista) i twitter (mmmm, m'és de difícil definició, entre personal, informatiu, tòxic...).
- Blogs: una centena de blogs per seguir entre personals i d'opinió. Altra cosa és que els llegeixi i/o comenti amb regularitat i interès divers (i guanyen en majoria els de caire personal). 
- Dos diaris digitals de capçalera però que sovint queden en això, capçalera. El País i l'Ara. Més els articles d'opinió i les contres de La Vanguardia.
- El TN els vespres que arribo a casa a l'hora (la veritat és que està posat, però sovint és un fil de fons d'acompanyant de mil i una coses).
- La tertúlia del programa Divendres que comença just després de La Riera els dies que veig La Riera al migdia (i només un troçet, perquè m'acaba posant nerviosa i canvio a Bones).
- Salvados (indispensable per a mi. L'únic programa que tinc a la memòria per veure).
- Correus electrònics amb mil i un enllaços, mil i una propostes, mil i una opinió.
- Els esmorzars, dinars, sopars,.... vida social i familiar diversa.

Mirant-ho així, potser no son tants, hi ha gent que en llegeix i segueix molt més, gent força més intel·lectual i erudita. Però per a mi, em suposa un excés d'informació. I alhora em sento completament desinformada, com si ens haguéssim perdut coses pel camí.

Fa ja uns anys, em van dir o vaig llegir que per poder extreure una notícia el màxim objectiva possible havies de llegir almenys 3 diaris. Que cada diari et donava la informació que volia segons el seu parer. I el mateix passa amb les televisions,....

Però a més, cada vegada més em sento enganyada, com que hi ha informacions, realitats del nostre voltant que no es diuen. I per això també em sento desinformada. No sé si és cert complexe de radicalitat o què però cada vegada es denota més censura dins del periodisme. I això és ben preocupant. En aquest sentit, twitter ha servit de plataforma per denunciar o per explicar moltes de les coses que els poders no volen que es sàpiguen. I tot i així, arriben a pocs. I tot i així, moltes vegades hi ha informació tòxica, que respon a opinions o postures personals o no objectives, realitats molt fàcilment adulterables. Per no parlar de la manipulació de la premsa, escrita o televisiva. 

I la veritat és que no sé ja què creure. Això si, quan amb tot el garbuix d'informacions rebudes aconsegueixes fer-te una opinió pròpia, et sents reconfortat. I si algú més la comparteix, llavors és magnífic. No vull fer creure que quan arribes a una opinió pròpia és aquella la certa, ni molt menys doncs també serà un raonament subjectiu, però m'agrada pensar que almenys hauré intentar mirar totes les visions i postures i no quedar-me tancada en un posicionament. Perquè més que mai, en aquests temps convulsos, agitats, de canvis, és necessari tenir el cap clar, no deixar-se endur per un simple comentari, una simple informació. Més que mai cal que es faci un esforç per deixar de creure'ns informats i informar-nos de debò, cadascú amb el seu criteri i manera de pensar, atetent-nos al que vivim i volem.

ps. La imatge, Ciutadà Kane. 

14 comentaris:

El porquet ha dit...

Certament vivim en una època d'excés d'informació. Personalment ho crec així i, de tant en tant, desconnecto o aparco tot allò que aporta notícies, esdeveniments, etc i poso música i prou. Hi ha vegades que em sento saturat amb tot el que se sent cada dia, i a més, repetit fins a l'infinit, i el que és pitjor, presentat de forma partidària (cada cop més) segons qui sigui el missatger.

Pel que fa al meu recompte personal... doncs dos diaris de capçalera Vilaweb i Ara, la ràdio molt sovint, molts blogs... massa i tot!, el twitter que sempre bull, i a la tele les notícies i el 324, que quan no fan res per la caixa tonta el deixo de fil musical!

joan gasull ha dit...

procuro informar-me cada dia....però mai en excés, que això a la llarga ens pot passar factura.

XeXu ha dit...

Em sembla que faig servir menys mitjans que tu, però darrerament estic molt més informat que fa un temps, i parlo molt més de temes d'actualitat amb el meu entorn, també es nota al blog, com saps.

Per mi hi ha una manera senzilla de veure-ho, com més t'informes, més veus que les coses no quadren entre diferents fonts, i si furgues una mica, encara és pitjor. Com a prova, pots mirar les portades dels diaris espanyols, cada dia de la vida, són com la nit i el dia. I no només et pots quedar amb els que t'agraden, és clar. Els que no ens agraden expressen la postura de moltíssima gent que els llegeix.

La informació crida a pensar, a jutjar, i això ens fa estar més a l'aguait, a valorar les coses amb una visió més àmplia. I penso que és bo, encara que no comptem amb tot l'espectre possible. Cadascú al seu nivell, i amb el temps que té.

Carme ha dit...

Massa, massa informats, estem... saturats. Hem de fer tria i la tria sempre és perillosa... triem el que ens agrada i potser oblidem altres opcions.

Jo no tinc facebook!!!! Una menys i ben feliç de no tenir-la.

Al Twitter m'assabento de moltes coses que si no no llegiria... enllaços que no potser no aniria a buscar.

fanal blau ha dit...

Jo dec estar en fase troglodita...No tinc facebook, ni twiter i per acabar-ho d'adobar la tele no em funciona...Em miro la premsa, i de vegades esborronen alguns plantejaments "periodístics".
I tot i així, en alguns moments, em sento saturada d'excès de malinformació.
Cal estar informats i cal que aprenguem a llegir la informació que ens arriba. Això ja és més difícil!
Una abraçadeta, bonica!

Gemma Sara ha dit...

Jo em sembla que no aprofito tota la informació que tinc a l'abast, per exemple, molts dies acabo llegint-me només la mitja hora de diari (vaig variant) d'anar cap a la feina. També tinc les webs d'uns quants diaris estrangers al mòbil però la veritat és que quasi no me'ls miro. Utilitzo poc el facebook, no tinc twitter (em fa por enganxar-m'hi) i per correu electrònic m'arriben algunes informacions, a més de mil anuncis que no he demanat. També tinc un recull de premsa de cultura que ens arriba cada matí a la feina, però amb prou feines em puc llegir els titulars, depèn de la feina. A més hi ha el 3/24 si no he pogut veure el TN, i els blogs, que de vegades són disparadors d'interès per algun tema...

En fi, en teoria estic informada però a la pràctica navego bastant, no m'hi sento, però potser és que no aprofundeixo prou, ara que m'hi fas pensar....

Gemma Sara ha dit...

Carai, vull suprimir un dels dos missatges repes i no em deixa, potser que me'n vagi a dormir ja... bona nit.

Jordi Dorca ha dit...

Jo et sóc molt sincer. Començo de sentir l'ofec de tanta xarxa. Però, alhora, he de reconèixer que també n'he rebut moltes satisfaccions, no necessàriament informatives.

Sílvia ha dit...

A mi la informació en excés m'atabala. Aquest cap de setmana vaig començar una nova feina, corregir un diari comarcal i... després de set hores seguides llegint i rellegint notícies, vaig agafar febre fins avui. El que vull dir és que m'agrada estar informada però necessito distribuir molt bé la informació sinó se'm fa una muntanya. El mateix em passa amb els blocs i les xarxes socials. Les necessito però també necessito desconectar-ne per sobreviure. Això de "Salvados" m'ha fet molta gràcia ;)

pati di fusa ha dit...

com ja ha dit algú, jo també estic saturada d'"informació". les meues vies són facebook, twitter i blogs. de tant en tant la tele, però ja no veig els TN, no puc. i la ràdio tampoc. abans escoltava "els matins de cat ràdio", però amb el fuentes... buf. i ja no hi he buscat alternativa. a vegades penso que no vull saber, perquè faig massa voltes a les coses, m'enfado i no m'aporta res de bo (o poca cosa), però no hi puc fer més.

crec que l'ideal és seleccionar, filtrar molt la informació, i tot i així... és complicat. el poder dels mass media és molt gran, i més que informar el que fan és crear opinió.

MBosch ha dit...

Doncs jo crec que no és excés ni manca. Fa dos dies la informació que hi havia al nostre abast era la mateixa. El que passa és que ara n'estem més pendents que mai i per això hi ha qui se satura. Vaja, jo ho veig així.

S.N. ha dit...

Aquest estiu vaig estar una setmana DESINFORMADA i vaig comprovar que era més feliç. És que, CAL saber tot el que passa al món, per què i què n'opina tothom?? Jo penso que no.

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Si bé l'objectiu del post era parlar de la saturació d'informació tb volia reflectir que tot i tenir moltíssima informació, se'ns pot ocultar d'altra i/o ens podem quedar només en una part. Tot plegat, molt complicat.
Un petó ben gran per a tots!!

Certament, PORQUET, sovint ens cal desconnectar. És bo, xq ens ajuda a no perdre el nord, a refredar-nos (i no parlo de constipats, aquests ja venen sols) i poder veure les coses més objectivament. I la música és molt bon acompanyant per a la nostra salut mental.
Estic amb tu, cada vegada ens fan venir les informacions de manera més partidària i menys objectives. A mi em preocupa que llavors m'ho qüestioni tot encara més, i atabala.
Buà, la ràdio la veritat és que l'escolto poc. La tenia a la feina de fil musical, així que de notícies res. I ara amb el nou lloc, ni aixó!
Bon recompte!

JOAN GASULL, ja diuen que els excessos mai son bons.

XEXU, i no erstà bé parlar de temes d'actualitat al blog? és clar que si!
Veure que les coses no quadren, almenys a mi, m'ha fet que encara em qüestioni més coses. I si, ja sé que hem d'acceptar el que no ens agrada, de fet saber-ho és necessari, ens fa estar més oberts.
M'agrada el teu darrer paràgraf, certament és bo que la informació cridi a pensar i jutjar i si això desperta pensars, doncs endavant. El cert, xò i ho dic amb tot el dolor al meu cor (uix, potser em passo, xò ja m'entens) és que hi ha qui rep la informació però no es para a fer el que dius, a pensar, a jutjar, a fer-se una opinió pròpia,... i es deixa dur. I aquí és on intervé el poder i el control dels mitjans.

CARME, doncs si, saturats. I d'això, se'n aprofiten. N'estic segura. I si, és necessari veure les altres opcions.
No et perds res amb el facebook, ja ho saps. Amb twitter hi tinc un amor-odi considerable. M'atabala molt, xò com dius és una font inesgotable d'informació.

FANAL BLAU, res de troglodita. No calen, quan els tens, atabalen molt.
M'agrada el terme, malinformació. Tenim molta, en excès i tot, xò no sempre és informació de qualitat.
Cal aprendre a llegir-la i aixó ho necessitem tots. I tant!

rits ha dit...

GEMMA SARA, déu n'hi dó del teu llistat!!! per dir que no aprofites gaire trobo que te n'arriba molta. Segur que vas fent selecció.
Crec que tots naveguem. Estem en un moment tan imprevisible que les informacions es transformen tan ràpid que és impossible arribar a totes.
El twitter és ....buff... hi tinc una relació d'amor-odi força considerable. No sé què dir-te.
Ja t'he eliminat el comentari, no et preocupis de res! a mi tb em passa de vegades.

JORDI DORCA, entenc les teves paraules. La xarxa sovint tb m'ofega, i en canvi com a tu tb m'aporta moltes satisfaccions a altres nivells. No deixem que l'ofec venci!

SÍLVIA, t'entenc, i si hi treballes, doncs ha de costar més. Crec que desconnectar-se també és bo. I necessari. I si, en tots els nivells.
Xq et fa gràcia lo de "Salvados". Sincerament, és dels millors programes que hi ha ara mateix. Diu les veritats, grans veritats, sense embuts i d'una manera que tots ho entenem. El de diumenge va ser fabulós, jo no en tenia ni idea d'on havien nascut les Caixes d'estalvis, quina diferència hi havia i xq estaven tan malament. Vaig aprendre moltíssim. I sense anar encarcarat ni de guais. Et recomano l'article de l'Elvira Lindo d'avui al País, crec.

PATI DI FUSA, entenc això de no voler saber moltes coses. Sovint tb m'ho dic. I després penso,... no, no puc ignorar el que ens passa. I llavors és quan m'atabalo...
Molt complicat. Els temps que vivim son molt complicats, ens els fan complicats i ens els fem complicats.

MBOSCH, el teu comentari em fa pensar. Doncs si, és veritat, sempre hi hagut informació. Però ara n'estem més pendent. Certament. I xq? potser xq quan les coses no son fàcils, poc transparents,... llavors és quan necessitem saber-ne més.

SN, tb vaig fer aquest exercici a l'estiu i certament, em va anar molt bé. No, no cal saber-ho tot xò tp passar de tot.