13/6/12

Bocins de dimecres


 
Potser ningú se n’ha adonat; jo sí. Fa molt de temps que no escric bocins de dimecres, instants que fan passar millor la setmana. Em sentia obligada i forçada quan els feia. Els ànims baixos i el poc temps que tinc per postejar darrerament no ajudaven i em sentia encadenada a cada setmana fer-los, buscar-los, escriure’ls.

Aquesta setmana, les notícies econòmiques i laborals, tant a nivell general com al particular, no son gens bones. Però el cert és que, malgrat físicament no em trobi massa bé, els ànims van amunt emocionalment. I ja fa un parell de setmanes que tinc ganes de retrobar-me amb ells. Perquè malgrat l’ambient general s’enfosqueix, malgrat el rescat ens sigui perjudicial a tots i tot és depriment, hem de poder trobar llum en les petites coses, les que no ens podran treure:

Cadascuna de les lletres del nou disc de LOL. Brutals i en alguns casos, massa properes i tot. I si s’ajunten amb aquest vídeo, llavors tenen màgia (i mira que al principi em va costar el disc. Aquest vídeo és preciós i a més, cada racó m’és molt conegut i proper).
Un entrepà i vinet a la terrassa.
El somriure hieràtic terrassenc.
Un missatge inesperat.
Recrear Invernalia, fer-ne uns riures tots plegats i que et segueixin la broma.
Malgrat la tensió diària, que una persona externa que t’està auditant com mai fins ara et feliciti per la feina ben feta i et demana que no canviïs mai la manera de treballar.
Sentir que, malgrat tot, ens en sortirem.
Un petit hort-urbà a l’ombra que m’han regalat.
L’entrada gratuïta al meu primer Sonar de demà. Amb New Order i DJ Amable! Per recordar els vells temps de joventut a l’A+Saco.

ps. I quins son els vostres bocins?
ps2. No em comprometo a fer-los cada setmana. Ja se veurà que dura aquesta ratxa....

13 comentaris:

Assumpta ha dit...

Què vol dir això de "Potser ningú se n'ha adonat?"... doncs jo, com a mínim sí... i estic SEGURA, SEGURA, que per aquí sortirà molta gent dient que també eren conscients que ja no feies els teus "Bocins de dimecres"... el que passa és que tampoc cal pressionar... però, i tant que ens n'havíem adonat!!

A veure... a veureeeee... doncs aquest convenciment teu que ens en sortirem m'agrada! ;-)

Jo no tinc massa coses bones, perquè n'hi ha una, sobre tot, que va força malament... però res... ho intento:

- Els mails curtets i romàntics que m'envia en Josep Lluís des de la feina.
- Haver trobat per fi com fer unes postaletes que semblava que no me'n sortiria.
- Que Portugal no guanyés, CR no fes res i Messi enamorés tot el món amb el seu hat-trick.
- Veure ahir al 3/24 en Bosch penjant l'estelada al Congreso.
- Pensar en que aquesta tarda ho passaré bé, que vaig a la festa de fi de Curs de les classes de Càritas i em fa molta il·lusió! ;-)

Alba ha dit...

Jo també me n'he adonat... els teus bocins de dimecres eren moooolt especials! Els meus bocins no sé pas com sortiràn!

- Mirar fotografies antigues i recordar bells i vells temps
- Arribar a casa i trobar-me el dinar fet
- Descobrir que a la feina m'estan preparant una sorpresa.... (això no sé si m'ha fet massa gràcia, perquè sóc una xafardera i no he pogut evitar mirar un missatge on hi posava: TOP SECRET PER L'ALBA.... ¬¬ i després m'he sentit malament....)
- Trucar a una "clienta" per entregar-li el meu primer projecte audiovisual
- Acceptar que tot el que passa dins el meu cap... passa i prou.

I deunidó quin esforç suposa això de pensar en els bocins que ens va regalant el dia eh?? No pateixis que si no els publiques cada setmana ho entendrem!!

Abraçada!!!

XeXu ha dit...

Home, jo sí que m'havia adonat que no hi havia bocins, però és cosa teva fer-los o no, si et ve de gust, només faltaria que te'ls reclaméssim! Recreant Hivèrnia?? (que en català es diu Hivèrnia), no sou frikis ni res!

joan gasull ha dit...

jo pensava que no els publicaves per no fer-nos enveja.........doncs en tens molts més que jo.

El porquet ha dit...

Ooooh, m'ha encantat aquest vídeo de LOL! Saps que encara ni l'he escoltat? Brrrr, tant de cul ni recordava el nou disc... me n'has fet venir moltes ganes amb aquesta cançó.

Pel que fa als bocins, Rits, al teu ritme, poc a poc. Quan convertim això dels blogs en una obligació perd la gràcia, el sentit i la màgia que tenen. Jo, per exemple, darrerament publico molt menys. No per manca de ganes, però si per manca de temps. I ja he deixat d'atabalar-me. Si no puc, no puc. I quan m'hi poso m'agrada sentar-me sense presses i poder escriure i reescriure. Amb calma. Llavors ho gaudeixo. Però si em poso la pressió de publicar X dia o cada X dies, llavors em neguitejo i el que hauria de ser especial acaba essent una maleïda imposició.

Jo darrerament no tinc massa bocins amables, la veritat. Potser el bocinot més gros és l'haver tancat definitivament el meu viatge de vacances que en 15 dies començarà!!!! Quins nervis!

Yáiza ha dit...

Sí, jo també me n'havia adonat. Simplement vaig pensar que ja n'estaves tipa... era millor que pensar que no estaves prou animada!

Uf, els meus? Mal dia per preguntar-m'ho... Només que queden 16 dies per començar a tornar. Setze!!!

Carme ha dit...

Doncs jo el primer que he pensat quan he vist el teu post a la barra lateral, ha estat "Quants dies sense bocins..." :)

El meu dimecres ha estat molt diferent dels altres i molt especial:

Acompanyar a una amiga a fer coses per Barcelona, una amiga a qui veig massa poc: l'he acompanyat a fer el que havia de fer, hem anat a veure el Goya al Caixaforum a dinar i després a treballar una estona...

Al vespre he anat a veure "Agost" al TNC

I ara contestant mails agradables i posts... :)

Elfreelang ha dit...

Doncs enyoraven els teus bocins...jo darrerament vaig molt curta de temps i llarga de cansament i reconec que he baixat molt en la lectura de blocs...espero poder fer-ho de nou assíduament...els meu bocins...ui massa feina, molt cansament mental, fa una setmana que quasi cada dia vinc de la feina caminant , hora hora i mitja més o menys i ahir vaig anar-hi caminant també...tot pujada fins el turó de la Rovira una hora i quart i satisfacció ...
una abraçada!

pons007 ha dit...

els meus bocins:

- El taper d'espinacs amb bechamel de la mare
- El S5E16 de Frasier
- L'arribada del tren just en el moment que arribo a l'andana.

Clidice ha dit...

Doncs sí que es trobaven a faltar, però no som ningú per exigir-los, són regalats! :)

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Celebro que us agradi tornar a veure bocins. Vaig estar un temps que no era conscient que no els feia. Després me’n vaig adonar però no em veia amb massa energia. Poc a poc, i espero que definitivament, vaig agafant-ne.
Un petó a tots i totes.

ASSUMPTA, doncs com deia a la introducció, en un principi no en vaig ser del tot conscient del fet de no anar-los publicant.
I si, agraeixo que ningú digués res. M’he forçat molt darrerament a intentar animar-me i cada vegada que em forçava, requeia en les meves tristeses. Les coses no es poden forçar.
Molts ànims!!! I veus com si te n’han sortit de bocinets!! N’hi ha molts!!!! De tots, pots imaginar quins son amb els que em quedo, oi? Ais el mail que fa unes coses tan boniques....
Poc a poc.
I si, ens en sortirem. Hem de pensar-ho així.

ALBA, m’agraden molt els teus bocins!! Ja saps quina és la sorpresa que t’estaven preparant? T’ha agradat? Segur que sí!
Si que suposa esforç. Si un està animat, surten força deseguida. Si no,... costa una miqueta més.
Aviam què dura aquesta ratxa!!!! Moltes gràcies.

XEXU, ja ho sé que no he de donar explicacions i fer el que vulgui al blog, xò mira, necessitava donar una mica d’explicació.
Mooooolt frikis!!! I cadascun de nosaltres té un personatge assignat!!! Hehehehe.
No m’agrada Hivèrnia. Crec que no me’n llegiré cap en català, en començar en castellà, se’m faria estrany. Per cert, en català com és, Jaume o Jaimie? Xq tots se’n riuen xq li dic Jaime (en castellà).

JOAN GASULL, enveja? No crec mai que pugui fer enveja. Segur que si rebusques, en trobaràs algun, per petit que et sembli.

PORQUET, doncs ja trigues a escoltar-lo. Sona diferent i semblant a l’hora. A molta gent no li està agradant, xò amb el pas del temps, l’interioritzes,.... i almenys jo, flipo! Ja dira`s què et sembla!
Completament d’acord, el blog ha de ser espai de gaudi i no imposició, que ja en tenim prous!
I dius que no tens bocins? El que expliques sona genial!!! I a 15 dies!!!! A gaudir-les moltíssim!!!

YÁIZA, tipa? No de moment, no.
Mal dia? Va que ara ja son 14!!!!! Això ho tens fet. Ostres si em quedéssin 14 dies a Paris crec que em dedicaria cada dia a passejar per un racó de la ciutat. Tornar a menjar aquella crep que tant em va agradar, seure’m al parc des vosges i escoltar la ciutat, pujar caminant al Sagrat Cor, dedicar un dia a cada persona que hagués conegut, fer les fotos que no ha donat temps de fer..... cada dia un troçet. Xò potser a tu això ja no et ve de gust. En tot cas, 14 dies és no res si mires enrere.

CARME, m’agrada moltíssim el teu dimecres!!!!què tal l’exposició de Goya? I Agost? Quines dentetes!!!!

ELFREELANG, massa feina, aviam si et pots desestressar una mica. Em sembla genial tornar de la feina caminant, segur que tot es veu diferent.

PONS007, molt bons bocins. Frasier? Encara ara la fan? Carai!!!

CLIDICE, no ho havia vist com a regals. Llavors, i en tot cas, contentíssima de donar-los.

Un petó a tots i totes!!

Yáiza ha dit...

Rits, no és que no em vingui de gust. No et pensis que sóc tan rància de no apreciar que estic a París. Però has de recordar que jo no estic aquí de vacances ni fent turisme. Estic estudiant, és final de curs i d'aquí una setmana i un dia tinc el primer examen. Els meus darrers dies a París els passaré tancadeta en una bonica biblioteca, i dos d'ells asseguda a una aula amb cent persones més fent un examen. Tinc ganes de tornar a casa, encara que a tothom li costi d'entendre, i els meus darrers dies a París estan lluny de ser els millors que he passat aquí. Per acabar-t'ho d'explicar, et diré que pensis que tu vius a Barcelona. Barcelona!!! Quants francesos voldrien poder-hi passar una setmana. I tu hi vius cada dia. Vas cada dos per tres al Parc Güell, a la Sagrada Família o a menjar una paella a la Barceloneta?? Doncs és el mateix... jo he viscut aquí, i he barrejat la vida d'estudiant normal, amb una mica de turisme... això és tot.

rits ha dit...

YÁIZA, entenc perfectament el que dius. Només era una proposta, si no et serveix, doncs res. A Barcelona molts dies passejo pels racons que m'agraden. És una activitat que em relaxa, m'allibera de molts neguits. M'agrada molt arribar-me al born des de la feina, que vol dir creuar mitja ciutat. I de vegades, surto mitja hora abans per passejar una estona anant cap on hagi quedat. M'agrada molt gaudir-la. I si estigués a Paris, m'agradaria poder fer igual. Sé que estàs d'examens i entenc que passis moltes estones tancada, xò mitja hora de descans no et serveix? bé, la deus voler per a altres coses.
I si, entenc que vulguis tornar. Ja ho has dit sovint, i segurament jo tb voldria, de fet no seria capaç d'haver marxat tant de temps. Només era una recomenació per quants dies ja? potser menys de 10?
Molta sort. Una abraçada,