RC: Keith Haring

(Aviam si trobo el telèfon... si, si, és aquest)

- Eeeeeei, tiuuuu! Què passa nen!!???!! quant de temps, eh!! Sóc jo, en Charli! Com pot ser que ja no em coneguis!! tampoc fa tants anys! Bé, si, potser uns deu. Com estàs? Com et va tot? Continues produint pelis? Segur que t'has tirat alguna famoseta, eh, com te les gastes!..sí home! No et crec pas, amb tanta aspirant a actriu i tu ben fidel a la TEVA Judit,...aaaaah, no m'ho empasso... d'acord, d'acord, si tu ho dius. Jo? Bé, vaig deixar la sèrie,... no, no, és mentida allò de conflictes amb el prota, ja saps, la gent que li agrada molt xerrar sense saber-ne res, encara que t'he de dir que el tio era un imbècil acabat... si, un notes.... Si, em vaig quedar una mica penjat, però bé, vaig fer un parell de negociets, i van tirar prou bé,... ja m'entens, coses d'aquelles que se'ns donaven bé. I bueeeeno, ara vaig fent.... si, si, de la Fanny em vaig separar,... com t'ho diria, … buscàvem coses diferents; ja no era divertida, es passava el dia de mal humor i ens fèiem mal amb mil i una discusions... crec que tot allò que ens va passar, l'accident, el nen, la Romina... van ser masses coses. Ara crec que està amb un paio pintor,... t'imagines? Un hippy d'aquests que va de transcendental per la vida.... un carcamal, i tant! Va, ja s'ho farà. Si, vaig fent, ja saps, sense lligar-me a res ni ningú...vivint-la! Fa uns dies em vaig trobar el Berni, osti, com està el paio, s'ha engreixat com vint quilos i anava amb tres crios. Recordes que enmig de la gira continuava estudiant? Doncs si, si, s'ha muntat un despatxet i porta tot de judicis immobiliaris. Un crack!.... au, va, que era un avorrit! Quan es posava en plan filosòfic no hi havia qui l'aguantés. Sempre dient-nos que no ens fèssim les festasses que ens féiem. Ah!.....Però …. d'acord, ja sé que ens hem fet grans i que ja no som les estrelles del pop que vam ser. Per això et trucava. Aquest matí mirava fotos, veia el nostre disc, allà, tots cinc ballant, amb cares d'adolescent, creient-nos que ens menjaríem el món. I us he trobat a faltar. Junts, tots cinc érem invencibles, podíem amb tot, ens fèiem costat i encara que semblés que ens rèiem els uns dels altres, el cert és que érem una pinya, una família. La millor que he tingut mai. I us he enyorat. Segur que si us tingués més a prop la meva vida seria més digne. Tan debò poguéssim tornar enrere. Potser a tu no et cal, però per a mi van ser els millors anys de la meva vida. Vols dir que puc tornar a sentir-me tan realitzat? Si? De debò? Què dius? Que m'ajudaràs? ….ehemmmm, m'has deixat sense paraules. D'acord, demà ens veiem i ens hi posem. Gràcies, tiu! Un petó.

ps. Nova aportació als Relats conjunts.