Els premis c@ts

Avui s’acaba el termini per proposar blogs als premis C@ts! Ja heu fet les vostres propostes?

No us penseu que als premis c@ts es guanya calerons, ni un apartament a la Costa Brava, ni tan sols la fama mundial (o potser si? Això ho hauria de dir algun dels guanyadors!), però és una de les iniciatives de la catosfera que més gràcia em fa. És un petit reconeixement al que tant ens aporta en aquest món dels blogs, un dir-nos que ens agrada el que llegim, ens apropa i fa somriure. I a més, al voltant dels c@ts sempre hi ha riures. Tenen alguna cosa que no sé descriure, la màgia de la catosfera. A més estan preparats, gestionats per uns quants blogaires, fent-los encara més propers i amb una feinada que déu n’hi do.

Hi hagut dos mesos de termini per fer les propostes i ara, si no vaig errada (ho explicaran en breu, segur) començarà la fase de votació. I si, dos mesos és molt de temps, però tot i això fins avui no he acabat de fer les meves propostes, tot i que el cert és que el paperet on hi vaig apuntant les propostes, ha donat més voltes que el 27!

Això si, durant aquests dos mesos amb llista amunt i llista avall m’he adonat de cosetes de la meva blogosfera particular i que em fan pensar.

Trobo a faltar blogaires. Alguns dels que eren imprescindibles a les meves propostes, d’aquells que no em perdo ni un post. Alguns s’han acomiadat, han mutat, alguns retornen de tant en tant i d’altres no en sé res i els trobo a faltar.

Molts ens hem diversificat per les xarxes, ens trobem, ens allunyem, però de tant en tant t’apareix algú, i és com si tot tornés a estar en ordre.

El darrer any veig que he conegut pocs blogs nous. Primer pensava que potser és que hi ha pocs blogs nous i fins i tot creia que els blogs ja no es portaven. De fet, ni he pogut fer aportacions a la categoria de blog revelació. Però veient els comentaris veig que si, que n’hi ha un munt de blogs que ni conec i que ni havia vist a casa d’altres blogaires. Potser és que és hora de tornar a eixamplar mirades.

Perquè, finalment, me n’adono que estic una mica més lluny del blog. No sé perquè. Si per temps, per cansament,... no sé què coi passa.  Ara mateix tinc acumulats més de 250 posts al reader per llegir i no sé ni per on començar. Però el cert és que també veig que passa a força gent, que necessita desconnectar-se. No sé si és aquests dies que vivim o què, però també sé que seria una llàstima no participar a la propera edició dels c@ts! Així doncs, toca recuperar aquesta afició, passió, entreteniment, ... el que signifiqui per cadascú de nosaltres que son els blogs, perquè aquesta petita catosfera és un bon indret per gaudir-lo.

Ps. Un agraïment ben gran als gestionadors dels premis! Segur que és una feinada