11/7/12

Bocins de dimecres



Acabar la samarreta que m'ha demanat un amic i que, modestament, sigui la millor que he fet fins ara.

Els riures còmplices de l'esmorzar, i els silencis i el suport.

La carícia de la mare, dient que ens en sortirem.

La il·lusió de ma germana i els mil i un regals que m'agradaria fer-li pel seu piset.

Una tarda de diumenge entre amics, un llibre i mooooltes signatures.

Tenir gairebé enllestides les colònies, les úniques vacances de molts infants.

Te Hiero Mucho (Historia Del Amante Guisante) by Love of Lesbian on Grooveshark
ps. Avui no hi ha motius per fer els bocins. Avui ens han demostrat els dies que ens venen. Durs, molt durs. No els anava a fer, ara me'n vaig al carrer, al únic lloc on puc fer valer la meva veu, per molt que no serveixi de res. Però no pot ser, malgrat tot, no podem enfonsar-nos. Cal mirar endavant.
No sé cap a on. Avui estic molt i molt confusa. Ja només sé que no sé res, que no sé què ens convé i em sento molt i molt trista i enfadada. Però alhora orgullosa de qui sóc. No podria agafar i somriure, agafar i aplaudir les retallades, em cauria la cara de vergonya. No podria quedar-me a casa que uns altres ja ens salvaran, només ens salvarem si tothom surt i es mulla.
" el amante guisante, nuestro heroe total"

13 comentaris:

Alba ha dit...

Jo sempre he pensat que encara que estigui tot perdut, sempre ens quedarà MOLESTAR. Que sàpiguin que no estem d'acord, que no som mercaderies....
Sempre he pensat que els que estan a dalt seran SEMPRE i siguin del color que siguin, uns lladregots.
Ara però.... ja no val sol pensar, també hem d'actuar, no sé com, però alguna cosa hem de fer!!

Assumpta ha dit...

La preciositat de samarreta que has fet ja val aquests bocins, RITS... i la carícia de la mare encara més... i la feina que fas perquè aquests infants puguin fer colònies...

No deixis que una cosa t'enterboleixi l'altre. No deixis que la raó que puguis tenir per una banda, no et permeti veure les coses bones.

Vivim una època molt dura. Tenim dret a queixar-nos, a protestar, a mirar de canviar-ho... però no seria just que, per culpa de tot això, qualsevol cosa bona de la nostra vida quedés relegada... al contrari!! D'on traurem les energies sinó? Doncs de la carícia de la mare, de la il·lusió de la germana (segur que aquesta il·lusió a ella la fa més feliç que no mil i un regals... tot i que entenc que t'encantaria poder-los-hi fer, és clar!! ;-)... dels amics, de la samarreta tan bonica...

:-))

Carme ha dit...

Doncs jo t'agraeixo molt els teus bocins, rits!

Malgrat tot, no podem deixar de veure mai les coses positives que tenim, i que vivim.

Avui he dinat amb una amiga de l'ànima i he sentit que podia ser jo mateixa tal qual sóc, sense dissimular gens i també que ens estimem molt.

I també podria afegir la tarda de diumenge... i tant que sí!

I el llibre ple de signatures...

joan gasull ha dit...

doncs jo trobo que son bons bocins...encara que no tots siguin de dimecres.
Ànims i sempre endavant

XeXu ha dit...

No, no és massa bon dia per pensar en bocins, ens ho han posat molt difícil. S'ha de dir prou, però com? Com fer-ho perquè ens escoltin, perquè algú ens escolti. Ho sento, però comença a urgir tallar caps, cal demostrar que això no pot continuar. Si seguim amb les protestes com fins ara ens seguiran pixant a la cara. Els hem de fer fora. No volen retallades? Què sàpiguen què són les retallades! Cap de les mesures no anava en el sentit de minimitzar la despesa dels alts polítics, oi?

lisebe ha dit...

Estic amb tú no es molt bon dia , be he de dir que no ha sigut bon dia, crec que per ningú .. malgrat tot el esforç sembla que se'n vagi ..

L'espernça diuen que l'ultim que es perd, però a vegades ( es verde i se la menja un burro) es trsit.

No sé que dir la veritat..

La samarreta preciosa per cert.

Un peto bonica

lolita lagarto ha dit...

hem de procurar no decaure per molt difícil que ens ho posin..
i a vegades els canvis comecen per bocinets, petits bocins que mouen coses..com els teus dels dimecres..:)

Gemma Sara ha dit...

No, per als polítics hi ha la RECOMANACIÓ de reduir-se el sou, si he entès bé.

Sí, que no decaiguin els bocins. La samarreta és molt maca i els riures, les carícies i les il.lusions fan que la vida valgui la pena... I endavant!

cantireta ha dit...

Vam retallar 150€ per les colònies del nostre fill petit. I va valdre la pena. Ara, si ells se retallessin 500€ cadascun del sou, altra cosa seria...
No callem,no. El somriure el portem dins, tot i la duresa dels dies.

Véns a la trobada del 29? Em faria il·lusió conèixer-te i despotricar juntes del Govern ;)

Jesús M. Tibau ha dit...

detalls que no són per a res insignificants

Elfreelang ha dit...

gracies pels teus bocins , una samarreta molt xula....al carrer cada cop hi serem més :el qui ja hi viuen i els qui almenys ens exclamem...ànims i endavant les atxes!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Novament, no podré comentar-vos individualment, tot i que teniu moltíssima raó en molts dels vostres comentaris, la cosa està molt malament i ens hem d'agafar a les petites coses.
M'alegra moltíssim que els pocs bocins recomfortin, segur que també en teniu uns quants.

Em desconnecto uns dies totalment i no puc fer-ho com voldia, amb les votacions i post sobre el c@ts. Xò el cert és que aquest mes de pega m'ha portat averia a l'ordinador i estic sense connexió a casa meva.

Espero que aquesta mala ratxa s'acabi aviat i tenir-ho tot arreglat.

Un petó,

rita

Jordicine ha dit...

Ens venen dies difícils, sí, però amb samarretes com aquestes s'assegura un petit somriure. Ets un encant, RITS!