20/6/12

Pucket, Pucket



Ets el més important de la casa, ho saps, oi?

Quan arribo i em vens a veure, m'alegres el dia, la tarda o la nit. I quan no vens, el primer que faig és buscar-te. I si arribo de nit, m'encanta fer-te emprenyar despertant-te.

Però tenim la relació que tenim. A tu t'agrada fer la teva i venir a tocar-me la panxa o buscar mimitos quan vols, i a mi ja em va bé no tenir-te sempre al darrera.

I de vegades no me n'adono de cosetes. Fa una setmana vas començar a vomitar repetidament. Primer vaig pensar en el pèl i que feia molt que no et donava malta. Però la cosa es complicava. I em vaig començar a preocupar.

Mai hagués pensat que em preocuparia tant per un animaló. Però veure't aixafat, passant-ho malament, se'm
trenca el cor.

Primera visita a ca la veterinària i per fi els vòmits deixen de fer-nos maldecap. Però no vols menjar, i després de quatre dies, dissabte al vespre, altre cop al metge: radiografia, ecografia, anàlisis,... t'ho deixes fer tot, fins i tot que et posi el termòmetre. Ets tan bo.

I avui, que ja et veig menjant, ara resulta que has perdut massa pes i que això pot no ser bo per no sé què del fetge, que no has de fer l'operació bikini! Només tinc ganes que tornis a ser tot tu. Que vinguis i et jeguis al sofà mentre bloguejo, que vulguis tastar tots els menjars, que em mosseguis els peus per jugar. Tinc tantes ganes de veure't bé.

ps. i sempre passen les coses quan menys oportunes son. Quin cap de setmana!! Surrealista, pero bonito.
Això si, la malaltia del Puck, amb tot, ha tingut una cosa ben bona. Una complicitatcom molt temps enrere. Com ho trobava a faltar. Tinc problemes per penjar la cançó. Demà reedito. I espero poder visitar blogs.

19 comentaris:

Sergi ha dit...

Un ensurt, només serà això. I tant que fan patir, normalment estan tan panxos que si no és així els hi notes i et preocupa com si fos qualsevol altre familiar.

Que bé que ja estigui millor. Ara tranquil·litzo en Blog que m'està preguntant que passa que en Puck fa dies que no li truca per passar-li els informes del seu subjecte experimental.

Moixaines per la bestiola, aviat et tornarà a deixar la casa plena de pèl amb aquesta cua...

Assumpta ha dit...

Pobrissó... Menys mal que dius que ja està millor :-)

"Operació bikini" hahaha tens cada cosa!! ;-))

Que t'acabis de posar bé, Puck!!

DooMMasteR ha dit...

Rits, és super guapo aquest gat! No m'estranya gens que te l'estimis tant :-)

A veure si es recupera del tot ben aviat! :-)

Maria PB ha dit...

Ànim Puck! T'has de ficar bo prompte! :)

Alba ha dit...

Segur que el Puck es posarà bo aviat! Jo convisc amb tres gats i els estimo tant que solament d'imaginar que els hi pot passar alguna cosa m'agafa algo!!! I això que una d'elles va estar molt apurada pobra.... li han trobat un virus estrany (que es veu que és per sempre) i de tan en tan s'encostipa un munt i gairebé no pot ni menjar del mocs..... però després es cura i tots podem respirar tranquils!
Un petonet Rits i ànims per tots dos!!!

rits ha dit...

XEXU, tan debó es recuperi aviadet. Segur que trucar el blog serà de les primeres coses que farà quan es trobi bé!
Això si, no ha deixat de deixar pèl ni un instant, és una autèntica bola de pèl!

ASSUMPTA, tan debó. Voldria que ja estés bé, i necessita el seu temps. I em fa patir.

DOOMMASTER, és preciós. I molt carinyós (sense ser empalagós, hehehe) es fa estimar deseguida i amb tothom.
Per cert, no sé xq el teu comentari al post anteior no surt, xò l'he rebut per correu electrònic. I m'has sorprés!!! Sisters??? carai!!! espero que els disfrutéssis molt.

MARIA, moltes gràcies, de part teva li dono ànims!!!

ALBA, mai hagués pensat que patiria tant. Espero que la teva gateta no pateixi gaire. Molts ànims tb!

Moltes gràcies a tots! Un petó!!!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Aiii Puck no ens facis patir!! Recupera forces i quilos, que el biquini està bé però tampoc no t'hauria de caure, eh?

Pessigolletes darrere les orelles pel Puck, una abraçada per la mestressa.

Carme Rosanas ha dit...

Que es millori, pobret!

Garbí24 ha dit...

cuida'l tant com puguis.....i que es millori

Elfreelang ha dit...

Pobrissó! i un bon ensurt eh? cuida'l que ell també et cuida a tu... ja ens diràs si recupera pes...ah i li expliques que els gats no els cal biquini

maria ha dit...

Pobret rits. Espero que tot s'acabi d'arreglar bé.Cuideu-vos tots dos!

Gemma Sara ha dit...

És preciós, rits. M'alegro que ja estigui millor. No he tingut mai gat però a casa sempre havíem tingut gossos i els arribes a estimar molt. Meuuuu.

Jordi Dorca ha dit...

Deixa-li el teclat: que escrigui alguna coseta. M'alegro que es vagi refent.

Jordicine ha dit...

T'entenc perfectament, RITS. Jo tinc un gosset i, quan li pasa alguna cosa, es pateix força. Me n'alegro que no hagi estat res. Quina sort que té aquest animaló. ;)

rits ha dit...

CA L'OTIS, li he fet pessigolles de part de tots vosaltres!
Com fan patir, eh!

CARME, moltes gràcies. Sembla que si. La recuperació és més lenta del què voldria, xò sembla que si.

JOAN GASULL, ho intento. El més difícil és quan el deixo sol per anar a treballar....

ELFREELANG, doncs si, un bon ensurt. I és ben veritat, ell em cuida molt. Té un radar quan estic trista per venir i posar-se damunt la panxa i ronronejar i quan vull estar sola, tb ho sap.
Es va recuperant. Moltes gràcies!

Moltes gràcies, MARIA, anem fent, ens cuidem molt mútuament, potser més ell que no pas jo!

GEMMA SARA, tan és gat o gos, te'ls estimes moltíssim i sembla mentida el que t'arriben a preocupar!

JORDI DORCA, ja escriuria, ja! Si, poc a poc es va refent!

JORDICINE, no hauria pensat mai que patiria tant! No sé qui té més sort si ell o jo!!! a la seva manera, em cuida moltíssim!

Un petó!

S.N. ha dit...

Pobre gateeeeet. La meva gateta també va vomitar molt un cop però se li va passar donant-li "primperan" i ja no va anar a més...fan patir molt!! :(

rits ha dit...

SN, si, la veterinària li va punxar una mena de primperan. Com fan patir! xò ja està millor. Moltes gràcies!
Un petó!

El porquet ha dit...

Ai el Pucket! Ja es troba millor? Espero que sí. Realment quan es posen malaltons o agafen alguna cosa ens angoixem molt. Més perquè llavors trobem a faltar que no ens puguin explicar clarament què tenen, què senten, què els fa mal...

Però bé, suposo que ja deu estar millor.

Un potxó, Rits!

rits ha dit...

Gràcies PORQUET! doncs si, ja està molt millor i justament el que dius, que no poden dir-nos què els passa és el que més m'ha engoixat. Què hi farem!

Un petó!!