"Dóna'm força per cridar,
que si l'aigua és amor,
jo de pedra no sóc.
Mulla'm un altre cop"
Per un instant, per un cap
de setmana, tot s’atura.
La brisa del mar en una
estona serà un vent fort que no ens deixarà dormir plàcidament del tot, però
ara s’emporta els neguits. Totes les llàgrimes vessades pels maldecaps que ens
envolten, els cruiximents de patiments i els somnis que no arribaran.
La lluna es reflexa en
mirallets de plata damunt la mar salada. S’enlaira tímidament després que el
sol hagi lluït esplendorosament i hagi cremat esquenes durant el dia per pondre’s
entre colors suaus.
I els peixets van picant l’esquer,
tot i que és ben bonic veure’ls nedar per sota el mar.
L’aigua freda de la costa
brava refresca els peus atrotinats i adolorits però també refresca les idees.
Música suau, un gotet de vi
blanc i la millor companyia. Aire, ulls tancats i sentir-se completament en
llibertat. Lliure!
Es pot demanar més? Si, es
podria. Es podria esfumar la tos seca que fa un mes que ronda, podria no
neguitejar pels diners que val el cap de setmana, podria tenir uns braços
envoltant o el conveciment que demà serà millor. Però no es pot tenir tot. Però
no cal. Algun dia tot arribarà.
ps. Cap de setmana en un veler. Només faltava un dels indispensables, xò de fet es mareja, no li podiem demanar més. I no us penseu que és car. Fem veler de pobres, amb tot el menjar de casa, compartit, no surt molt més car que d'altres activitats. I en canvi, ho sembla. Això si, ara potser dos anys més sense pujar-hi.
Per cert, una de les meves cançons preferides de Lax'n'busto.
8 comentaris:
Els meus amics solen fer això, a mi no m'acaba d'atreure, però ells tenen el títol de patró, i quan és temporada hi van relativament sovint. Sempre em diuen que m'hi apunti, però mai no ho he fet. Algun dia hi hauré d'anar, no?
Molt bona la cançó, és d'aquelles que no tens com una de les grans del grup, però que després no falta a cap recopil·latori, per dir-ho d'alguna manera. M'agrada molt.
aprofita aquests bocins al màxim....cal fer-ho, ens donen vida
Caram!! :-))
Doncs a passar-ho bé!! :-)
... I, vigila, no toquis res... hehehe deixa que ho facin tot els demés, encara cauria algun pal del veler!! :-DDDD
és fantàstica la sensació de llibertat que tens dalt d'un veler!
una experiència per repetir!
petons bonica i a gaudir de tot el que tenim que segur que és molt!
Ostres...com m'agradaria provar-ho algun dia!, qualsevol experiència vora al mar, sempre és tan magnífica. M'agrada la pau que desprén el teu escrit.
Abraçada!,
Gràcies pels vostres comentaris. Un cap de setmana que quedarà ben profundamente i marcarà l’estiu!
Un petó a tots!
XEXU, va, anima’t a anar-hi, potser pots començar en un dia, sense fer-hi nit. I sobretot, has de provar-lo si et ve de gust. A mi m’agrada, tot i que em suposa sentir que perdo el control, que em sento molt patosa pel barco,… xò sentir l’aire a la cara, sentir el mar, és preciós.
Afortunats els teus amics que ho poden fer sovint!
I si, una cançó que no pot faltar en cap recopilatori!
JOAN GASULL, amb els dies que corren, i tant que cal tenir-los i agafar-los perquè ens donin força per seguir endavant.
Ai, ASSUMPTA, que alguna en vaig fer! Sort que ja em coneixen!!!!
MAR, i tant que és increïble. Dóna molta força.
I tant que és molt. Sovint no ho valorem prou.
AUDREY, aviam si ho pots provar aviat. Perquè reconforta i molt! Aquest cap de setmana m’ha portat molta pau. La necessitava.
Un petó!!
Arribo tardet, però espero que passessis un cap de setmana meravellós, a bord d'un veler, i en bona companyia!
Mai és tard! Moltes gràcies! Va ser fabulós!!
Publica un comentari a l'entrada