10/7/12

Polseres amunt!



Sempre he dit que la meva vida quan era petita era en català. No era doblada, simplement era en català. I per molt que TV3 comencés just quan començava a tenir una mica de seny o que part de la meva família fos castellana, la meva vida era en català.

I així vaig créixer. Fins que vaig arribar a la Universitat. I vaig aterrar. Tot un món en castellà als meus ulls. Classes, llibres, companys, amics,... sentia que queia d'un ideal que creia immutable.

Fa poc he tingut una altra caiguda. En aquests temps que corren, on ens diuen que si el sentiment independentista creix, vaig tenir un daltabaix.

Estem preparant les colònies de la setmana vinent. Cada dia de colònies el prepara un grup de nens i gira entorn un centre d'interès (tema) que aquest any son els oficis. El grup on estic preparem el dijous, el dia dels veterinaris.

M'agrada preparar colònies. No estic normalment amb els infants però preparar colònies és dels moments més macos de l'any, on es pot deixar volar la imaginació per prepara activitats. I perquè els infants puguin proposar activitats els has de donar eines, allò conegut que tenen a l'abast i que els pugui servir per fer volar la seva imaginació.

Fa un parell de dissabtes els vaig recordar que hi havia el programa Veterinaris, que podia servir-nos d'inspiració.

I tots em van mirar estranyats. El meu company de grup es reia de mi. Els nens i nenes del centre, d'un barri de la ciutat no veuen TV3, no la coneixen!

I de fet, el cert, mai parlen català. El català és de l'àmbit de l'escola. Els parlo en català i ells em parlen en català, però de vegades em pregunto si em veuen com una profe. No ho tinc clar i menys perquè cada vegada em costa més jugar amb ells a futbol o fet i amagar. Però bé, sempre he tingut clar que el meu paper dins del centre on estic ara no pot modificar maneres d'actuar.

Darrerament tot és molt difícil i les posicions es radicalitzen. I jo ja no sé res.

No sóc independentista. He tingut etapes més propera i etapes més allunyada. Ara com ara sento que si es fes consulta, si algú realment lluités per la independència, li donaria suport. Però no és la meva lluita. No és el fons que crec que ha de moure'ns a sortir de tot plegat. Va més enllà.

Però sóc i em sento catalana. Estimo la meva terra, la meva gent, les meves tradicions, la meva llengua. I quan sento que es menysté, em fa mal.

Per això avui és un gran vespre. S'està estrenant Polseres vermelles a Antena 3. No és una sèrie que em mogués massa quan la van fer per TV3, em recordava massa a Planta 4, però em va anar captivant, sobretot per com movia als joves que també porto, com era capaç de transmetre uns valors, una amistat que fa molta falta entre els joves.

El doblatge al castellà horrorós però m'ha enamorat que es mantinguin els noms i les cançons en català!!!! Us imagineu? En els temps que corren? Tota Espanya sencera escoltant els Teràpia de xoc (d'acord, no és el meu grup preferit).

Fa una estona que segueixo els tuits del treding topic de Pulseras rojas. Hi ha de tot, des de joves que diuen que prefereixen veure la serie subtitulada al doblatge, qui es queixa per tot, qui està enamorat per la serie,... i la música. Música en català. Repeteixo, música catalana i en català per tot arreu.

Aquestes petites coses, molt grans si tenim en compte que el Spilgerg ha comprat la serie per fer-la als USA son les que ens poden dignificar als catalans. Perquè malgrat tot, la serie, els personatges, tot és molt bo i arriba als més joves. I els joves, l'avui i el demà, son molt més importants que el que ens pensem.

I qui sap si d'aquí ben poc el català deixarà de ser el bitxo raro, el llunyà i ens començaran a entendre. Perquè amb el bonic que és acceptar la diferència i l'enriquidor que et pot portar.

#Polseresamunt!

Sense tu by Terapia de shock on Grooveshark
 

ps. Ara ja està clar que el Sense tu podrà estar al cançoner, oi? Vaaaaa....
I amb tot, un record ben gran per tots aquells infants que passen per una situació semblant a la que es planteja a la sèrie. Un gran esperit de lluita i superació. I amistat.

9 comentaris:

Carme ha dit...

Polseres amunt!

Tot va fent feina, poc a poc, la feina és difícil... i sembla que anem enrere, però mentre hi hagi coses que vagin endavant... res no està perdut del tot.

joan gasull ha dit...

no tenim res a envejar a almodovars i alfres cineastes de la peninsula....polseres i català amunt

Elfreelang ha dit...

Si rits polseres amunt! pel meu gust hagués estat millor respectar el doblatge al castellà que els mateixos protagonistes havien preparat però ja se sap....vaig veure un trosset ( m'ha agrada més en versió original és clar)espero que tingui tot l'èxit que es mereix!

Assumpta ha dit...

Doncs jo no vaig veure la sèrie quan la van fer a TV3, però quan vaig veure que l'anunciaven per fer en castellà vaig pensar que ho miraria per veure com ho havien fet... i se'm va oblidar!!

Veure que mantenen els noms i les cançons està molt bé, clar... però són coses que no ens haurien d'estranyar, us imagineu que a una pel·lícula nord-americana aquí anomenessin Juan a un John, Carlos a un Charles, Margarita a una Margaret? Oi que no ho fan? Doncs fer-ho en català hagués estat bastant ofensiu, crec jo... En tot cas, és una bona notícia perquè, el fet que fos ofensiu no vol dir que no ho haguessin pogut fer... i no ho han fet :-)))

lisebe ha dit...

Ostres quina manera de plorar.. una veritat tant aprop nostre, i encara veiem películes de fora, quan la realitat es així..

Gracies reina, i perdona per no passar-me abans he estat massa ocupada en la vida per posar-me en el blogs.

Molts petonets

Gemma Sara ha dit...

No vaig veure la sèrie (només algun fragment), però me n'alegro molt que tingui tant d'èxit (La Sara no l'ha vist però canta el Sense tu, per exemple) i esperem que el tingui a Antena 3. Hi ha molts àmbits on el català és mínim, com en el cinema (la Llei del Cinema és una ajudeta però mínima), s'ha d'anar creant més públic a mesura que hi hagi més oferta (és una mica el peix que es mossega la cua), bé, m'estic embolicant amb el cine, però està molt bé que a la tele hi hagi sèries catalanes d'èxit. Bona nit!

kira permanyer ha dit...

No entenc els que diuen que el castellà està en perill... sort de l'escola que manté viva la nostra llengua. Sort... i ara encara ho volen modificar.

rits ha dit...

Hola a tots! voldria dir moltes coses. Primer de tot agrair els vostres comentaris. Aquest post m'ha remogut coses, sobretot amb els darrers esdeveniments. I els vostres comentaris també m'han remogut, m'han fet pensar. Però ara no puc contestar-vos individualment, me'n vaig a Pl. Catalunya. Prometo demà comentar-vos-els!
Un petó a tots!!!!!

rits ha dit...

No he complert amb la meva paraula, em sap molt de greu!
Aviam si a la tornada faig un cop de cap ben seriós i us responc com cal.
Un petó,
rita