La responsabilitat de tots

Avui és d’aquells posts que he de vigilar molt bé el que dic, on les paraules poden ser molt mal interpretades. Però bé, espero que qui el llegeixi entengui el rere fons que vull deixar palès i ningú es senti ofès. I també és d’aquells posts on començo parlant d’un tema perquè em porti a un altre, sense voler menystenir el primer.

El fet és que avui es publicava a La Vanguardia una carta del Màrius Serra on explicava com la Generalitat de Catalunya li reclama un import indegut per uns diners que ha cobrat pel seu fill mort ja fa tres anys. Recordo que fa un temps enrere ja va denunciar el poc tacte de les Administracions, la poca operatibilitat que tenen en comunicar dades de defuncions i en fer les tramitacions àgils i poc doloroses per les famílies que pateixen una pèrdua.

I és cert. I lamentable.

Però davant d'un fet tan lamentable, crec que s’ha d'anar més enllà, i per exemple s'ha de tenir en compte que les Administracions Públiques disposen de grans mitjans d’interoperatibilitat i agilitat, grans recursos informàtics i grans recursos humans (nota: és en to irònic). I és clar, després la imatge que es veu és la dels funcionaris ineptes, sense ganes de treballar ni interès per res (que certament n’hi ha). Però no tots son tontets ni treballen malament. També pot passar que el sistema sigui complexe, les pugnes i la poca col·laboració entre administracions (entre polítics i quotes de poder) faci que qui rebi les conseqüències sigui, com sempre, la ciutadania.

Però bé, el cert és que quan passen successos d’aquests, et sents molt malament perquè vol dir que hi ha alguna cosa que grinyola dins de l’Administració i el servei que se suposa que dóna.

El que passa és que també crec que tots tenim la nostra part de responsabilitat. En aquest cas, de comunicar la defunció, fet que recordo que sí que s’havia fet i així ho havia explicat l’escriptor l’altra vegada que es va fer públic tot això. Però hi ha una altra part. En l’article enlloc esmenta que no sigui cert que hagi cobrat aquests 400 i escaig euros. Si no es van cobrar crec que la indignació de l’escriptor també seria en aquest sentit i s’hauria reflectit a l’article. Per tant, em porta a suposar que sí que es van cobrar (suposició que, evidentment, queda en dubte).

Potser la quantitat que parla és una quantitat petita (que per mi no ho és, el que faria jo amb 400 euros!), però de tots és conegut que quan els errors ens son favorables doncs tothom calla.

I aquí és on vaig. En aquest Estat de pandereta, de màfia i corrupció, tothom intenta sucar-hi pa. Aprofitar-se del sistema. I qui rep una subvenció, ajuda, beca, errades al seu favor, qui pot beneficiar-se del propi Estat, doncs se n’aprofita.

Si un mes cobro de més (cosa que no m’ha passat mai, més aviat al contrari, mes que passa, mes que la nòmina decreix) tinc la obligació de comunicar l’errada i retornar els diners. Doncs, per què en cas de subvencions no es fa? I ei, que sóc la primera que si en un passat no vaig gastar tota una subvenció en el projecte per la qual la vaig demanar, ho vaig justificar en altres despeses de l’entitat, que prou coixa anava l’entitat. I com jo, altres entitats petites, entitats que es lucren i fins i tot ajuntaments que han viscut de renta i de subvencions.

Durant molts i molts anys hi ha qui s’ha aprofitat del sistema i només ens hem queixat quan no ens ha estat favorable.

És clar que després, hi ha l’altra cara de la moneda. Tan important és que algú no retorni 400 euros? Tan important és un desfalc de 200 euros mensuals d’algú que cobra el PIRMI quan ja no estaria en el supòsit de poder-lo cobrar (que no vol dir que hagi passat a ser ric, ni molt menys que tingui la seva vida encarrilada)? La resposta hauria de ser que sí, però quan veus que les grans fortunes, les grans empreses, les Administracions, els polítics, els bancs, els jugadors de futbol milionaris que cobren 300.000 euros estan les coses com estan per guanyar un titulet més.... tots aquells que mouen tants diners amb tants zeros que em maregen fan el mateix, l’únic que se m’acut preguntar és si a ells els demanaran que els retornin? Si fos així, doncs estaria d’acord que es reclamin els PIRMIS que ja no toca cobrar o les pensions pagades a familiars de difunts que no haurien de cobrar o les beques menjador es deneguessin segons ingressos,.... i tantes d'altres prestacions.

Però és clar, és més fàcil collar a la gent, apujar impostos, carregar-se el sistema públic de salut o l’educació pública, rebaixar el pressupost per a la prevenció d’incendis, no pagar a les ONG’s que treballen en els països en vies de desenvolupament, .... a dotar de major control de les finances, administratius i judicials que puguin desmuntar els xiringuitus muntats per una colla de trepes en qui tots hem confiat. Però és clar, mentre no diguem prou des de la base, ells continuaran.